La meua (breu) experiència amb l’#Ubuntuphone

Ara que ha eixit a la venda el nou Meizu MX4 amb sistema operatiu Ubuntu, he recordat que tenia pendent de fer un apunt sobre la meua (breu) experiència amb l’#UbuntuPhone., evidentment em referisc al bq Aquaris E4.5 Ubuntu edition.
57cb83094f7d323122b08d026d97ee6acce6dab9.jpg
Vaig prendre algunes notes que volia aprofitar per redactar l’apunt i com que vaig molt malament de temps ara mateix crec que el millor és que us passi aquestes notes; són les següents:
Total, que hores d’ara no sé com haurà evolucionat el sistema operatiu però també s’hi han afegit a la festa dos nous dispositius més potents que el primer bq e4.5, com ara el bq Aquaris e5 i el meizu mx4, que promet bastant.
Com a conclusió he de dir que és un sistema operatiu que quan deixi d’estar en fase beta alfa serà bastant revolucionari però hores d’ara encara el veig com un «segon» mòbil, la qual cosa només està a l’abast de qui té diners per pagar-s’ho o no fa un ús exhaustiu del mòbil.

Lubuntu 14.04 LTS: el teclat en català i la xarxa sense fils

Dissabte passat vam celebrar la publicació el mes passat de l’última versió d’Ubuntu, la 14.04 LTS. Va ser una festa més en família que fa quatre anys i mig (quan vam celebrar la Kastanyada Kàrmica), però la gent que s’hi va aplegar va quedar força contenta. D’instaŀlacions no n’hi va haver gaires però curiosament la majoria van ser Lubuntus… potser influenciades per l’exceŀlent xerrada del Josep Gallart; i també perquè la gent que va instaŀlar-se Lubuntu tenia màquines amb una certa edat, la qual cosa reforça l’argument que els sistemes GNU/Linux permeten allargar la vida de les màquines, alguna d’elles potser ja tenia 10 anys!

El cas és que vam tenir alguns problemes amb la configuració de l’idioma del teclat així com amb l’indicador de connexió. Com que a casa la Pau està fent servir el Dell mini 9 amb lubuntu instaŀlat, en arriba vaig voler experimentar què passa amb aquests detalls i vaig actualitzar la màquina… per a sorpresa meua es va desconfigurar el teclat i vaig perdre la gestió de les xarxes… amb fils i sense fils 😦

Vaig estar remenant i consultant la llista de correu dels ubuntaires; el problema del teclat es va resoldre amb relativa facilitat: es tracta d’anar al menú (icona de LXDE a baix a l’esquerra) i obrir l’apartat Preferències i després l’apartat «Mètodes d’entrada del teclat»:

Mètodes d'entrada del teclat, on podem gestionar el canvi d'anglès a català

Mètodes d’entrada del teclat, on podem gestionar el canvi d’anglès a català

Llavors hem d’obrir la pestanya «Mètode d’entrada» i allà activar l’apartat «Personalitza els mètodes d’entrada actius» i tot seguit desplegar el menú «Seleccioneu un mètode d’entrada», triar el mètode «català; valencia» i prémer on diu «+ Afegeix»:

Tria del mètode d'entrada de text en català

Tria del mètode d’entrada de text en català

A partir d’aquest moment ja tenim configurat el teclat del nostre Lubuntu per funcionar en català en el nostre usuari (s’ha de repetir l’operació per a cada usuari)… com sempre, és automàgic 😉

Més complicat ha estat la configuració de la gestió de xarxes, sobretot les xarxes sense fils. De fet, al wiki d’Ubuntu ja tenen documentat l’error, i proposen com a solució llençar «nm-applet» des d’un terminal, el que passa és que aquesta solució no és persistent… allà mateix s’explica la solució: es tracta d’afegir a les aplicacions d’inici l’indicador del network-manager (nm-applet). Això podem fer-ho anant al menú, apartat Preferències, i subapartat «Aplicacions predeterminades per a LXSession»:

Aplicacions predeterminades per la sessió LX

Aplicacions predeterminades per la sessió LX

Un cop fet això, se’ns obre (al cap d’una estoneta) la configuració de la sessió LX. Hem d’anar a l’apartat «Autostart» i crear una aplicació d’engegada automàtica de forma manual: posant a la caixa de text  «nm-applet» i prement «+Afegeix»:

Gestor de la configuració LXSession

Gestor de la configuració LXSession

Ja podem tancar el gestor de la configuració de LXSession i, si tenim connexió amb fils se’ns obrirà a baix a la dreta el gestor de xarxes (les dues fletxes oposades); amb la qual cosa ja podrem navegar… amb fils. Ara bé, si hem instaŀlat el Lubuntu a un portàtil és molt probable que vulguem fer servir xarxes sense fils, per la qual cosa ens interessa molt poder gestionar-les, i això ja no ha estat trivial… al menys en el meu cas. I no sóc l’únic perquè al wiki d’Ubuntu se’n parla, tot i que la solució donada és força complicada. D’altra gent també comenta aquest fet; i després de remenar molt i de preguntar a la llista d’ubuntu-cat, amb el Walter (gràcies) hem trobat la solució. De fet ja la podria haver trobat sol, però m’ha fet veure-ho la conversa que hem tingut. El que el Walter em proposava és veure quina era la sortida de les comandes:

lspci -vnn | grep Network
iwconfig

amb la qual cosa podia saber el model de tarja de xarxa que fa servir el portàtil, i quines xarxes està «veient» l’ordinador. La sortida d’ambdues comandes és, respectivament:

03:00.0 Network controller [0280]: Broadcom Corporation BCM4312 802.11b/g LP-PHY [14e4:4315] (rev 01)

i

lo        no wireless extensions.

eth0      no wireless extensions.

que diuen quin model de tarja tinc i… que no tinc xarxes sense fils disponibles. Mentre donava aquestes ordres he recordat el que vaig haver de fer quan vaig instaŀlar-hi debian al mini9; i he mirat de fer-ho:

sisco@mini9:~$ apt-get install firmware-b43-lpphy-installer
E: No es pot resoldre el fitxer de blocat /var/lib/dpkg/lock – open (13: S’ha denegat el permís)
E: No es pot blocar el directori d’administració (/var/lib/dpkg/), sou root?
sisco@mini9:~$ sudo apt-get install firmware-b43-lpphy-installer
[sudo] password for sisco:
S’està llegint la llista de paquets… Fet
S’està construint l’arbre de dependències
S’està llegint la informació de l’estat… Fet
El paquet firmware-b43-lpphy-installer no té versió disponible, però un altre paquet
en fa referència. Això normalment vol dir que el paquet falta,
s’ha tornat obsolet o només és disponible des d’una altra font.
Tot i que els següents paquets el reemplacen:
firmware-b43-installer

E: El paquet «firmware-b43-lpphy-installer» no té candidat d’instaŀlació

Però no ha estat possible… tot i que m’indicava la solució: «firmware-b43-installer» reemplaça el paquet que intentava instaŀlar… què passaria si instaŀlava aquest paquet?

sisco@mini9:~$ apt-get install firmware-b43-installer

Doncs que finalment tenia la tarja de xarxa sense fils a ple rendiment i ja podia gestionar totes les xarxes 🙂

Escriptori de Lubuntu amb el gestor de xarxes sense fils plenament funcional

Escriptori de Lubuntu amb el gestor de xarxes sense fils plenament funcional

Com es pot veure a la part de baix a la dreta el Network Manager ja està gestionant les xarxes sense fils… ni que aquest cop hagi costat un pèl més, com sempre és automàgic 😉

Ressaca #TrustyCat

Ja ha passat la festa de presentació de la versió d’Ubuntu 14.04, la que hem anomenat festa #TrustyCat. Després de tants dies esperant-la i preparant-la, ja ha passat. Fa quatre anys i mig en vam organitzar una altra també a l’institut, la Kastanyada Kàrmica, corresponent a la versió 9.10; llavors vam tenir més d’un centenar d’inscripcions i aquesta vegada esperàvem una quantitat semblant però n’hem tingut cinquanta-set… i ens ha deixat un regust agre-dolç. D’una banda esperàvem més gent de la que finalment ha vingut, i d’una altra ja ens ha estat bé perquè hem pogut manegar-nos millor.

Pancarta ubuntaire penjada a l'entrada de l'insti

Pancarta ubuntaire penjada a l’entrada de l’insti

Personalment he quedat satisfet, i la gent amb qui n’he parlat també ha quedat contenta; em sembla que especialment el Radu; que diria que va estar tot el dia en una mena de globus, gaudint de les diferents xerrades que de manera tan entusiasta ens van oferir els diferents ponents. També vaig veure molt feliç l’amic Pau Saura, que va venir des de Sabadell a fer-nos una xerrada sobre l’ús de les Rasp-Pis a l’aula… una interessantíssima opció de tenir a molt bon preu cada lloc de treball (uns 150 €, aprox.). Evidentment l’equip va quedar molt satisfet, i des de l’institut també.

La fideuà que ens van preparar per aguantar la tarda :)

La fideuà que ens van preparar per aguantar la tarda 🙂

Voldria agrair l’assistència de tota la gent que va venir i que va fer possible que fos una festa, especialment l’equip de la cantina (el Jaume, la Lídia i la Maria Àngels) que van tenir cura de nosaltres i ens van preparar una fideuà 14.04 boníssima; però també volia agrair la coŀlaboració de l’equip de la Pipa Plena, que es van desplaçar des de l’Empordà per fer-nos una interessantíssima xerrada sobre la filosofia hacker; qui també va venir des d’allà va ser el Joan de Gràcia, directament des de Figueres per explicar-nos novetats sobre l’Accessibilitat a Linkat. Es va deixar caure una bona estona també el Francesc Busquets, del Departament d’Ensenyament; així com el nostre director, l’Andreu… agraïts que ens facin costat.

EDICIÓ: el Joan de Gràcia m’acaba de fer arribar la notícia que ha estat publicada a emporda.info sobre la festa #TrustyCat: goo.gl/ygZ716 (final de l’edició)

Ah, se m’oblidava dir que el Josep Gallart, sempre tan actiu, ha aconseguit una coŀlaboració especial amb els fabricants valencians d’ordinadors amb ubuntu VANT. Ens en deixaran un parell cada esdeveniment perquè els puguem tocar… a veure si algun dia aconseguim que ens en donin algun per sortejar-lo 😀

Crec que una bona mostra de com va anar tot plegat podeu trobar-la a la línia del temps de l’etiqueta que vam emprar a la festa, #TrustyCat:

Línia temporal de l'etiqueta #TrustyCat

Línia temporal de l’etiqueta #TrustyCat

És probable que hi hagués hagut alguna opinió discordant, però no es va expressar 😉

També podeu veure les fotos que els companys de l’equip van publicant. Les teniu enllaçades al wiki de la festa… i la notícia que han donat al TNComarques de Lleida (dilluns 19, min. 1:12-3:41)

D’altra banda, les instaŀlacions van ser més feixugues, ja que vam tenir màquines d’una certa edat les propietàries de les quals van optar, amb bon criteri, per instaŀlar-se la versió Lubuntu, amb escriptori LXDE, tal com va explicar el Josep Gallart a la xerrada. El problema va ser que després d’instaŀlar-lo, arrancar per primera vegada i actualitzar-lo, en reiniciar no conserva el teclat en català. A casa també m’ha passat amb el Dell Mini9 que acostuma a fer servir la Pau. Vaig quedar amb la Mercè que miraria d’esbrinar com m’ho havia fet amb el que faig servir de media-centre per tal de resoldre-li a ella i a l’Eva, però la solució no val perquè aquest té Unity i el gestor de teclat és diferent 😦

Per tant, m’he posat amb el mini9 a veure què podia fer per resoldre aquest problema i després de consultar unes quantes pàgines i provar les diferents solucions que donaven, he acabat treient el Lubuntu i instaŀlant-hi Debian-LXDE; de fet ara mateix estic migrant-lo de la versió estable (wheezy) a la de proves (jessie), i després l’actualitzaré a la versió inestable (sid), per tal de tenir una distro rolling-release que estigui continuament actualitzada… ho faré tal com he fet amb altres màquines, i com ja vaig fer amb el mini9 fa un temps… també hi posaré la versió aurora del iceweasel 😉

openlogo-50

Total, que he acabat tornant a la mare… al sistema operatiu universal.

Festa de presentació de l’Ubuntu 14.04 a l’institut Torre Vicens de Lleida

A l’abril es va publicar la versió definitiva de l’Ubuntu 14.04 (de nom tècnic Trusty Tahr). Amb aquest motiu, la comunitat d’usuaris d’Ubuntu en català celebrarà el proper dissabte 17 de maig la festa d’alliberament a l’Institut Torre Vicens de Lleida. Aquestes festes s’organitzen arreu del món, i l’equip d’ubuntaires en català hi ha participat sempre de forma molt activa, procurant fer-la a diferents llocs del territori.

TrustyCat

En aquests esdeveniments es pretén difondre i apropar el programari lliure en general, i més concretament l’Ubuntu, al públic en general; proposant-los xerrades, tallers i, si així ho volen, ajudant-los a instaŀlar l’Ubuntu al seu ordinador. No estan, per tant, enfocats a persones amb grans coneixements tècnics, tot i que també s’hi poden trobar activitats més avançades, si s’escau.

La implantació a tots el ordinadors del centre de programari lliure (software en format obert) basat en GNU/Linux, tant a nivell de sistema operatiu, Ubuntu, com a nivell de programari d’ofimàtica, LibreOffice, des del punt de vista de sostenibilitat ens aporta un seguit d’avantatges, ja que els requeriments quant a maquinari per part del sistema operatiu són menors que els sol·licitats per altres plataformes comercials (Microsoft, Apple). Això, com a participants de l’Agenda 21 escolar de Lleida, ens permet un estalvi energètic i sobretot de maquinari important, ja que permet aprofitar i reciclar equips informàtics que d’una altra manera serien obsolets, evitant al centre l’adquisició d’equips nous, i la compra de llicències de plataformes comercials privatives.

Tot això té efectes sostenibles:

  •  Reducció d’equips informàtics de rebuig.
  •  Reducció de despeses per reciclatge dels equips.
  •  Contribució sobre el medi ambient en reduir els residus.
  •  Reducció de la despesa en l’adquisició d’equips i programaris.

CartellFestaTrustyTornant a la festa pròpiament, si consulteu el programa d’activitats anireu veient la participació d’experts i desenvolupadors en diferents àmbits. D’altra banda, com també és habitual, durant tota la jornada, i en paraŀlel a la resta d’activitats, tindrem una festa d’instaŀlació (Install Party) de l’Ubuntu, on es donarà suport per instaŀlar-lo als ordinadors d’aquelles persones que el portin, així com per aclarir els dubtes que puguin sorgir. Evidentment, tot això serà de forma totalment gratuïta; només caldrà inscriure’s-hi per dimensionar-ho bé.

Podreu seguir la festa a la xarxa amb l’etiqueta #TrustyCat

Debian sid al Lenovo ThinkPad T430, la xarxa sense fils… per variar

A l’insti fa un temps que hem comprat un Lenovo ThinkPad T430 de segona mà que funciona de meravella… una autèntica passada (SSD, Core i5, 8 GB de RAM,…) i l’hem tingut durant aquest temps amb l’Ubuntu 14.04 (amb Gnome3), però divendres se’ns va «atontar» i hem provat de posar-li Debiansid 😉

joy_web_logoCom sempre que instaŀle debian, tot va de meravella excepte la tarja de xarxa sense fils. En aquest cas, i després d’unes quantes instaŀlacions ja m’ho esperava, de manera que quan he reiniciat després d’acabar la instaŀlació el primer que he fet és veure quin dispositiu hi havia, per això només ha calgut fer:

lspci

i m’ha retornat un llistat gran de dispositius d’entre els quals el controlador de xarxa sense fils:

03:00.0 Network controller: Intel Corporation Centrino Advanced-N 6205 [Taylor Peak] (rev 34)

Una vegada conec quin dispositiu hi ha només cal remenar una mica per la xarxa per veure quina és la solució més adient en aquest cas; i entre totes les respostes a la meua indagació he vist que el que calia fer és (com a root):

vim /etc/apt/sources.list
apt-get update && apt-get install firmware-iwlwifi
modprobe -r iwlwifi ; modprobe iwlwifi

Una vegada he tingut funcionant tots els dispositius (el lector d’empremtes digitals no me’l plantege) el que he fet és anar pujant de versió, des de l’estable (wheezy) fins la inestable (sid) passant per la de proves (testing, hores d’ara anomenada jessie), fent en cada pas el següent (com a root).

1.- Passar de la versió estable (wheezy hores d’ara) a la de proves (testing, hores d’ara jessie):

El primer que cal és editar el llistat de fonts (canviant en primer lloc wheezy per testing):

vim /etc/apt/sources.list

Un cop editat i desat el que cal és actualitzar les fonts i els paquets i després actualitzar la versió de debian a la de proves. Per això només cal fer el següent (com a root):

apt-get update
apt-get upgrade
apt-get dist-upgrade

Probablement el segon pas no cal (pel que he vist pels diferents llocs i fins i tot al manual de debian) però com que vinc d’Ubuntu estic molt acostumat a fer els dos passos seguits. Després d’això he reiniciat l’equip per assegurar-me’n que havia funcionat, probablement no calga, però per si de cas.

2.- Passar de la versió de proves (testing) a la inestable o de desenvolupament (unstable, aka sid). Per això només cal fer el mateix que abans; és a dir, el primer és editar les fonts, però ara canviant testing per unstable (com a root):

vim /etc/apt/sources.list

Com abans, un cop editat i desat el que cal és actualitzar les fonts i els paquets i després actualitzar la versió de debian a la de proves. Per això només cal fer el següent (com a root):

apt-get update
apt-get upgrade
apt-get dist-upgrade

Com en el cas anterior he acabat reiniciant la màquina i gaudint d’una instaŀlació inestable de debian 😀

openlogo-50Però això no és tot, també m’agrada tenir l’última versió del firefox (iceweasel en debian), per la qual cosa he anat al web de l’equip de mozilla per debian i m’he posat la versió aurora; i ja que hi era allà, també m’he posat el gestor de correu electrònic icedove (versió de thunderbird per debian)… i això és tot. Ara només cal gaudir de la màquineta amb el sistema operatiu universal 😀

Per cert, podeu trobar una manera senzilla de tenir les fonts que voleu en algun dels llocs que hi ha per a això, com ara ací.

Declaració conjunta de la Xarxa i dels autors culturals sobre la LPI #canonAEDE

Si vols coŀlaborar difonent aquesta informació,

còpia aquesta declaració al bloc i fes-la teua!

canonAEDE_logo_trans

DECLARACIÓ CONJUNTA DE LA XARXA I ELS AUTORS CULTURALS SOBRE EL PROJECTE DE REFORMA DE LA LLEI DE PROPIETAT INTEĿLECTUAL

El passat 14 de febrer de 2014 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (text publicat al B.O.C.G. el 21 de febrer).

Aquest projecte de Llei, arcaic en la seua concepció, retalla nombrosos drets en Espanya, afecta molt negativament a diversos sectors de la societat, posa en perill la cultura lliure i qüestiona el funcionament d’internet, limitant la cita i l’enllaç a una activitat merament mercantil.

Açò ha generat un rebuig immediat i quasi unànim des de tots els àmbits possibles pels motius que exposem sintèticament a continuació.

1. La protecció de la propietat intel·lectual en internet no es garanteix imposant cànons o taxes arbitràries. Pel bé de l’economia espanyola, ha de garantir-se la sostenibilitat dels creadors digitals en la seua totalitat, no només d’una part. Un sector es desenvolupa fomentant els nous models de negoci digitals, enlloc de destruir-los. Qualsevol dret naix del diàleg entre totes les parts afectades.

2. La Constitució Espanyola consagra, en el seu article 20, el dret fonamental “a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”, la qual cosa ha de compatibilitzar-se amb qualsevol dret a la propietat, però no mai anular-lo.

3. A més, aquesta llei impedeix la realització d’altres drets fonamentals, afecta a valors democràtics essencials i limita el lliure accés a la informació i a la cultura. Ignora la declaració dels Drets Humans, trepitja Drets constitucionals com la llibertat d’expressió i la lliure creació, viola el secret de les comunicacions, és un atac directe a la neutralitat de la xarxa i no respecta un dret individual bàsic: que cadascú oferisca la seua obra sota les condicions que considere oportunes.

4. La figura del “dret irrenunciable” derivat de citar textos en internet afectaria sense excepció a tots els creadors i els impediria renunciar voluntàriament a aquest dret. Açò posarà en seriós perill les llicències Creative Commons, àmpliament esteses i que a l’actualitat ofereixen cobertura jurídica als drets d’autors d’una part molt significativa dels continguts de la xarxa. Ens trobem davant d’una imposició del “copyright” sobre els partidaris del “copyleft” que vulnera drets e interesos col·lectius en lloc de garantir-los i afavoreix que la recaudació es concentre en unes poques mans.

5. Lluny de ser una amenaça, els agregadors de notícies i altres eines digitals que enllacen i citen al mitjà d’origen, com per exemple buscadors, xarxes socials o blogs, afavoreixen el lliure accés al ciutadà a la informació i generen molt de tràfic cap als mitjans de comunicació. A més, sent el dret de cita l’essència del Periodisme, aquesta llei amenaça frontalment el seu exercici. Criminalitzar els enllaços genera una inseguretat jurídica que posa en dubte els fonaments i l’ús d’internet. Garantir-los, respectant els drets, beneficia a tots: usuaris, ferramentes i mitjans de comunicació.

6. Eixa mal nomenada “taxa Google” ha sigut impulsada només per una part del col·lectiu d’editors, aquells integrats en AEDE. Altres associacions i editors s’oposen a aquesta mesura. AEDE hauria de considerar les conseqüències econòmiques que suposarà per als seus socis eixir dels indexadors i les conseqüències desastroses per als seus treballadors: retalls salarials i pèrdues de llocs de treball. Aquest cànon d’AEDE augmentarà encara més la precarietat d’un sector excepcionalment castigat per la crisi.

7. L’entrada en vigor d’aquesta Llei suposa una taxa addicional per al coneixement. L’ens de gestió de drets CEDRO recapta actualment dels professionals de tot el sistema educatiu. La nova llei estableix que les Universitats paguen també pels continguts que els professors publiquen per als seus alumnes, i que fins al dia de hui s’acollien a llicències Creative Commons. CEDRO recaptarà en règim de monopoli un cànon de 5 euros per alumne. Considerem açò un atemptat contra l’Educació, la investigació i els textos acadèmics, que passaran a ser regnats pel “copyright”, en lloc de ser de domini públic.

8. Aquest cànon, amb càrrec als Presupostos Generals de l’Estat i amb quantia no determinada per la llei, actua en detriment de la justa recompensa als autors i suposa una subvenció encoberta als editors, a qui l’article 2 de la Directiva 2001 de Propietat Intel·lectiual NO INCLOU com a beneficiaris de drets de propietat intel·lectual, i que malgrat açò es duen el 45% de la recaudació de CEDRO. És significatiu que la redacció de la llei es referisca només a les “industries culturals” ignorant expressament “als autors”, agreujant una situació que ja es va iniciar amb la pèrdua de drets dels periodistes en favor dels editors per causa de la confecció de “clippings”, o resums de premsa.

9. S’elimina “de facte” el dret a la còpia privada”, vinculant a la còpia material d’un suport físic, pràctica aquesta marginal en l’era digital. La còpia privada d’una obra és un ús legítim que existia abans d’internet i seguirà existint després d’aquesta reforma. Gravar amb un cànon a la còpia privada equival a imposar una multa preventiva a cada ciutadà per un ús hipotèticament delictiu, encara que aquest mai no succeïsca. Criminalitzar al consumidor amb fins recaudatoris no és el camí.

10. No han de recolzar-se mesures de control de la “pirateria” que posen en perill l’essència mateixa de la xarxa. Oposar-se a aquestes mesures no implica recolzar la caricatura del “tot gratis”. És precís desenvolupar un nou marc de protecció de la indústria cultural que tinga en compte les particularitats de l’era digital i servisca per allò que va nàixer aquest tipus de legislació: fomentar la pràctica de la cultura oferint una compensació econòmica als autors.

11. Aquesta Reforma hauria d’incloure mesures d’acompanyament que recolzen el desenvolupament de nous models de negoci basats en internet, així com la milloria d’aquells que ja existeixen. Si no es fa, perjudicarà la innovació dels sectors afectats i perpetuarà un model de distribució cultural i d’accés a la informació que és manifestament caduc.

12. Aquesta reforma de la LPI sembla ser producte d’una dinàmica de corrupteles entre lobbies i el poder polític, qüestió ja evident pel recent relleu dels directius en els principals diaris nacionals i l’escenificació de la reforma de la llei presentant-la amb una foto del president de l’AEDE junt a la vicepresidenta del Govern. Açò posa sota sospita a uns i altres, si considerem com de prop estan els procesos electorals.

CONCLUSIÓ:

La reforma d’aquesta llei, de la manera que s’ha redactat, està destinada al fracàs i augurem un recorregut molt curt, doncs no s’adequa a la realitat ni cobreix les necessitats dels sectors i agents implicats. És un fre per al desenvolupament de la cultura lliure i la indústria, inassumible en temps de dificultats econòmiques, durant els quals és necessari primar la innovació i afavorir el sorgiment de nous mercats emergents, on Espanya demostra un potencial enorme.

A més, el text conté un número incomptable d’ambigüitats i indefinicions, que una llei d’aquesta envergadura no pot permetre’s, ja que obri la porta a una aplicació discrecional i a greus efectes col·laterals indesitjats.

Amb tots aquests motius, instem al Govern a reconsiderar i retirar aquesta reforma i a obrir amb tots els sectors afectats el diàleg que aquests reclamen des de fa mesos per a aportar solucions més adequades a la nova realitat que planteja la societat digital.

Al mateix temps, fem una crida a tota la societat per participar, aportar, comprometre’s i difondre la campanya de rebuig al #CanonAEDE difonent aquesta declaració i els seus actes, accions i iniciatives.

#canonAEDE

http://canonAEDE.org

Calaix de sastre… calaix desastre :(

Ja fa dies que no escric res per ací, i això que fa dies que vull dir alguna cosa 😦

Com que no ho he pogut fer en el moment que tenia la idea al cap ara mateix em costa d’organitzar el discurs i més aviat faré una mescla de diferents temes que m’han preocupat darrerament… no són els únics, ni molt menys! Però són temes que crec que cal tenir present perquè s’han de treballar.

La veritat és que de temes per a parlar n’hi ha molts, des de qüestions polítiques com ara l’aprovació de la llei mordassa, a la limitació de les llibertats de les dones per a avortar, passant pel que s’ha anomenat «taxa gúguel» però que afecta no només a gúguel sinó a tot aquell lloc web que base la seua feina en fer enllaços… com si volgueren carregar-se el dret a cita (recordeu allò de «fin de la cita»?), és l’anomenat #canonAEDE, que té fins i tot un web.

A més, ahir va començar al país veí el debat sobre l’estat de la nació i l’estona que vaig estar seguint-lo era força depriment, amb un president del govern que es comportava com a cap de l’oposició d’inútil que arriba a ser; un cap de l’oposició que no era gens incisiu i… i no vaig ser capaç d’aguantar més estona; espero que avui els representants valencians, catalans i bascos plantegin un debat més interessant i més proper a la gent.

En un altre ordre de coses, el proper 17 de maig organitzarem a l’institut Torre Vicens de Lleida la festa de publicació 14.04, la propera versió d’Ubuntu, Trusty Tahr… i aquest és el primer anunci que fem. Si us interessa aneu seguint el wiki de la festa on anirà actualitzant-se el programa d’activitats; hores d’ara no hi ha encara res. En aquest sentit m’agradaria intentar que a la festa es poguera consolidar un grup de professors de les comarques de Ponent usuaris de Programari Lliure, és una idea que fa temps que em volta pel cap i crec que la festa podria ser una bona excusa per donar-li forma.

Finalment, pel que fa a la meua activitat excursionista, estic en una temporada fluixa, esperant que hi haja alguna ocasió d’escapar-me a fer alguna excursió amb raquetes, però mentrestant planificant diverses opcions de cara a la primavera i l’estiu… a veure si alguna pot fructificar.

Res més 😉

EDICIÓ: ha estat tancar l’editor i assabentar-me’n de la mort de Paco de Lucía… una notícia que m’entristeix molt. No coneixia gaire la seua discografia, però tinc un record molt fort de la coŀlaboració que va fer l’any 1981 amb Al di Meola i John McLaughlin, aquell Friday Night in San Francisco, que van revisitar un temps després. Recorde especialment el tema «Mediterranean Sundance-Rio Ancho»:

Els meus 5 ¢ sobre la diglòssia digital

Arran d’una conversa mantinguda amb dos grans amics a la xarxa social Diaspora sobre la diglòssia digital (terme molt ben encunyat pel Jordi), i vist que tot i l’extensió permesa per aquesta xarxa social pel que fa al contingut exposat, el Jordi i el Josep han dit la seua als seus respectius blocs, hi faltava jo. De manera que allà va:

Fa molt temps que hi done voltes a aquesta idea, que anomenaré amb permís del Jordi «diglòssia digital». Crec que estem d’acord en què l’ús que fa el gran (pel nombre d’usuaris) públic de les xarxes socials és restringit a feisbuc i túiter ( i entenc d’aquesta manera tan incorrecta políticament, aquells usuaris que no es plantegen l’origen de les eines digitals que empren ni què hi pot haver al darrere). Doncs bé, he observat que aquells que ens anomenem usuaris (no sé si també defensors) del programari lliure i de codi obert (FLOSS per les seues sigles angleses) fem un ús no gaire «natural» d’aquestes eines, en el sentit que els equivalents en programari lliure al feisbuc (Diaspora) i túiter (identi.ca) només són emprats per a parlar sobre temes relacionats amb el programari lliure i el codi obert, de manera que només per això ja resulta preocupant pel que té d’endogàmic. I és aquest punt el que trobe que més impediments pot portar a què les eines lliures puguen arribar al gran públic, ja que si per casualitat arriben a veure què és el que es cou en aquestes xarxes, tret que siguin uns masoques o que els puga resultar interessant algun dels temes allà exposats, la immensa majoria eixiran corrents per cames.

Per tant, si una de les finalitats que ens plantegem (si és que ens la plantegem) és la difusió d’aquestes eines entre el gran públic, em sembla que ens equivoquem del tot amb l’ús tan restringit que en fem. És per això que en les converses mantingudes al respecte sempre he defensat que aquells qui creiem en les bondats del programari lliure hem de fer un ús molt més normalitzat del que fem d’aquestes xarxes socials i mirar d’evitar aquest ús diglòssic que acostumem a fer segons el qual el vessant més tècnic de la nostra vida 2.0 té lloc a les xarxes lliures mentre que el vessant més «general» té lloc a les xarxes privatives (aquest terme el preferisc al de propietari perquè dóna informació de com d’enganxats podem quedar a les teranyines que s’amaguen al darrere d’aquest programari, l’última versió que hem conegut és el #PRISM).

Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure (*)

Ara podem discutir si a títol personal fem un ús general o no de les xarxes lliures o de si hi som o no al feisbuc; però en general crec no equivocar-me en aquesta anàlisi sobre la diglòssia digital (i tampoc és aquest el tema que vull tractar ara). Podríem dir que aquesta és la diagnosi del problema, però caldria veure quines són les causes; perquè si bé és cert que els usuaris del programari lliure practiquem la diglòssia digital (en les xarxes socials) no és menys cert que això no ho fem amb altres tipus d’eines digitals: podrem discutir hores sobre les bondats de l’última versió de Debian, o sobre com s’està venent Canonical amb les últimes versions de l’Ubuntu, o de com l’han encertada a Linkat en deixar l’OpenSuse i passar a Ubuntu, o de si ens convenç més aquest entorn d’escriptori o aquest altre, o… però sempre estarem parlant de diferents distribucions de GNU/Linux i farem servir una o una altra (o unes quantes), però mai cap sistema operatiu privatiu (i el mateix podríem dir dels processadors de text, o dels navegadors, o…). Quin és (o pot ser) el problema, doncs?

Com bé apunta el Josep (sempre apunta bé… i dispara millor :P) un problema associat a aquestes eines és la usabilitat, potser pel fet que no hi ha tants usuaris no hi ha clients (eines) d’aquestes xarxes tan usables com a les altres (personalment desconec què hi ha pel feisbuc, tot i que per l’identi.ca n’hi ha unes quantes que van força bé… al menys per l’ús que jo en faig); ja que al final la militància si no és gratificant acaba per ser abandonada… si més no temporalment. De manera que em sembla bastant plausible l’anàlisi que en fa el Josep d’una de les causes d’aquest problema; no sé si té a veure el que acabe d’apuntar de la manca d’usuaris per tal de desenvolupar clients adients (en altres àmbits del programari lliure els clients són ben efectius i usables i el nombre d’usuaris també és molt menor que als equivalents privatius).

D’altra banda, mentre estàvem en plena discussió, el Josep torna a apuntar-nos que el Diaspora tampoc no és aigua clara, i això sí que m’ha decebut 😦

Si hi ha alguna cosa que fa gran el programari lliure és la confiança, ja que sovint arriba sense cap garantia al darrere, sovint no hi ha cap empresa que se’n faça responsable del producte, i quan hi ha alguna empresa al darrere, només es fa responsable previ pagament d’una quota… lògicament. Si és cert el que es diu allà, Diaspora ha malmès la confiança. De manera que ara que estava tornant-la a fer servir me la miraré amb ulls crítics, i continuaré fent-la servir mentre no es confirmi aquell rumor, però dubte que torne a ser el mateix 😦

Total que, d’ara endavant, l’ús que faré de les xarxes socials serà el que ja he estat comentant a les converses abans esmentades: per esplaiar-me sense límit de caràcters, a banda d’aquest bloc (em costa això del blog), que tot i que permet els comentaris no és tan interactiu (i per tant no tan social), faré anar el Diaspora, i per les piulades l’identi.ca i el túiter, mentre que per estar al cas del que passa em va bé sobre tot el túiter. A diferència del que comentava el Jordi, no em donaré de baixa del feisbuc perquè no hi tinc compte, i no tindria cap gràcia donar-me d’alta només per poder dir després que m’hi he donat de baixa 😛

Aquests són els meus 5¢ sobre la diglòssia digital.

(*) El mapa conceptual del programari lliure és obra del René Mérou.