Debian Sid a un vell portàtil Dell Latitude D400

Després d’haver posat una Debian sid al flamant Lenovo Thinkpad T430, vam estar uns dies barallant-nos amb un vell portàtil que tenim a l’institut i que no acabava de funcionar bé amb la versió d’Ubuntu que tenim a l’institut. Fent diferents proves finalment vam aconseguir d’instaŀlar-hi una Debian 7.4, tot i que ja es va queixar que el maquinari no podia fer servir les potencialitats de l’escriptori Gnome3, i quedava a la versió clàssica, sense efectes… la qual cosa tampoc suposa cap problema (segons com millor per gestionar-ho remotament).

joy_web_logo

L’altre problema amb què ens vam trobar és l’habitual en les instaŀlacions de debian, és a dir, la insistència dels fabricants a no alliberar els controladors de les targes de xarxa sense fils, la qual cosa ens obliga a remenar per la xarxa per trobar la solució adient per a cada cas… res que no es pugui resoldre en poca estona.

Abans de res esbrinar quin model de tarja té la màquina, la qual cosa es resol obrint un terminal (com a root) i fent:

lspci

El resultat que ens retorna (entre molts altres dispositius) és:

01:03.0 Network controller: Broadcom Corporation BCM4306 802.11b/g Wireless LAN Controller (rev 03)

Llavors remenant per la xarxa trobem una explicació de com instaŀlar aquest model de tarja a http://wireless.kernel.org/en/users/Drivers/b43#fw-b43-new que ens suggereix fer (com a usuari principal):

apt-get install firmware-b43-installer

Com que això ja ho havia fet al meu portàtil he seguit el mateix que vaig fer llavors i he acabat configurant bé la tarja de xarxa sense fils. Els passos a seguir (com a root) són:

apt-get install firmware-b43-installer
aptitude update && aptitude install wireless-tools
aptitude install firmware-b43-installer

Després d’això només cal reiniciar la màquina i… ça y est!

Una altra vegada automàgic 😉

Una vegada he tingut funcionant tots els dispositius he volgut passar de la versió estable a la inestable (sid), per mirar de tenir una versió rolling-release; per això el que he fet és el mateix que vaig fer amb el Lenovo Thinkpad T430, és a dir, anar pujant de versió, des de l’estable (wheezy) fins la inestable (sid) passant per la de proves (testing, hores d’ara anomenada jessie), fent en cada pas el següent (com a root).

1.- Passar de la versió estable (wheezy hores d’ara) a la de proves (testing, hores d’ara jessie):

El primer que cal és editar el llistat de fonts (canviant en primer lloc wheezy per testing):

vim /etc/apt/sources.list

Un cop editat i desat el que cal és actualitzar les fonts i els paquets i després actualitzar la versió de debian a la de proves. Per això només cal fer el següent (com a root):

apt-get update
apt-get upgrade
apt-get dist-upgrade

Com ja vaig dir llavors, és probable que el segon pas no calga (pel que he vist pels diferents llocs i fins i tot al manual de debian) però com que vinc d’Ubuntu estic molt acostumat a fer els dos passos seguits. Després d’això he reiniciat l’equip per assegurar-me’n que havia funcionat, probablement no calga, però per si de cas.

El que podem observar mentre descarrega els paquets és que la màquineta sembla que pot aguantar-ho bé:

Captura descarrega 2014-04-29 09:47:23

Malauradament, en fer aquesta actualització ens vam trobar que es va voler instaŀlar l’escriptori Gnome3 i ens vam quedar amb una màquina «no funcional», de manera que vam obrir un terminal (fent Ctrl+Alt+F2) i vam instaŀlar l’escriptori LXDE (com a usuari principal):

apt-get install lxde

i llavors ja vam poder accedir sense problemes; a més, vam trobar-nos amb un entorn d’escriptori més lleuger que el gnome, i per tant la maquineta encara anava més lleugera… així vam poder passar a l’última versió de debian:

lxde_logo

2.- Passar de la versió de proves (testing) a la inestable o de desenvolupament (unstable, aka sid). Per això només cal fer el mateix que abans; és a dir, el primer és editar les fonts, però ara canviant testing per unstable (com a root):

vim /etc/apt/sources.list

Com abans, un cop editat i desat el que cal és actualitzar les fonts i els paquets i després actualitzar la versió de debian a la de proves. Per això només cal fer el següent (com a root):

apt-get update
apt-get upgrade
apt-get dist-upgrade

Així com durant la descàrrega de paquets semblava que la màquina podia moure perfectament aquesta versió de debian (tant l’estable com la testing i la sid), a l’hora d’instaŀlar els paquets la cosa ja no estava tan clara:

Captura instalacio 2014-04-29 09:53:13

Com en el cas anterior he acabat reiniciant la màquina i gaudint d’una instaŀlació inestable de debian 😀

openlogo-50

Però això no és tot, també m’agrada tenir l’última versió del firefox (iceweasel en debian), per la qual cosa, com l’altre dia, he anat al web de l’equip de mozilla per debian i m’he posat la versió aurora; i ja que hi era allà, també m’he posat el gestor de correu electrònic icedove (versió de thunderbird per debian)… i això és tot. Ara només cal gaudir de la màquineta amb el sistema operatiu universal 😀

Per cert, podeu trobar una manera senzilla de tenir les fonts que voleu en algun dels llocs que hi ha per a això, com ara ací.

Lector d’empremtes dactilars amb Debian al Lenovo ThinkPad T430

Ahir mateix deia que no tenia interès a configurar el lector d’empremtes dactilars (digitals) al Lenovo ThinkPad T430, però encara no han passat 24 hores i ja m’hi he posat a veure què hi podia fer. D’entre tot el que hi havia m’he quedat amb el que es discutia en un fòrum, i això m’ha portat a un manual alemany i a un fòrum d’Ubuntu que donaven diferents solucions per a diferents aplicatius… però molt encarats a l’Ubuntu. També he provat el fprint-demo com diu al final del fòrum d’Ubuntu i s’instaŀla, reconeix el dispositiu, però no funciona 😦

No cal dir que el primer que vaig fer és esbrinar quin dispositiu porta la màquina fent (com a root):

lsusb

i d’entre totes les sortides d’aquesta ordre ens interessa la que fa referència al lector d’empremtes digitals:

Bus 003 Device 003: ID 147e:2020 Upek TouchChip Fingerprint Coprocessor (WBF advanced mode)

Això ens anirà bé a l’hora de configurar l’aplicatiu (ja el vam fer servir en les proves amb altres dispositius.

Llavors he pensat que el tema java d’Oracle estava resolt per a Debian per part de la gent de webupd8; i he pensat que podria emular el seu manual per al ppa del lector que hi ha al Launchpad; m’hi he posat a emular-lo i me n’he sortit bastant bé 😉

Per tenir activat i funcional el lector d’empremtes digitals fingerprint-gui al Lenovo ThinkPad T430 amb Debian sid només cal fer el següent al terminal (com  a root):

su –
echo “deb http://ppa.launchpad.net/fingerprint/fingerprint-gui/ubuntu trusty main” | tee /etc/apt/sources.list.d/fingerprint.list
echo “deb-src http://ppa.launchpad.net/fingerprint/fingerprint-gui/ubuntu trusty main” | tee -a /etc/apt/sources.list.d/fingerprint.list
apt-key adv –keyserver keyserver.ubuntu.com –recv-keys 2F20733F
apt-get update
apt-get install fingerprint-gui
exit

És automàgic 😉

Una vegada instaŀlat executem «fingerprint-gui» i ens llança el configurador, el primer que ens demana és el model de dispositiu que tenim:

Fingerprint-gui-01A partir d’ací hem de seguir les següents etapes de la configuració (prement «Next» i passant a les següents pestanyes):

Fingerprint-gui-02Una vegada acabat el procés (ens permet exportar la configuració a un dispositiu extern) podem accedir a l’ordinador sense introduir la nostra contrasenya, i substituint aquest pas per la lectura de la nostra empremta digital.

Debian sid al Lenovo ThinkPad T430, la xarxa sense fils… per variar

A l’insti fa un temps que hem comprat un Lenovo ThinkPad T430 de segona mà que funciona de meravella… una autèntica passada (SSD, Core i5, 8 GB de RAM,…) i l’hem tingut durant aquest temps amb l’Ubuntu 14.04 (amb Gnome3), però divendres se’ns va «atontar» i hem provat de posar-li Debiansid 😉

joy_web_logoCom sempre que instaŀle debian, tot va de meravella excepte la tarja de xarxa sense fils. En aquest cas, i després d’unes quantes instaŀlacions ja m’ho esperava, de manera que quan he reiniciat després d’acabar la instaŀlació el primer que he fet és veure quin dispositiu hi havia, per això només ha calgut fer:

lspci

i m’ha retornat un llistat gran de dispositius d’entre els quals el controlador de xarxa sense fils:

03:00.0 Network controller: Intel Corporation Centrino Advanced-N 6205 [Taylor Peak] (rev 34)

Una vegada conec quin dispositiu hi ha només cal remenar una mica per la xarxa per veure quina és la solució més adient en aquest cas; i entre totes les respostes a la meua indagació he vist que el que calia fer és (com a root):

vim /etc/apt/sources.list
apt-get update && apt-get install firmware-iwlwifi
modprobe -r iwlwifi ; modprobe iwlwifi

Una vegada he tingut funcionant tots els dispositius (el lector d’empremtes digitals no me’l plantege) el que he fet és anar pujant de versió, des de l’estable (wheezy) fins la inestable (sid) passant per la de proves (testing, hores d’ara anomenada jessie), fent en cada pas el següent (com a root).

1.- Passar de la versió estable (wheezy hores d’ara) a la de proves (testing, hores d’ara jessie):

El primer que cal és editar el llistat de fonts (canviant en primer lloc wheezy per testing):

vim /etc/apt/sources.list

Un cop editat i desat el que cal és actualitzar les fonts i els paquets i després actualitzar la versió de debian a la de proves. Per això només cal fer el següent (com a root):

apt-get update
apt-get upgrade
apt-get dist-upgrade

Probablement el segon pas no cal (pel que he vist pels diferents llocs i fins i tot al manual de debian) però com que vinc d’Ubuntu estic molt acostumat a fer els dos passos seguits. Després d’això he reiniciat l’equip per assegurar-me’n que havia funcionat, probablement no calga, però per si de cas.

2.- Passar de la versió de proves (testing) a la inestable o de desenvolupament (unstable, aka sid). Per això només cal fer el mateix que abans; és a dir, el primer és editar les fonts, però ara canviant testing per unstable (com a root):

vim /etc/apt/sources.list

Com abans, un cop editat i desat el que cal és actualitzar les fonts i els paquets i després actualitzar la versió de debian a la de proves. Per això només cal fer el següent (com a root):

apt-get update
apt-get upgrade
apt-get dist-upgrade

Com en el cas anterior he acabat reiniciant la màquina i gaudint d’una instaŀlació inestable de debian 😀

openlogo-50Però això no és tot, també m’agrada tenir l’última versió del firefox (iceweasel en debian), per la qual cosa he anat al web de l’equip de mozilla per debian i m’he posat la versió aurora; i ja que hi era allà, també m’he posat el gestor de correu electrònic icedove (versió de thunderbird per debian)… i això és tot. Ara només cal gaudir de la màquineta amb el sistema operatiu universal 😀

Per cert, podeu trobar una manera senzilla de tenir les fonts que voleu en algun dels llocs que hi ha per a això, com ara ací.

Dia de la llibertat de documents 2014

dove-headerdfd-logo-2014

Avui, 26 de març de 2014, se celebra arreu el Dia de la Llibertat dels Documents. Serà un dia d’esforç per educar el públic sobre la importància dels Formats de Document Lliure i els Estàndards Oberts en general. La idea és molt clara, es tracta d’establir un estàndard obert pel que fa als documents que pugui ser llegit amb qualsevol programa independentment de la plataforma emprada. Això, evidentment, té promotors i detractors. No cal dir que nosaltres estem amb els promotors 😉

Podeu trobar una bona explicació al web del dia de la llibertat de documents. A més, fa un temps el Toni Hermoso va fer una bona explicació a softcatalà. L’any 2008 fins i tot Vilaweb se n’havia fet ressó. Enguany des de softcatalà també se n’han fet ressò i ho han explicat perfectament.

Els Objectius principals són:

* Promoció i adopció de formats de document lliure
* formar una xarxa coordinada global
* coordinació d’activitats que passin l’últim dimecres de març, Dia de la Llibertat del Document

DLD14-250x250

Com que es tracta de fer difusió en un dia com avui, us copio literalment l’explicació que es dóna al web del dia de la llibertat de documents:

Què és el Dia de la Llibertat dels Documents?

És un dia per celebrar i donar a conèixer els estàndards i els formats oberts que se celebra el darrer dimecres de març de cada any. Aquest dia la gent que creu en un accés equitatiu a la tecnologia de les comunicacions ensenya, actua i es manifesta.

Què és la «Llibertat dels Documents»?

Els documents que són lliures poden utilitzar-se de qualsevol manera que al seu autor se li acudeixi. Es poden llegir, transferir, editar i transformar fent ús d’una gran varietat d’eines. Els documents que no són lliures estan bloquejats per algun programari o empresa. L’autor no pot triar com utilitzar-los perquè estan controlats per restriccions tècniques, com un cotxe potent al qual se li limita la velocitat de circulació de manera artificial als 30 km/h.

Només parlem de documents?

No! La llibertat per controlar el vostre treball creatiu va més enllà dels escrits i els fulls de càlcul. La llibertat dels documents implica tots els tipus de dades, inclús el material gràfic, les partitures i les gravacions musicals, els correus electrònics i les estadístiques. Tots ells poden emmagatzemar-se de manera que atorguen poder als usuaris, però per contra també poden emmagatzemar-se en formats que ens limiten i ens manipulen amb un gran cost per a nosaltres.

Per què la compatibilitat és important?

Recordeu alguna vegada en què us van enviar un fitxer important que el vostre ordinador no va poder llegir adequadament? Recordeu haver comprat o baixat una aplicació nova només per poder obrir un fitxer adjunt que necessitàveu per treballar? Les incompatibilitats com aquestes les causen les modalitats d’emmagatzematge de la informació que són secretes («tancades») i de propietat privada («propietàries»). Causen problemes enormes a les persones, a les empreses, i als governs, i tenen un cost important per la societat en creativitat, productivitat i eficàcia. Els estàndards incompatibles s’utilitzen per manipular els mercats i per permetre que les empreses cobrin enormes quantitats a les persones simplement pel privilegi d’accedir a les seves pròpies dades. Els estàndards tancats són també la base dels pitjors monopolis tecnològics del món.

Exemple: El vostre processador de textos habitual no pot obrir un fitxer creat per un dels vostres col·legues. Heu de comprar o baixar un processador de textos nou creat per la mateixa empresa com ells només per poder obrir el fitxer, malgrat que ja teniu un processador de textos que preferiu.

Què passa amb els protocols?

Els estàndards haurien d’estar oberts tant durant la transmissió com en l’emmagatzematge, i les interfícies i protocols són tan importants com els formats d’emmagatzematge de les dades. Penseu en una carta, no pot complir la seva finalitat si l’adreça no es pot llegir o si el sobre no es pot obrir. De manera similar un missatge que s’envia en línia només pot llegir-se si s’utilitza un protocol reconegut (l’adreça) i si conté dades que es poden llegir (el sobre). Sovint les empreses utilitzen un protocol d’estàndard obert per l’enviament de dades que es troben en un format tancat, com l’Adobe Flash que emet vídeos de flux en el format propietari Flash Video sota el protocol de web obert HTTP. La llibertat però, necessita ambdós aspectes per parlar d’obert.

Què són els estàndards oberts?

Són formats que tothom pot utilitzar de forma gratuïta i sense restriccions. La compatibilitat els és intrínseca, la manera en què funcionen és compartida públicament i qualsevol organització pot utilitzar-los pels seus productes i serveis sense haver de demanar permís a ningú. Els estàndards oberts són els fonaments de la cooperació i la societat moderna: les vies del tren, els endolls elèctrics, o els llenguatges naturals són exemples de realitats de les quals depenem i donem per garantides. Imagineu que per parlar en anglès calgués un permís i pagar una taxa de llicència, la societat seria retrògrada i caòtica. Llegiu més sobre els estàndards oberts i el que els defineix.

Participació

Podeu participar amb l’organització d’activitats al vostre poble, amb la distribució de fulls de mà (flyers), amb l’organització de xerrades, amb l’afegiment d’un bàner al vostre blog, amb una donació de diners, i de moltes altres maneres. Participeu-hi!

Crida a la participació a la Debian Women MiniDebConf 2014 Barcelona

A partir de la petició de difusió feta a la llista d’usuaris de debian en català faig aquest apunt al bloc per comunicar que els dies 15 i 16 de març se celebrarà a Barcelona, promogut per Debian Women, la MiniDebConf-Women 2014. Dues jornades de conferències obertes a tothom però exclusivament amb ponents que s’identifiquen amb el sexe femení. L’objectiu d’aquesta exclusivitat és doble, d’una banda difondre Debian i la seua filosofia, i d’altra la promoció de les persones que s’identifiquen amb el sexe femení a la comunitat Debian (i per extensió a les comunitats de programari lliure).

dw

És per això que reproduïsc (en anglès, com l’original) la crida a la participació feta al wiki del projecte Debian Women, amb la intenció que ho feu córrer i en feu la màxima difusió:

===============================================
 MiniDebConf 2014 Barcelona Call for Proposals
===============================================

Debian Women is proud to announce that it will hold a MiniDebConf
in Barcelona on 15-16 March 2014, where Debian enthusiasts from
far and wide will gather to talk about the latest Debian changes
and the Debian community, as well as to meet new and old friends.

We want to have a MiniDebConf with both talks and social events,
to which everyone in Debian is invited but where the speakers in
the talks are all people who identify themselves as female. We
consider this important to:

 * Encourage women who haven't yet given their first DebConf talk
 * Provide role models for women who are interested in contributing
 * Debunk the myth that there are not enough women who can give 
   talks in DebConf

The idea behind the conference is not to talk about women in free
software, or women in Debian, but rather to make discussion about
Debian subjects more inclusive for women. If you agree with this
goal, spread the word. Forward this call for potential speakers
and help us make this event a great success!

Debian Women invites submissions of proposals for papers,
presentations, discussion sessions and tutorials for the
event. Submissions are not limited to traditional talks: you
could propose a performance, an art installation, a debate or
anything else. All talks are welcome, whether newbie or very
advanced level. Regular sessions will be 45 minutes long,
including time for questions, with a 15 minute break between
events.

If you have one or more proposals, please send it to
proposals@bcn2014.mini.debconf.org.  Don't forget to include
in your message: your name or nick, the title of the event,
description, language, and any other information that might
be useful. We will try to get some sponsorship to help with
speakers' travel expenses.

Please submit your proposal(s) before the 31st of January so that
we can start the evaluation process and build the conference
program. We might continue to receive proposals after date if
there is still free space in the schedule.

We hope to see you in Barcelona!

For more information, visit http://bcn2014.mini.debconf.org

Source: https://wiki.debian.org/DebianWomen/Projects/MiniDebconf-Women/2014/CallForProposals

Ara només cal que m’ho puga muntar per poder venir… que no ho tinc gens clar 😦

Els meus 5 ¢ sobre la diglòssia digital

Arran d’una conversa mantinguda amb dos grans amics a la xarxa social Diaspora sobre la diglòssia digital (terme molt ben encunyat pel Jordi), i vist que tot i l’extensió permesa per aquesta xarxa social pel que fa al contingut exposat, el Jordi i el Josep han dit la seua als seus respectius blocs, hi faltava jo. De manera que allà va:

Fa molt temps que hi done voltes a aquesta idea, que anomenaré amb permís del Jordi «diglòssia digital». Crec que estem d’acord en què l’ús que fa el gran (pel nombre d’usuaris) públic de les xarxes socials és restringit a feisbuc i túiter ( i entenc d’aquesta manera tan incorrecta políticament, aquells usuaris que no es plantegen l’origen de les eines digitals que empren ni què hi pot haver al darrere). Doncs bé, he observat que aquells que ens anomenem usuaris (no sé si també defensors) del programari lliure i de codi obert (FLOSS per les seues sigles angleses) fem un ús no gaire «natural» d’aquestes eines, en el sentit que els equivalents en programari lliure al feisbuc (Diaspora) i túiter (identi.ca) només són emprats per a parlar sobre temes relacionats amb el programari lliure i el codi obert, de manera que només per això ja resulta preocupant pel que té d’endogàmic. I és aquest punt el que trobe que més impediments pot portar a què les eines lliures puguen arribar al gran públic, ja que si per casualitat arriben a veure què és el que es cou en aquestes xarxes, tret que siguin uns masoques o que els puga resultar interessant algun dels temes allà exposats, la immensa majoria eixiran corrents per cames.

Per tant, si una de les finalitats que ens plantegem (si és que ens la plantegem) és la difusió d’aquestes eines entre el gran públic, em sembla que ens equivoquem del tot amb l’ús tan restringit que en fem. És per això que en les converses mantingudes al respecte sempre he defensat que aquells qui creiem en les bondats del programari lliure hem de fer un ús molt més normalitzat del que fem d’aquestes xarxes socials i mirar d’evitar aquest ús diglòssic que acostumem a fer segons el qual el vessant més tècnic de la nostra vida 2.0 té lloc a les xarxes lliures mentre que el vessant més «general» té lloc a les xarxes privatives (aquest terme el preferisc al de propietari perquè dóna informació de com d’enganxats podem quedar a les teranyines que s’amaguen al darrere d’aquest programari, l’última versió que hem conegut és el #PRISM).

Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure (*)

Ara podem discutir si a títol personal fem un ús general o no de les xarxes lliures o de si hi som o no al feisbuc; però en general crec no equivocar-me en aquesta anàlisi sobre la diglòssia digital (i tampoc és aquest el tema que vull tractar ara). Podríem dir que aquesta és la diagnosi del problema, però caldria veure quines són les causes; perquè si bé és cert que els usuaris del programari lliure practiquem la diglòssia digital (en les xarxes socials) no és menys cert que això no ho fem amb altres tipus d’eines digitals: podrem discutir hores sobre les bondats de l’última versió de Debian, o sobre com s’està venent Canonical amb les últimes versions de l’Ubuntu, o de com l’han encertada a Linkat en deixar l’OpenSuse i passar a Ubuntu, o de si ens convenç més aquest entorn d’escriptori o aquest altre, o… però sempre estarem parlant de diferents distribucions de GNU/Linux i farem servir una o una altra (o unes quantes), però mai cap sistema operatiu privatiu (i el mateix podríem dir dels processadors de text, o dels navegadors, o…). Quin és (o pot ser) el problema, doncs?

Com bé apunta el Josep (sempre apunta bé… i dispara millor :P) un problema associat a aquestes eines és la usabilitat, potser pel fet que no hi ha tants usuaris no hi ha clients (eines) d’aquestes xarxes tan usables com a les altres (personalment desconec què hi ha pel feisbuc, tot i que per l’identi.ca n’hi ha unes quantes que van força bé… al menys per l’ús que jo en faig); ja que al final la militància si no és gratificant acaba per ser abandonada… si més no temporalment. De manera que em sembla bastant plausible l’anàlisi que en fa el Josep d’una de les causes d’aquest problema; no sé si té a veure el que acabe d’apuntar de la manca d’usuaris per tal de desenvolupar clients adients (en altres àmbits del programari lliure els clients són ben efectius i usables i el nombre d’usuaris també és molt menor que als equivalents privatius).

D’altra banda, mentre estàvem en plena discussió, el Josep torna a apuntar-nos que el Diaspora tampoc no és aigua clara, i això sí que m’ha decebut 😦

Si hi ha alguna cosa que fa gran el programari lliure és la confiança, ja que sovint arriba sense cap garantia al darrere, sovint no hi ha cap empresa que se’n faça responsable del producte, i quan hi ha alguna empresa al darrere, només es fa responsable previ pagament d’una quota… lògicament. Si és cert el que es diu allà, Diaspora ha malmès la confiança. De manera que ara que estava tornant-la a fer servir me la miraré amb ulls crítics, i continuaré fent-la servir mentre no es confirmi aquell rumor, però dubte que torne a ser el mateix 😦

Total que, d’ara endavant, l’ús que faré de les xarxes socials serà el que ja he estat comentant a les converses abans esmentades: per esplaiar-me sense límit de caràcters, a banda d’aquest bloc (em costa això del blog), que tot i que permet els comentaris no és tan interactiu (i per tant no tan social), faré anar el Diaspora, i per les piulades l’identi.ca i el túiter, mentre que per estar al cas del que passa em va bé sobre tot el túiter. A diferència del que comentava el Jordi, no em donaré de baixa del feisbuc perquè no hi tinc compte, i no tindria cap gràcia donar-me d’alta només per poder dir després que m’hi he donat de baixa 😛

Aquests són els meus 5¢ sobre la diglòssia digital.

(*) El mapa conceptual del programari lliure és obra del René Mérou.

Publicació de l’Ubuntu 12.04 i celebració ubuntaire

Notícia breu:

Avui, 26 d’abril, es publica la propera versió de l’ubuntu, la 12.04, Precise Pangolin, i com és habitual la comunitat d’ubuntaires en català ho celebra amb una festa a Terrassa… al Copèrnic, com la 9.04 (és el primer cop que es repeteix seu).

S’està elaborant el programa d’activitats i n’hi ha moltes d’interessants… de moment ja n’hi ha dues «línies», però s’espera que n’hi hagi més

Si penseu venir ja us podeu inscriure… penseu que els 150 primers tindran una motxilla serigrafiada de regal!!!!

Que em dieu? Jo ja m’hi he inscrit. Vindreu?