Declaració conjunta de la Xarxa i dels autors culturals sobre la LPI #canonAEDE

Si vols coŀlaborar difonent aquesta informació,

còpia aquesta declaració al bloc i fes-la teua!

canonAEDE_logo_trans

DECLARACIÓ CONJUNTA DE LA XARXA I ELS AUTORS CULTURALS SOBRE EL PROJECTE DE REFORMA DE LA LLEI DE PROPIETAT INTEĿLECTUAL

El passat 14 de febrer de 2014 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (text publicat al B.O.C.G. el 21 de febrer).

Aquest projecte de Llei, arcaic en la seua concepció, retalla nombrosos drets en Espanya, afecta molt negativament a diversos sectors de la societat, posa en perill la cultura lliure i qüestiona el funcionament d’internet, limitant la cita i l’enllaç a una activitat merament mercantil.

Açò ha generat un rebuig immediat i quasi unànim des de tots els àmbits possibles pels motius que exposem sintèticament a continuació.

1. La protecció de la propietat intel·lectual en internet no es garanteix imposant cànons o taxes arbitràries. Pel bé de l’economia espanyola, ha de garantir-se la sostenibilitat dels creadors digitals en la seua totalitat, no només d’una part. Un sector es desenvolupa fomentant els nous models de negoci digitals, enlloc de destruir-los. Qualsevol dret naix del diàleg entre totes les parts afectades.

2. La Constitució Espanyola consagra, en el seu article 20, el dret fonamental “a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”, la qual cosa ha de compatibilitzar-se amb qualsevol dret a la propietat, però no mai anular-lo.

3. A més, aquesta llei impedeix la realització d’altres drets fonamentals, afecta a valors democràtics essencials i limita el lliure accés a la informació i a la cultura. Ignora la declaració dels Drets Humans, trepitja Drets constitucionals com la llibertat d’expressió i la lliure creació, viola el secret de les comunicacions, és un atac directe a la neutralitat de la xarxa i no respecta un dret individual bàsic: que cadascú oferisca la seua obra sota les condicions que considere oportunes.

4. La figura del “dret irrenunciable” derivat de citar textos en internet afectaria sense excepció a tots els creadors i els impediria renunciar voluntàriament a aquest dret. Açò posarà en seriós perill les llicències Creative Commons, àmpliament esteses i que a l’actualitat ofereixen cobertura jurídica als drets d’autors d’una part molt significativa dels continguts de la xarxa. Ens trobem davant d’una imposició del “copyright” sobre els partidaris del “copyleft” que vulnera drets e interesos col·lectius en lloc de garantir-los i afavoreix que la recaudació es concentre en unes poques mans.

5. Lluny de ser una amenaça, els agregadors de notícies i altres eines digitals que enllacen i citen al mitjà d’origen, com per exemple buscadors, xarxes socials o blogs, afavoreixen el lliure accés al ciutadà a la informació i generen molt de tràfic cap als mitjans de comunicació. A més, sent el dret de cita l’essència del Periodisme, aquesta llei amenaça frontalment el seu exercici. Criminalitzar els enllaços genera una inseguretat jurídica que posa en dubte els fonaments i l’ús d’internet. Garantir-los, respectant els drets, beneficia a tots: usuaris, ferramentes i mitjans de comunicació.

6. Eixa mal nomenada “taxa Google” ha sigut impulsada només per una part del col·lectiu d’editors, aquells integrats en AEDE. Altres associacions i editors s’oposen a aquesta mesura. AEDE hauria de considerar les conseqüències econòmiques que suposarà per als seus socis eixir dels indexadors i les conseqüències desastroses per als seus treballadors: retalls salarials i pèrdues de llocs de treball. Aquest cànon d’AEDE augmentarà encara més la precarietat d’un sector excepcionalment castigat per la crisi.

7. L’entrada en vigor d’aquesta Llei suposa una taxa addicional per al coneixement. L’ens de gestió de drets CEDRO recapta actualment dels professionals de tot el sistema educatiu. La nova llei estableix que les Universitats paguen també pels continguts que els professors publiquen per als seus alumnes, i que fins al dia de hui s’acollien a llicències Creative Commons. CEDRO recaptarà en règim de monopoli un cànon de 5 euros per alumne. Considerem açò un atemptat contra l’Educació, la investigació i els textos acadèmics, que passaran a ser regnats pel “copyright”, en lloc de ser de domini públic.

8. Aquest cànon, amb càrrec als Presupostos Generals de l’Estat i amb quantia no determinada per la llei, actua en detriment de la justa recompensa als autors i suposa una subvenció encoberta als editors, a qui l’article 2 de la Directiva 2001 de Propietat Intel·lectiual NO INCLOU com a beneficiaris de drets de propietat intel·lectual, i que malgrat açò es duen el 45% de la recaudació de CEDRO. És significatiu que la redacció de la llei es referisca només a les “industries culturals” ignorant expressament “als autors”, agreujant una situació que ja es va iniciar amb la pèrdua de drets dels periodistes en favor dels editors per causa de la confecció de “clippings”, o resums de premsa.

9. S’elimina “de facte” el dret a la còpia privada”, vinculant a la còpia material d’un suport físic, pràctica aquesta marginal en l’era digital. La còpia privada d’una obra és un ús legítim que existia abans d’internet i seguirà existint després d’aquesta reforma. Gravar amb un cànon a la còpia privada equival a imposar una multa preventiva a cada ciutadà per un ús hipotèticament delictiu, encara que aquest mai no succeïsca. Criminalitzar al consumidor amb fins recaudatoris no és el camí.

10. No han de recolzar-se mesures de control de la “pirateria” que posen en perill l’essència mateixa de la xarxa. Oposar-se a aquestes mesures no implica recolzar la caricatura del “tot gratis”. És precís desenvolupar un nou marc de protecció de la indústria cultural que tinga en compte les particularitats de l’era digital i servisca per allò que va nàixer aquest tipus de legislació: fomentar la pràctica de la cultura oferint una compensació econòmica als autors.

11. Aquesta Reforma hauria d’incloure mesures d’acompanyament que recolzen el desenvolupament de nous models de negoci basats en internet, així com la milloria d’aquells que ja existeixen. Si no es fa, perjudicarà la innovació dels sectors afectats i perpetuarà un model de distribució cultural i d’accés a la informació que és manifestament caduc.

12. Aquesta reforma de la LPI sembla ser producte d’una dinàmica de corrupteles entre lobbies i el poder polític, qüestió ja evident pel recent relleu dels directius en els principals diaris nacionals i l’escenificació de la reforma de la llei presentant-la amb una foto del president de l’AEDE junt a la vicepresidenta del Govern. Açò posa sota sospita a uns i altres, si considerem com de prop estan els procesos electorals.

CONCLUSIÓ:

La reforma d’aquesta llei, de la manera que s’ha redactat, està destinada al fracàs i augurem un recorregut molt curt, doncs no s’adequa a la realitat ni cobreix les necessitats dels sectors i agents implicats. És un fre per al desenvolupament de la cultura lliure i la indústria, inassumible en temps de dificultats econòmiques, durant els quals és necessari primar la innovació i afavorir el sorgiment de nous mercats emergents, on Espanya demostra un potencial enorme.

A més, el text conté un número incomptable d’ambigüitats i indefinicions, que una llei d’aquesta envergadura no pot permetre’s, ja que obri la porta a una aplicació discrecional i a greus efectes col·laterals indesitjats.

Amb tots aquests motius, instem al Govern a reconsiderar i retirar aquesta reforma i a obrir amb tots els sectors afectats el diàleg que aquests reclamen des de fa mesos per a aportar solucions més adequades a la nova realitat que planteja la societat digital.

Al mateix temps, fem una crida a tota la societat per participar, aportar, comprometre’s i difondre la campanya de rebuig al #CanonAEDE difonent aquesta declaració i els seus actes, accions i iniciatives.

#canonAEDE

http://canonAEDE.org

Calaix de sastre… calaix desastre :(

Ja fa dies que no escric res per ací, i això que fa dies que vull dir alguna cosa 😦

Com que no ho he pogut fer en el moment que tenia la idea al cap ara mateix em costa d’organitzar el discurs i més aviat faré una mescla de diferents temes que m’han preocupat darrerament… no són els únics, ni molt menys! Però són temes que crec que cal tenir present perquè s’han de treballar.

La veritat és que de temes per a parlar n’hi ha molts, des de qüestions polítiques com ara l’aprovació de la llei mordassa, a la limitació de les llibertats de les dones per a avortar, passant pel que s’ha anomenat «taxa gúguel» però que afecta no només a gúguel sinó a tot aquell lloc web que base la seua feina en fer enllaços… com si volgueren carregar-se el dret a cita (recordeu allò de «fin de la cita»?), és l’anomenat #canonAEDE, que té fins i tot un web.

A més, ahir va començar al país veí el debat sobre l’estat de la nació i l’estona que vaig estar seguint-lo era força depriment, amb un president del govern que es comportava com a cap de l’oposició d’inútil que arriba a ser; un cap de l’oposició que no era gens incisiu i… i no vaig ser capaç d’aguantar més estona; espero que avui els representants valencians, catalans i bascos plantegin un debat més interessant i més proper a la gent.

En un altre ordre de coses, el proper 17 de maig organitzarem a l’institut Torre Vicens de Lleida la festa de publicació 14.04, la propera versió d’Ubuntu, Trusty Tahr… i aquest és el primer anunci que fem. Si us interessa aneu seguint el wiki de la festa on anirà actualitzant-se el programa d’activitats; hores d’ara no hi ha encara res. En aquest sentit m’agradaria intentar que a la festa es poguera consolidar un grup de professors de les comarques de Ponent usuaris de Programari Lliure, és una idea que fa temps que em volta pel cap i crec que la festa podria ser una bona excusa per donar-li forma.

Finalment, pel que fa a la meua activitat excursionista, estic en una temporada fluixa, esperant que hi haja alguna ocasió d’escapar-me a fer alguna excursió amb raquetes, però mentrestant planificant diverses opcions de cara a la primavera i l’estiu… a veure si alguna pot fructificar.

Res més 😉

EDICIÓ: ha estat tancar l’editor i assabentar-me’n de la mort de Paco de Lucía… una notícia que m’entristeix molt. No coneixia gaire la seua discografia, però tinc un record molt fort de la coŀlaboració que va fer l’any 1981 amb Al di Meola i John McLaughlin, aquell Friday Night in San Francisco, que van revisitar un temps després. Recorde especialment el tema «Mediterranean Sundance-Rio Ancho»:

#escarni

#escarni, notes per un nou apunt al bloc:

L’altre dia revisava el famós documental d’Al Gore amb els alumnes de Salut Ambiental i pensava com de malament estem pel que fa als temes diguem-ne «ambientals» i com està davallant la consciència «ambientalista»… bé és cert que molta gent està patint greus problemes de feina, d’habitatge i d’altres que podríem anomenar de subsistència i que els impedeixen de preocupar-se per qüestions ambientals [ara mateix estic pensant que potser s’ha fet expressament per a desviar l’atenció d’altres problemes].

Pel que fa a aquests altres problemes estem presenciant una degradació conscient dels serveis públics (l’altre dia parlava dels #1198acomiadaments a #RTVV, i ara està passant el mateix a #TV3, per exemple).

Amb els nostres impostos s’ha construït tot el sistema públic de serveis que ara s’està desmantellant.

Es fa públic el deute i en canvi no es fa el mateix amb els beneficis, cada vegada hi ha més separació entre els qui més tenen i els qui menys.

S’ha promogut (també des de les administracions públiques) la construcció d’habitatges, i ens trobem amb un munt d’habitatges buits mentre hi ha un munt de gent que és desnonada… això no té cap sentit!

Ara mateix s’està volent fer que tots els usuaris de bicicleta portin casc en els seus desplaçaments… també urbans. S’està dient que aquests ciclistes hauran d’anar sempre per la calçada tret que a la vorera hi haja un carril-bici ben delimitat… tot, suposadament, per la seguretat dels usuaris de la bici. Per què no s’implanten altres mesures que potser serien més efectives? Vull dir, per què no es «pacifica» el trànsit? Per què no es fa un canvi en el codi de circulació que prioritze sempre al més feble? Doncs no es fa, és més fàcil tallar el problema de soca-rel amb una mesura sancionadora que no pas intentar abordar-lo en profunditat i d’una manera més «pedagògica» que donaria fruits a més llarg termini.

En un altre ordre de coses, ens volen fer creure que estem patint una crisi; és cert que hi ha una crisi, però més que això estem davant d’una estafa! Els bancs han fet el que han volgut amb els nostres diners (pocs o molts), han estat jugant al «casino» posant-ne on han cregut que els donaria més rendiment, i han perdut. Com que si fèien fallida nosaltres perdíem els diners que hi teníem dipositats els hem rescatat; però els hem rescatat amb la intenció que facilitessin crèdit a la gent, i això no ho han fet. No només no ho han fet sinó que han continuat enriquint-se (l’altre dia el BBVA repartia 30000€ de beneficis entre els seus accionistes) i la gent ha continuat empobrint-se… això tampoc no té cap sentit!

… i l’«experiment» de Xipre? Com acabarà? Acabarà a Xipre, o també ens arribarà a nosaltres?

En vista de tot plegat no és estrany que la gent faça #encalç dels polítics que poden decidir sobre les seues vides pel que fa a la tramitació de la ILP sobre el desnonament, com bé s’explica en aquest article (cast.). No tenen vergonya! Com de greu serà que fins i tot el SUP considera una barbaritat que es vulgui identificar i sancionar els qui facin encalç! Estan intentant deslegitimar tota dissidència (no només en el cas de la PAH) per poder continuar abusant com fins ara.

Front a totes aquestes impressions negatives he de dir que tinc esperança, ja que cada vegada veig més gent organitzada intentant tirar endavant la seua vida, sovint al marge de les institucions; i ja hem vist que de vegades ens en sortim força bé sense cap mena de suport, ni institucional ni de cap tipus d’organisme. Amb la força de la gent. És la força de la gent front a la dels mercats… i en som més!

Com diuen els Pirat’s Sound Sistema a la cançó Rapataplam: Som peixos petits però junts ens menjarem el gran!

Us deixo la cançó (des del YouTube)… i fins una altra!

EDICIÓ: En el sentit del que he comentat sobre l’encalç a polítics i els desnonaments, acabe de llegir un article de Ferran Sanz a «la veu del País Valencià» que em sembla imprescindible: «Jo també sóc un terrorista».

#1198acomiadaments a #RTVV. Vergonya!

Tot i que fa molt temps que sóc a Lleida (gairebé mitja vida) i em sent com a casa, no puc deixar de sentir-me meues les coses que passen al meu País Valencià; i avui ha estat un dels dies més tristos que recorde darrerament. Els #1198acomiadaments executats pels #lladrEROs de #RTVV m’han colpit d’una manera que no m’esperava. Els que manen a la Generalitat Valenciana han balafiat tot el que han volgut/pogut i per estalviar i aplicar la maleïda austeritat que tant pregonen han decidit destruir la radiotelevisió pública de qualitat i en valencià que suposadament havia de ser la #RTVV. Després d’haver-nos acostumat d’una banda a què Canal9 manipula, d’una altra a què la qualitat en general cada vegada era menor, a què la producció pròpia i en valencià cada vegada també era menor; ara apliquen una neteja ideològica carregant-se tots els professionals més qualificats que han estat crítics amb les polítiques dutes a terme per la direcció i pel govern. Com en tants altres camps (educació, sanitat, etc.) estan degradant els serveis públics per tal que qui puga accedisca als mateixos serveis per la via privada (en mans dels seus amiguets), o bé l’estan degradant tant que quan no tinga cap valor la puguen comprar aquests amiguets a preu de saldo per enriquir-se més endavant. La mateixa estratègia que apliquen a tots els àmbits. Com diu Rafa Xambó, els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball mentre els qui l’han dignificada no tornaran. Vergonya, cavallers, vergonya!

Espere que aviat es faça justícia i els professionals de #RTVV tornen i puguen convertir-la en el que hauria d’haver estat, mentre que els #lladrEROs paguen pel mal que estan fent… el problema és que caldrà pagar amb diners de l’administració, és a dir, de tots els valencians el mal que han fet els que malgovernen actualment.

Ànims des de la distància!

Reflexions post vaga #14N del llit estant

Ja té raó l’Eva quan l’altre dia em va comentar que feia molt temps que no escrivia cap apunt nou al bloc, ja ho vaig dir fa temps, però em temo que els microblocs estan matant els blocs. En qualsevol cas no és d’això del que volia parlar avui.

Resulta que porto tota la setmana de baixa i per tant ahir no vaig poder fer vaga, però m’he estat mirant les notícies i n’hi ha unes quantes d’esgarrifoses; evidentment que el nen de 13 anys atonyinat pels mossos s’ha convertit en la notícia del dia. El vídeo mostra clarament (al menys per a mi) que potser el primer cop de porra és fortuït, però no així els següents, ni els que se li donen a la noia que es queixa de l’actuació policial:

No puc entendre com els mossos honrats no exigeixen anar identificats perquè no puguem pensar que tots són iguals! Ha estat la decisió més desafortunada del Conseller d’Interior, que fa que pensem que tots els mossos són dolents perquè no podem distingir-los; a diferència del que passa a d’altres llocs:

Per tot això després d’aquesta petita reflexió només se m’acudeix demanar #PuigDimissió i agrair tothom qui ha participat a la vaga la demostració que un altre món és possible!

Espero que tota aquesta moguda tingui traducció el proper #25N perquè no podem ser un país nou fent servir mètodes tan vells.

EDITO: Per cert, la composició d’imatges de la policia alemanya i la catalana és d’Albano Dante (@_cafeambllet). redactor junt amb la Marta Sibina (@marta_sibina) de la revista Cafè amb llet famosa per haver destapat la #corrupCiU del negoci de la sanitat a Catalunya, i que en lloc de ser investigat es va traduir en una denúncia cap als redactors, de manera que els que feien els xanxullos continuen fent-los.

Encara més, demà divendres, a les 20:00 seran tots dos a Lleida, a l’edifici del Rectorat, plaça Víctor Siurana, 1; aula 2.13 per parlar del «Negoci de la sanitat catalana».

Mercadet d’intercanvi de material escolar

Avui 8 de setembre ha tingut lloc al costat del mercat dels pagesos el 1r Mercadet d’Intercanvi de material escolar, promogut pel coŀlectiu Lleida Social. Aquest apunt només pretén mostrar en imatges el que ha estat la primera experiència a Lleida d’aquest estil.

Cartell anunciant el 1r Mercat d’intercanvi de material escolar.

La veritat és que al començament n’érem pocs però mica en mica s’ha anat animant i al cap d’una estona ja ha començat el veritable intercanvi de material escolar.

Encara s’estava preparant tot i ja hi havia gent que volia bescanviar material escolar.

A mesura que passava l’estona s’anava animant, i s’ha arribat a fer molt caliu (com podeu veure a la imatge següent):

Imatge amb gent amuntegada al voltant de les taules amb el material.

Tant és així que s’ha decidit donar-li continuïtat i muntar aquest mercadet el primer dissabte de cada mes… la qual cosa servirà per aprofitar la pancarta que s’ha fet.

Perspectiva amb la pancarta al fons.

Cal felicitar al coŀlectiu #LleidaSocial per la iniciativa. Espero que sigui un èxit i que duri aquesta proposta alternativa.
Ah, han vingut periodistes de laManyana i de l’Agència Catalana de Notícies i aquests han penjat vídeos i fotos.

Breu apunt sobre la #marxaANC

Ahir, dissabte 30 de juny de 2012, va tenir lloc a Lleida l’inici de la Marxa cap a la Independència organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. Evidentment hi vaig anar, junt amb 3000 persones més segons què diuen alguns mitjans, mentre que a d’altres no n’han parlat… o no he estat capaç de trobar-ho (curiós aquest tema, segurament es pot fer un altre apunt sobre què pot fer que alguns en parlin abastament i d’altres no obrin la boca) 😦

En qualsevol cas, n’érem uns quants i hi havia molt caliu (com es pot comprovar a les fotos que vaig fer)… tot d’estelades! Esperem que l’acte serveixi per donar un impuls als nostres polítics i que aquests es posin mans a l’obra a treballar per la nostra independència. Crec que l’acollida que vam donar des de Lleida va ser bona, fins i tot la Seu Vella es va posar les millors gales (fixeu-vos en el detall de l’estelada a sota del campanar a l’esquerra) 😉

A banda de la caminada que vam fer des dels Camps Elisis fins la Seu Vella (passant pel Roser on es va deixar una placa commemorativa de la matança de 1707), un cop arribats hi va haver la lectura del manifest (pdf) i diferents parlaments, molt interessants i emotius. Finalment hi va haver les actuacions d’Al Tall (boníssims, molt encertada la tria ja que va servir de pont d’unió de tot el país, a més que van estar tocant temes que parlen sobre llengua, cultura i llibertat) i Bonobos (a qui no em vaig esperar a veure).

La veritat és que confio que durant l’estiu aquesta marxa agafi molta empenta i l’11 de setembre en siguem molts més a Barcelona per poder exigir als polítics que el 12 de setembre es posin a treballar per la nostra independència.

El 7 de juny, #AcampadaEscolar per l’educació pública i de qualitat

Tot i que fa dies que hi ha una assemblea groga per tot arreu fent evident que Catalunya es mou, a Lleida aquest moviment no havia arrelat. Sembla però, que la cosa està canviant, i de la mà d’algunes AMPA (ja en són més de 10) aquesta setmana hi haurà mobilitzacions que culminaran amb un seguit d‘actes lúdico-reivindicatius el proper dijous 7 de juny a la tarda.

Abans però, hi ha convocada una assemblea dimarts 5 de juny a les 18:00 a la plaça St Joan, on també hi participen el MUCE i diversos sindicats de l’ensenyament; aquests sembla que s’estan movent al ritme marcat per aquesta marea groga.

Per la jornada de dijous s’està fent córrer un cartell que us podeu descarregar i ajudar a fer-ne difusió. És el següent:

La idea compartida pels dos moviments està ben descrita al Manifest de l’Assemblea Groga, i bàsicament es resumeixen en demanar al/s govern/s que aturin totes les retallades; que augmentin les inversions en educació pública; que incentivin la participació; que aturin i eliminin la gestió privada (de moment per Lleida no està passant però la Rigau ja ha obert la porta, com va fer-se públic, a diferents empreses en altres llocs de Catalunya); que garanteixin una ràtio d0cents/alumnes adequada; que s’asseguri una educació inclusiva i no segregadora; que es doti als centres públics dels recursos i les infraestructures necessaris; que es mantingui la gratuïtat a la primera etapa d’educació infantil (0-3); que s’ampliï l’oferta pública postobligatòria; que es defensi la universitat pública gratuïta i de qualitat; i que s’asseguri una gestió pública, democràtica, directa i participativa als centres públics educatius. Aquestes són les exigències de l’Assemblea Groga, que segur que seran compartides per l’incipient moviment de les AMPA de Lleida… i potser de Ponent.

Esperem que la mobilització sigui un èxit, i ja que no va poder quallar a nivell del professorat de secundària (al menys al meu centre), que qualli a nivell de mares i pares de primària, i per extensió a tota la comunitat educativa. Tant de bo el proper curs hi hagi una marea groga també a Ponent.

Diumenge 27 de maig #sobrencadires i #sobracinisme

Aquests dies se n’està parlant molt de la Marató per la pobresa de TV3, i no n’hi ha per menys; ja que sembla la Marató per la hipocresia (com bé diuen a enfocant.net) si ens fixem en la llista d’empreses que «subvencionen» l’esdeveniment… hom diria que són les que més pobresa provoquen entre peatges, desnonaments, hipoteques,…

D’entre tot el que podem llegir i veure crec que destaca el vídeo que parodiant la publicitat de la cadena televisiva ha aconseguit cridar l’atenció sobre el que s’amaga al darrere d’aquest esdeveniment i que reprodueixo tot seguit:

Crec que després d’això sobren les paraules, i és evident que #sobrencadires i sobre tot #sobracinisme. A més, em crida l’atenció el to d’aquesta marató, enlloc de solidària és caritativa; és a dir, també en aquest tipus d’esdeveniments hem retornat a l’època del dictador, o com deia aquell, enlloc d’ensenyar a pescar donem peix.

Com diu el vídeo:

A Catalunya, una de cada 5 persones estem en risc de quedar fora de joc.
Sense casa, sense feina, sense menjar.

La ‘Marató per la Pobresa’ proposa fer front a aquesta xacra amb caritat.
Però no falten cadires, sobra cinisme.

La pobresa té responsables. Si recaptéssim els diners de l’evasió fiscal dels més rics obtindríem 9000 vegades els ingressos recaptats en una marató de tv3. Així que sobren capitalistes i sobra la violència que els empara.

No falten cadires.

La pobresa és íntrinseca al capitalisme i a la seva acumulació. La caritat potser neteja les consciències d’alguns. Però no ajuda, humilia. Aquesta falsa solidaritat tan sols perpetua les desigualtats.

El 27 de maig, nosaltres no jugarem el seu joc.
Caritat o solidaritat, consciència i lluita. Tu tries.

#sobrencadires

Ho deixo aquí, crec que ja n’hi ha prou.

22 de maig de 2012, vaga a l’ensenyament

Fa dies que està convocada aquesta vaga, una vaga on som convocats els professionals de l’ensenyament però on crec que hi ha de participar tothom que cregui en els serveis públics de qualitat. És a dir, hi hauríem de participar no només els qui ens hi dediquem sinó també les famílies que portem els fills a la pública, així com els qui a més de creure en l’educació pública també creiem en la sanitat pública i en tots els serveis públics que ha d’oferir l’administració, i que els ha d’oferir amb la major qualitat possible.

Hi ha moltes raons per explicar perquè cal fer vaga, i perquè cal que s’hi impliqui tothom que hi creu en l’administració com un servei públic, però l’amic Jordi Monteagudo ho ha explicat perfectament al seu bloc, només ressaltaré unes quantes mesures que vol posar en marxa l’actual govern (central i autonòmic) per convertir els nostres fills (i filles) en un ramat ignorant i fàcilment manipulable, com ara:

  • un vint per cent més d’alumnes per aula;
  • més hores de classe i de permanència al centre per als professors;
  • xantatge burocràtic perquè no deixem cap alumne suspès per a setembre encara que no sàpiga fer la o amb un canut;
  • acomiadament d’entre 500 i 2.000 interins;
  • més barracons;
  • aturada digital;
  • campanyes de desprestigi contra el professorat recolzades pels mateixos governants.

Per tot això i més (podeu llegir el manifest unitari ací), demà faré vaga… i, evidentment, em manifestaré per mostrar el meu rebuig a aquesta política de desmantellament de la cosa pública.

Per si us interessa les mobilitzacions que hi ha convocades són:

Girona 12:30h Concentració c- Pompeu Fabra, 1

18:00h Manifestació, sortida p. Independència.

Lleida 18h davant del Departament d’Ensenyament.

Tarragona 12h SSTT – 18:30h de pl.Tarraco a l’Ajuntament

Tortosa 12:30-13:30 SSTT 18:30.19:30 p. del Mercat