Declaració conjunta de la Xarxa i dels autors culturals sobre la LPI #canonAEDE

Si vols coŀlaborar difonent aquesta informació,

còpia aquesta declaració al bloc i fes-la teua!

canonAEDE_logo_trans

DECLARACIÓ CONJUNTA DE LA XARXA I ELS AUTORS CULTURALS SOBRE EL PROJECTE DE REFORMA DE LA LLEI DE PROPIETAT INTEĿLECTUAL

El passat 14 de febrer de 2014 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (text publicat al B.O.C.G. el 21 de febrer).

Aquest projecte de Llei, arcaic en la seua concepció, retalla nombrosos drets en Espanya, afecta molt negativament a diversos sectors de la societat, posa en perill la cultura lliure i qüestiona el funcionament d’internet, limitant la cita i l’enllaç a una activitat merament mercantil.

Açò ha generat un rebuig immediat i quasi unànim des de tots els àmbits possibles pels motius que exposem sintèticament a continuació.

1. La protecció de la propietat intel·lectual en internet no es garanteix imposant cànons o taxes arbitràries. Pel bé de l’economia espanyola, ha de garantir-se la sostenibilitat dels creadors digitals en la seua totalitat, no només d’una part. Un sector es desenvolupa fomentant els nous models de negoci digitals, enlloc de destruir-los. Qualsevol dret naix del diàleg entre totes les parts afectades.

2. La Constitució Espanyola consagra, en el seu article 20, el dret fonamental “a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”, la qual cosa ha de compatibilitzar-se amb qualsevol dret a la propietat, però no mai anular-lo.

3. A més, aquesta llei impedeix la realització d’altres drets fonamentals, afecta a valors democràtics essencials i limita el lliure accés a la informació i a la cultura. Ignora la declaració dels Drets Humans, trepitja Drets constitucionals com la llibertat d’expressió i la lliure creació, viola el secret de les comunicacions, és un atac directe a la neutralitat de la xarxa i no respecta un dret individual bàsic: que cadascú oferisca la seua obra sota les condicions que considere oportunes.

4. La figura del “dret irrenunciable” derivat de citar textos en internet afectaria sense excepció a tots els creadors i els impediria renunciar voluntàriament a aquest dret. Açò posarà en seriós perill les llicències Creative Commons, àmpliament esteses i que a l’actualitat ofereixen cobertura jurídica als drets d’autors d’una part molt significativa dels continguts de la xarxa. Ens trobem davant d’una imposició del “copyright” sobre els partidaris del “copyleft” que vulnera drets e interesos col·lectius en lloc de garantir-los i afavoreix que la recaudació es concentre en unes poques mans.

5. Lluny de ser una amenaça, els agregadors de notícies i altres eines digitals que enllacen i citen al mitjà d’origen, com per exemple buscadors, xarxes socials o blogs, afavoreixen el lliure accés al ciutadà a la informació i generen molt de tràfic cap als mitjans de comunicació. A més, sent el dret de cita l’essència del Periodisme, aquesta llei amenaça frontalment el seu exercici. Criminalitzar els enllaços genera una inseguretat jurídica que posa en dubte els fonaments i l’ús d’internet. Garantir-los, respectant els drets, beneficia a tots: usuaris, ferramentes i mitjans de comunicació.

6. Eixa mal nomenada “taxa Google” ha sigut impulsada només per una part del col·lectiu d’editors, aquells integrats en AEDE. Altres associacions i editors s’oposen a aquesta mesura. AEDE hauria de considerar les conseqüències econòmiques que suposarà per als seus socis eixir dels indexadors i les conseqüències desastroses per als seus treballadors: retalls salarials i pèrdues de llocs de treball. Aquest cànon d’AEDE augmentarà encara més la precarietat d’un sector excepcionalment castigat per la crisi.

7. L’entrada en vigor d’aquesta Llei suposa una taxa addicional per al coneixement. L’ens de gestió de drets CEDRO recapta actualment dels professionals de tot el sistema educatiu. La nova llei estableix que les Universitats paguen també pels continguts que els professors publiquen per als seus alumnes, i que fins al dia de hui s’acollien a llicències Creative Commons. CEDRO recaptarà en règim de monopoli un cànon de 5 euros per alumne. Considerem açò un atemptat contra l’Educació, la investigació i els textos acadèmics, que passaran a ser regnats pel “copyright”, en lloc de ser de domini públic.

8. Aquest cànon, amb càrrec als Presupostos Generals de l’Estat i amb quantia no determinada per la llei, actua en detriment de la justa recompensa als autors i suposa una subvenció encoberta als editors, a qui l’article 2 de la Directiva 2001 de Propietat Intel·lectiual NO INCLOU com a beneficiaris de drets de propietat intel·lectual, i que malgrat açò es duen el 45% de la recaudació de CEDRO. És significatiu que la redacció de la llei es referisca només a les “industries culturals” ignorant expressament “als autors”, agreujant una situació que ja es va iniciar amb la pèrdua de drets dels periodistes en favor dels editors per causa de la confecció de “clippings”, o resums de premsa.

9. S’elimina “de facte” el dret a la còpia privada”, vinculant a la còpia material d’un suport físic, pràctica aquesta marginal en l’era digital. La còpia privada d’una obra és un ús legítim que existia abans d’internet i seguirà existint després d’aquesta reforma. Gravar amb un cànon a la còpia privada equival a imposar una multa preventiva a cada ciutadà per un ús hipotèticament delictiu, encara que aquest mai no succeïsca. Criminalitzar al consumidor amb fins recaudatoris no és el camí.

10. No han de recolzar-se mesures de control de la “pirateria” que posen en perill l’essència mateixa de la xarxa. Oposar-se a aquestes mesures no implica recolzar la caricatura del “tot gratis”. És precís desenvolupar un nou marc de protecció de la indústria cultural que tinga en compte les particularitats de l’era digital i servisca per allò que va nàixer aquest tipus de legislació: fomentar la pràctica de la cultura oferint una compensació econòmica als autors.

11. Aquesta Reforma hauria d’incloure mesures d’acompanyament que recolzen el desenvolupament de nous models de negoci basats en internet, així com la milloria d’aquells que ja existeixen. Si no es fa, perjudicarà la innovació dels sectors afectats i perpetuarà un model de distribució cultural i d’accés a la informació que és manifestament caduc.

12. Aquesta reforma de la LPI sembla ser producte d’una dinàmica de corrupteles entre lobbies i el poder polític, qüestió ja evident pel recent relleu dels directius en els principals diaris nacionals i l’escenificació de la reforma de la llei presentant-la amb una foto del president de l’AEDE junt a la vicepresidenta del Govern. Açò posa sota sospita a uns i altres, si considerem com de prop estan els procesos electorals.

CONCLUSIÓ:

La reforma d’aquesta llei, de la manera que s’ha redactat, està destinada al fracàs i augurem un recorregut molt curt, doncs no s’adequa a la realitat ni cobreix les necessitats dels sectors i agents implicats. És un fre per al desenvolupament de la cultura lliure i la indústria, inassumible en temps de dificultats econòmiques, durant els quals és necessari primar la innovació i afavorir el sorgiment de nous mercats emergents, on Espanya demostra un potencial enorme.

A més, el text conté un número incomptable d’ambigüitats i indefinicions, que una llei d’aquesta envergadura no pot permetre’s, ja que obri la porta a una aplicació discrecional i a greus efectes col·laterals indesitjats.

Amb tots aquests motius, instem al Govern a reconsiderar i retirar aquesta reforma i a obrir amb tots els sectors afectats el diàleg que aquests reclamen des de fa mesos per a aportar solucions més adequades a la nova realitat que planteja la societat digital.

Al mateix temps, fem una crida a tota la societat per participar, aportar, comprometre’s i difondre la campanya de rebuig al #CanonAEDE difonent aquesta declaració i els seus actes, accions i iniciatives.

#canonAEDE

http://canonAEDE.org

Crida a la participació a la Debian Women MiniDebConf 2014 Barcelona

A partir de la petició de difusió feta a la llista d’usuaris de debian en català faig aquest apunt al bloc per comunicar que els dies 15 i 16 de març se celebrarà a Barcelona, promogut per Debian Women, la MiniDebConf-Women 2014. Dues jornades de conferències obertes a tothom però exclusivament amb ponents que s’identifiquen amb el sexe femení. L’objectiu d’aquesta exclusivitat és doble, d’una banda difondre Debian i la seua filosofia, i d’altra la promoció de les persones que s’identifiquen amb el sexe femení a la comunitat Debian (i per extensió a les comunitats de programari lliure).

dw

És per això que reproduïsc (en anglès, com l’original) la crida a la participació feta al wiki del projecte Debian Women, amb la intenció que ho feu córrer i en feu la màxima difusió:

===============================================
 MiniDebConf 2014 Barcelona Call for Proposals
===============================================

Debian Women is proud to announce that it will hold a MiniDebConf
in Barcelona on 15-16 March 2014, where Debian enthusiasts from
far and wide will gather to talk about the latest Debian changes
and the Debian community, as well as to meet new and old friends.

We want to have a MiniDebConf with both talks and social events,
to which everyone in Debian is invited but where the speakers in
the talks are all people who identify themselves as female. We
consider this important to:

 * Encourage women who haven't yet given their first DebConf talk
 * Provide role models for women who are interested in contributing
 * Debunk the myth that there are not enough women who can give 
   talks in DebConf

The idea behind the conference is not to talk about women in free
software, or women in Debian, but rather to make discussion about
Debian subjects more inclusive for women. If you agree with this
goal, spread the word. Forward this call for potential speakers
and help us make this event a great success!

Debian Women invites submissions of proposals for papers,
presentations, discussion sessions and tutorials for the
event. Submissions are not limited to traditional talks: you
could propose a performance, an art installation, a debate or
anything else. All talks are welcome, whether newbie or very
advanced level. Regular sessions will be 45 minutes long,
including time for questions, with a 15 minute break between
events.

If you have one or more proposals, please send it to
proposals@bcn2014.mini.debconf.org.  Don't forget to include
in your message: your name or nick, the title of the event,
description, language, and any other information that might
be useful. We will try to get some sponsorship to help with
speakers' travel expenses.

Please submit your proposal(s) before the 31st of January so that
we can start the evaluation process and build the conference
program. We might continue to receive proposals after date if
there is still free space in the schedule.

We hope to see you in Barcelona!

For more information, visit http://bcn2014.mini.debconf.org

Source: https://wiki.debian.org/DebianWomen/Projects/MiniDebconf-Women/2014/CallForProposals

Ara només cal que m’ho puga muntar per poder venir… que no ho tinc gens clar 😦

Els meus 5 ¢ sobre la diglòssia digital

Arran d’una conversa mantinguda amb dos grans amics a la xarxa social Diaspora sobre la diglòssia digital (terme molt ben encunyat pel Jordi), i vist que tot i l’extensió permesa per aquesta xarxa social pel que fa al contingut exposat, el Jordi i el Josep han dit la seua als seus respectius blocs, hi faltava jo. De manera que allà va:

Fa molt temps que hi done voltes a aquesta idea, que anomenaré amb permís del Jordi «diglòssia digital». Crec que estem d’acord en què l’ús que fa el gran (pel nombre d’usuaris) públic de les xarxes socials és restringit a feisbuc i túiter ( i entenc d’aquesta manera tan incorrecta políticament, aquells usuaris que no es plantegen l’origen de les eines digitals que empren ni què hi pot haver al darrere). Doncs bé, he observat que aquells que ens anomenem usuaris (no sé si també defensors) del programari lliure i de codi obert (FLOSS per les seues sigles angleses) fem un ús no gaire «natural» d’aquestes eines, en el sentit que els equivalents en programari lliure al feisbuc (Diaspora) i túiter (identi.ca) només són emprats per a parlar sobre temes relacionats amb el programari lliure i el codi obert, de manera que només per això ja resulta preocupant pel que té d’endogàmic. I és aquest punt el que trobe que més impediments pot portar a què les eines lliures puguen arribar al gran públic, ja que si per casualitat arriben a veure què és el que es cou en aquestes xarxes, tret que siguin uns masoques o que els puga resultar interessant algun dels temes allà exposats, la immensa majoria eixiran corrents per cames.

Per tant, si una de les finalitats que ens plantegem (si és que ens la plantegem) és la difusió d’aquestes eines entre el gran públic, em sembla que ens equivoquem del tot amb l’ús tan restringit que en fem. És per això que en les converses mantingudes al respecte sempre he defensat que aquells qui creiem en les bondats del programari lliure hem de fer un ús molt més normalitzat del que fem d’aquestes xarxes socials i mirar d’evitar aquest ús diglòssic que acostumem a fer segons el qual el vessant més tècnic de la nostra vida 2.0 té lloc a les xarxes lliures mentre que el vessant més «general» té lloc a les xarxes privatives (aquest terme el preferisc al de propietari perquè dóna informació de com d’enganxats podem quedar a les teranyines que s’amaguen al darrere d’aquest programari, l’última versió que hem conegut és el #PRISM).

Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure (*)

Ara podem discutir si a títol personal fem un ús general o no de les xarxes lliures o de si hi som o no al feisbuc; però en general crec no equivocar-me en aquesta anàlisi sobre la diglòssia digital (i tampoc és aquest el tema que vull tractar ara). Podríem dir que aquesta és la diagnosi del problema, però caldria veure quines són les causes; perquè si bé és cert que els usuaris del programari lliure practiquem la diglòssia digital (en les xarxes socials) no és menys cert que això no ho fem amb altres tipus d’eines digitals: podrem discutir hores sobre les bondats de l’última versió de Debian, o sobre com s’està venent Canonical amb les últimes versions de l’Ubuntu, o de com l’han encertada a Linkat en deixar l’OpenSuse i passar a Ubuntu, o de si ens convenç més aquest entorn d’escriptori o aquest altre, o… però sempre estarem parlant de diferents distribucions de GNU/Linux i farem servir una o una altra (o unes quantes), però mai cap sistema operatiu privatiu (i el mateix podríem dir dels processadors de text, o dels navegadors, o…). Quin és (o pot ser) el problema, doncs?

Com bé apunta el Josep (sempre apunta bé… i dispara millor :P) un problema associat a aquestes eines és la usabilitat, potser pel fet que no hi ha tants usuaris no hi ha clients (eines) d’aquestes xarxes tan usables com a les altres (personalment desconec què hi ha pel feisbuc, tot i que per l’identi.ca n’hi ha unes quantes que van força bé… al menys per l’ús que jo en faig); ja que al final la militància si no és gratificant acaba per ser abandonada… si més no temporalment. De manera que em sembla bastant plausible l’anàlisi que en fa el Josep d’una de les causes d’aquest problema; no sé si té a veure el que acabe d’apuntar de la manca d’usuaris per tal de desenvolupar clients adients (en altres àmbits del programari lliure els clients són ben efectius i usables i el nombre d’usuaris també és molt menor que als equivalents privatius).

D’altra banda, mentre estàvem en plena discussió, el Josep torna a apuntar-nos que el Diaspora tampoc no és aigua clara, i això sí que m’ha decebut 😦

Si hi ha alguna cosa que fa gran el programari lliure és la confiança, ja que sovint arriba sense cap garantia al darrere, sovint no hi ha cap empresa que se’n faça responsable del producte, i quan hi ha alguna empresa al darrere, només es fa responsable previ pagament d’una quota… lògicament. Si és cert el que es diu allà, Diaspora ha malmès la confiança. De manera que ara que estava tornant-la a fer servir me la miraré amb ulls crítics, i continuaré fent-la servir mentre no es confirmi aquell rumor, però dubte que torne a ser el mateix 😦

Total que, d’ara endavant, l’ús que faré de les xarxes socials serà el que ja he estat comentant a les converses abans esmentades: per esplaiar-me sense límit de caràcters, a banda d’aquest bloc (em costa això del blog), que tot i que permet els comentaris no és tan interactiu (i per tant no tan social), faré anar el Diaspora, i per les piulades l’identi.ca i el túiter, mentre que per estar al cas del que passa em va bé sobre tot el túiter. A diferència del que comentava el Jordi, no em donaré de baixa del feisbuc perquè no hi tinc compte, i no tindria cap gràcia donar-me d’alta només per poder dir després que m’hi he donat de baixa 😛

Aquests són els meus 5¢ sobre la diglòssia digital.

(*) El mapa conceptual del programari lliure és obra del René Mérou.

#1198acomiadaments a #RTVV. Vergonya!

Tot i que fa molt temps que sóc a Lleida (gairebé mitja vida) i em sent com a casa, no puc deixar de sentir-me meues les coses que passen al meu País Valencià; i avui ha estat un dels dies més tristos que recorde darrerament. Els #1198acomiadaments executats pels #lladrEROs de #RTVV m’han colpit d’una manera que no m’esperava. Els que manen a la Generalitat Valenciana han balafiat tot el que han volgut/pogut i per estalviar i aplicar la maleïda austeritat que tant pregonen han decidit destruir la radiotelevisió pública de qualitat i en valencià que suposadament havia de ser la #RTVV. Després d’haver-nos acostumat d’una banda a què Canal9 manipula, d’una altra a què la qualitat en general cada vegada era menor, a què la producció pròpia i en valencià cada vegada també era menor; ara apliquen una neteja ideològica carregant-se tots els professionals més qualificats que han estat crítics amb les polítiques dutes a terme per la direcció i pel govern. Com en tants altres camps (educació, sanitat, etc.) estan degradant els serveis públics per tal que qui puga accedisca als mateixos serveis per la via privada (en mans dels seus amiguets), o bé l’estan degradant tant que quan no tinga cap valor la puguen comprar aquests amiguets a preu de saldo per enriquir-se més endavant. La mateixa estratègia que apliquen a tots els àmbits. Com diu Rafa Xambó, els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball mentre els qui l’han dignificada no tornaran. Vergonya, cavallers, vergonya!

Espere que aviat es faça justícia i els professionals de #RTVV tornen i puguen convertir-la en el que hauria d’haver estat, mentre que els #lladrEROs paguen pel mal que estan fent… el problema és que caldrà pagar amb diners de l’administració, és a dir, de tots els valencians el mal que han fet els que malgovernen actualment.

Ànims des de la distància!

Reflexions post vaga #14N del llit estant

Ja té raó l’Eva quan l’altre dia em va comentar que feia molt temps que no escrivia cap apunt nou al bloc, ja ho vaig dir fa temps, però em temo que els microblocs estan matant els blocs. En qualsevol cas no és d’això del que volia parlar avui.

Resulta que porto tota la setmana de baixa i per tant ahir no vaig poder fer vaga, però m’he estat mirant les notícies i n’hi ha unes quantes d’esgarrifoses; evidentment que el nen de 13 anys atonyinat pels mossos s’ha convertit en la notícia del dia. El vídeo mostra clarament (al menys per a mi) que potser el primer cop de porra és fortuït, però no així els següents, ni els que se li donen a la noia que es queixa de l’actuació policial:

No puc entendre com els mossos honrats no exigeixen anar identificats perquè no puguem pensar que tots són iguals! Ha estat la decisió més desafortunada del Conseller d’Interior, que fa que pensem que tots els mossos són dolents perquè no podem distingir-los; a diferència del que passa a d’altres llocs:

Per tot això després d’aquesta petita reflexió només se m’acudeix demanar #PuigDimissió i agrair tothom qui ha participat a la vaga la demostració que un altre món és possible!

Espero que tota aquesta moguda tingui traducció el proper #25N perquè no podem ser un país nou fent servir mètodes tan vells.

EDITO: Per cert, la composició d’imatges de la policia alemanya i la catalana és d’Albano Dante (@_cafeambllet). redactor junt amb la Marta Sibina (@marta_sibina) de la revista Cafè amb llet famosa per haver destapat la #corrupCiU del negoci de la sanitat a Catalunya, i que en lloc de ser investigat es va traduir en una denúncia cap als redactors, de manera que els que feien els xanxullos continuen fent-los.

Encara més, demà divendres, a les 20:00 seran tots dos a Lleida, a l’edifici del Rectorat, plaça Víctor Siurana, 1; aula 2.13 per parlar del «Negoci de la sanitat catalana».

Mercadet d’intercanvi de material escolar

Avui 8 de setembre ha tingut lloc al costat del mercat dels pagesos el 1r Mercadet d’Intercanvi de material escolar, promogut pel coŀlectiu Lleida Social. Aquest apunt només pretén mostrar en imatges el que ha estat la primera experiència a Lleida d’aquest estil.

Cartell anunciant el 1r Mercat d’intercanvi de material escolar.

La veritat és que al començament n’érem pocs però mica en mica s’ha anat animant i al cap d’una estona ja ha començat el veritable intercanvi de material escolar.

Encara s’estava preparant tot i ja hi havia gent que volia bescanviar material escolar.

A mesura que passava l’estona s’anava animant, i s’ha arribat a fer molt caliu (com podeu veure a la imatge següent):

Imatge amb gent amuntegada al voltant de les taules amb el material.

Tant és així que s’ha decidit donar-li continuïtat i muntar aquest mercadet el primer dissabte de cada mes… la qual cosa servirà per aprofitar la pancarta que s’ha fet.

Perspectiva amb la pancarta al fons.

Cal felicitar al coŀlectiu #LleidaSocial per la iniciativa. Espero que sigui un èxit i que duri aquesta proposta alternativa.
Ah, han vingut periodistes de laManyana i de l’Agència Catalana de Notícies i aquests han penjat vídeos i fotos.