Pujada a la penya Gratal (1565 m)

Diumenge 8 d’octubre de 2017 vam pujar amb la Lluïsa i la Gemma a la penya Gratal; penyal de 1565 m molt evident quan anem cap al port de Monrepòs des d’Osca.

Comencem a caminar des de l’aparcament que hi ha a la vora de la presa de l’embassament d’Arguis. Creuem la presa i agafem una pista que va pujant molt suaument en direcció oest fins que trobem un pal indicador que ens senyala un corriol en direcció sudoest. Agafem aquest corriol i anem pujant al costat d’uns pals senyaladors d’un gasoducte. El camí agafa cada vegada amb més inclinació i arriba un punt on ens desviem a la dreta (cap a l’oest) per evitar una pujada molt pendent amb una mena de tallafocs que es va fer per a fer passar el gasoducte.

Al cap d’una estoneta de seguir el corriol pel mig del bosc sortim a uns prats que queden en una esplanada, anem a buscar la pista i la resseguim cap a l’esquerra. Al cap d’una estoneta ja veiem la penya Gratal al davant nostre; continuem caminant fins trobar un trencall que ens porta molt dret (tornem a trobar-nos el gasoducte) cap a la penya Gratal. Tornem a trobar-nos la pista i la seguim fins que trobem un trencall que ens fa pujar drets per un trosset molt bonic amb una petita grimpada que ja ens deixa a una esplanada d’on només ens falta la pujada final.

Al cap de 2 hores i mitja, més o menys, assolim el cim de la penya Gratal des d’on tenim unes vistes espectaculars de la part més occidental del Pirineu axial, amb una visió privilegiada del massís d’Ordesa.

La tornada la vam fer baixant directament pel «tallafocs» del gasoducte. Una baixada molt directa però que permet fer una tornada molt ràpida i divertida.

Si voleu podeu descarregar el track d’ací, i teniu més fotos ací.

Configuració de Lubuntu

Configuració de Lubuntu
Traducció del manual oficial d’ubuntu que podeu trobar a https://help.ubuntu.com/community/Lubuntu/Setup
2000px-Lubuntu.svg

Solucions provisionals i Guies

Les pàgines d’edat estan en Lubuntu/Documentació/FAQ/Guies i Lubuntu/Documentació/FAQ/Solucions_provisionals

linkat-lleugera

Paquets

Lubuntu té diverses opcions per instal·lar el programari:

1.- Gestor de paquets Synaptic és un gestor de paquets més tècnic

2.- L’instal·lador de paquets GDebi per instal·lar paquets de programari .deb ja descarregats

3.-  apt-get
4.- El Centre de Programari Lubuntu (LSC) és una “App Center” fàcil d’usar .

5.- El Centre de Programari d’Ubuntu es pot instal·lar mitjançant la instal·lació d’aquest paquet: software-center

Si en l’eliminació d’un programa demana que elimineu Lubuntu-escriptori podeu fer-ho, només cal que llegiu això.

Fonts

Canvia la mida de la font a la interfície

Per canviar la font que apareix a la finestra de text, haureu de buscar en diferents llocs per diferents finestres.

1.- Utilitzeu el menú de preferències LXDE obrir “Administrador de configuració de Openbox” en 12.04 i més tard, feu clic a la pestanya “Aparença”.
2.- Feu clic dret al panell inferior i seleccioneu “Configuració del panell” per canviar la mida de font del panell
3.- Utilitzeu el menú de preferències de LXDE per obrir “Personalitzar look and feel”. Feu clic a la pestanya Widget.
4.- Canvieu la mida de la font de la barra de tasques aquí.


Instal·lar i veure fonts en Lubuntu

En aquesta pàgina s’indica que premeu Alt-F2 i teclegeu

gksu nautilus /usr/share/fonts/TrueType

Però, per Lubuntu que té un gestor de fitxers diferent, PCManFM, cal prémer Alt-F2 i teclejar

gksu PCManFM /usr/share/fonts/TrueType

La finestra que s’obre és un lloc perquè hi poseu els fitxers allà. Haureu de desempaquetar a col·locar cada .ttf o .otf arxiu aquí. Opcionalment després, cal fer aquesta comanda:

sudo fc-cache -f -v

També podeu instal·lar una eina per instal·lar o veure les fonts en Lubuntu, instal aquest paquet:

gnome-font-viewer

 


El Gestor de paquets Synaptic té una llista convenient de fonts que pot utilitzar a partir dels dipòsits (repositoris) de confiança en la secció a la barra lateral esquerra i llistes de fonts.


Arrancada, Instal·lació, inici de sessió, tancament de sessió

Aquí està Com fer particions al vostre PC.

Com gravar una imatge ISO descarregada de Lubuntu.

Com instal·lar i executar Lubuntu des d’una unitat flash USB.

Editar el Menú “Launcher” i Més temes aquí.

Afegir LXDE a Ubuntu

Heu instal·lat Ubuntu i voleu afegir LXDE i tots els paquets Lubuntu?


No es pot iniciar sessió, o la necessitat d’una nova forma de tancar la sessió? mireu aquí.

Problemes amb l’arrencada o la instal·lació?

Troba la versió de Lubuntu

Si us cal conèixer quina és la versió Lubuntu? Obriu “Perfil del sistema i de referència” al submenú “Eines del sistema”. Feu clic a “Sistema Operatiu” i tot i que dóna la versió d’Ubuntu, aquesta és la versió.

Finestres, escriptori, barra de tasques, LXDE

Utilitzeu el botó Print Screen (Impr Pant) en el teclat per guardar una captura de pantalla de l’escriptori actual a la carpeta d’inici. Premeu Alt-Impr Pant per prendre una instantània de només la finestra activa, i no tota la pantalla.

Llegiu Lubuntu/Windows per saber com canviar el panell de fons, menú d’inici, etc. Per configurar la finestra de l’escriptori més inferior, consulteu Lubuntu/PCManFM

Directoris

Teclat, ratolí, trackpad

Veure teclat i ratolí

Hora i idioma

Per tal de canviar el format de rellotge de la barra de tasques: Lubuntu/Documentació/PersonalitzantElRellotge (CustomizingTheClock)

Per tal d’afegir distribucions de teclat, interfície d’idioma localitzat, i formats de data i de divises: Lubuntu/Documentació/SuportIdioma

 Xarxes

Informació sobre Xarxes a Lubuntu

Per a configurar la connexió de xarxa automàtica, aneu al menú “Preferències” i obriu “Connexions de xarxa” o “connexions Edita ‘clic dret del nm-applet. Veure Network Manager (gestor de xarxes) i https://help.ubuntu.com/community/NetworkManager0.7/

Si voleu compartir arxius aneu a Lubuntu/Configuració#Compartir_Fitxers_i_Carpetes (Share_Files_and_Folders)

Si us cal un servidor VNC: Lubuntu/3rdparty

So

El so hauria de funcionar en Lubuntu automàticament. Tot i que no s’inclou en Lubuntu, PulseAudio es pot instal·lar si cal.

A menys que tingueu PulseAudio, haureu de seleccionar dispositius d’àudio amb asound, i controlar el volum amb la comanda alsamixer des de la línia de comandament “Control de Volum” o l’applet del panell.

Llegiu sobre alsamixer aquí o aquí. Si no es reprodueix cap so cal mirar aquí. La majoria de solucions als problemes de so de Lubuntu es resolen des de la línia d’ordres.

Preferències de So

No hi ha “Preferències de So” a Lubuntu, però n’hi ha en Ubuntu.

Reproducció de CD d’àudio

Inseriu el CD d’àudio. S’hauria de muntar automàticament. En aquest punt es pot reproduir el CD obrint amb PCManFM i les pistes d’àudio s’obren amb Mplayer, o es pot obrir audacious i triar l’opció “Reproduir CD” al menú d’Audacious.

Prova de sons amb la gravadora de sons

Si busqueu una aplicació de gravació de so amb interfície gràfica (GUI) per provar el micròfon o els auriculars? Instal·leu aquest paquet de programari:

gnome-media

o instal·laeu gnome-media sense pulseaudio amb:

sudo apt-get install gnome-media –no-install-recomends

Com canviar la Tarja de so predeterminada

Si voleu canviar la targeta de so per defecte: mireu aquí.

Comprovació de PulseAudio

Podeu trobar paquets amb ‘pols’ amb el seu nom en el sistema, per comprovar si pulseaudio s’està executant feu:

pgrep -l pulseaudio

que llistarà un procés anomenat ‘pulseaudio’ si s’està executant i si no el llista, no hi és.

Per a la instal·lació la capa pulseaudio en Lubuntu, consulteu PulseAudio PulseAudio pot ajudar si teniu dificultats per configurar els auriculars USB, Skype, o la necessitat d’augmentar el volum més enllà del 100%

Vídeo i gràfics
Aneu a Lubuntu/Vídeo per a reproduir vídeos. I a Lubuntu/Monitor_or_Screens per a solucionar problemes amb monitors i brillantor.
Eines instal·lades

Eines del sistema

1.- Instal·lador de paquets GDebi Si ha descarregat el programari en un arxiu .deb, això permet instal·lar-lo.
2.- GParted permet moure particions i comprovar el disc per si hi ha errors.
3.- IBus Inici iBus, el servei per a l’entrada de mètode d’entrada.
4.- Centre de Programari Lubuntu Una botiga d’aplicacions fàcil d’usar, una de les moltes formes d’instal·lar programari.
5.- Paràmetres d’impressió permet afegir noves impressores emprant CUPS.
6.- Gestor de paquets Synaptic
7.- Perfil del sistema i Benchmark Identifica el maquinari de l’equip
8.- Administrador de tasques permet tancar els programes que no responen.
9.- Hora i data Permet establir la zona horària, l’hora del dia.
10.- Gestor d’actualitzacions (Update Manager) per a tenir el Lubuntu actualitzat
11.- Actualitzador de Programari (Software Updater) permet mantenir Lubuntu Actualitzat. Seria la mateixa App, nou nom.
12.- Usuaris i grups per a administrar comptes d’usuari i canvi de contrasenyes
13.- Xterm és un altre emulador de terminal que funciona igual que altres.
14.- Controladors sense fils de Windows (Windows Wireless Drivers) instal·lador GUI per Ndiswrapper. Permet l’ús dels controladors de xarxa de Windows en Linux de 32 bits.

Preferències

1.- Controladors addicionals Permet demanar que Ubuntu busqui més controladors per al seu maquinari. En 12.10 aquesta aplicació ha estat traslladat al programa Orígens del Software. No obstant això, en 14.04 i més tard s’ha afegit un accés directe de nou al menú.
2.- Administrador Bluetooth Connexió a dispositius Bluetooth

3.- Look and Feel Personalitza la font predeterminada, el tema d’icones, la finestra, el ratolí i l’aparença del punter

4.- Ajustaments de la sessió d’Escriptori Selecciona els programes i serveis que s’executen automàticament en l’arrencada.
5.- Preferències de l’escriptori Aquest és idèntic a fer clic dret sobre les preferències d’escriptori i seleccionar. Es tracta de preferències d’escriptori Lubuntu/PCManFM.
6.- Utilitat de discos o discs Disk Utility per tal de formatar i muntar discos
7.- Intercanviador de mètodes d’entrada Perment seleccionar el mètode d’entrada de caràcters asiàtics
8.- Teclat i Ratolí Acceleració del ratolí, velocitat de repetició de les tecles
9.- Mètodes d’Entrada de Teclat iBus Entrada de caràcters asiàtics.
10.- Eines d’idiomes Per tal d’afegir nous idiomes per la interfície d’usuari Lubuntu, canviar, canviar el format de número.
11.- Lxkeymap: Canviar la distribució del teclat d’americà al francès, etc.
12.- Monitoritzar Ajustaments LXRandR Canviar resolució de pantalla
13.- Connexions de xarxa: Igual que clic dret del nm-applet el gestor de la Xarxa ‘Edita connexions’ https://help.ubuntu.com/community/NetworkManager0.7/

    14.- Administrador de configuració de Openbox obconf Estil Finestra, fonts títol de la finestra, Animacions de Finestra, En fer doble clic a barra de títol,…
15.- Gestor d’energia (Power Manager): gestor d’energia de Xfce Permet suspendre PC quan està inactiva la pantalla, bloquejar quan el botó inactiu, variar la brillantor de la pantalla de l’ordinador portàtil,…
16.- Aplicacions preferides: Permet establir el navegador web i el client de correu predeterminats
17.- Protector de pantalla (Screensaver): xscreensaver Configura l’estalvi de pantalla
18.- Fonts de Programari: Administra fonts de paquets de programari, o dipòsits (repositoris) del sistema.

 

Aplicacions

Pot passar, especialment quan hi ha problemes, que es necessita posar en marxa qualsevol de les aplicacions que s’enumeren a continuació de la línia d’ordres en lloc de seleccionant des del menú. Heus aquí una petita d’una sola línia per generar una llista dels noms de les aplicacions i els seus comandos associats. Aquesta sola línia cobrirà només els programes que tenen fitxers .desktop en aplicacions /usr/share/applications:

sed -nrs '/^\[Desktop Entry\]/d;/^(\[|Name=|Exec=)/p;${g;p}' /usr/share/applications/*.desktop > ~/Desktop/Names-n-Commands.txt

Quan s’executa la comanda anterior des d’un terminal es crea una llista de noms d’aplicacions aparellades amb els seus respectius comandaments en un arxiu de text anomenat Noms-n-Commands.txt i aquest arxiu es troba a l’escriptori per a una ràpida referència.

Gràfics

1.- Dibuix: MTPaint Dibuixar i editar gràfics, canviar la mida, etc.
2.- Simple Scan, per escanejar
3.- Lector de PDF (Visor de documents) Obrir arxius PDF i CBZ.

So i Video

1.- Reproductor de Mp3: Audacious
2.- Vídeos: GNOME MPlayer reproductor de fitxers de vídeo
3.- Webcam: guvcview
4.- Gravadora de CD: Xfburn També DVDs

Internet

1.- Navegador web: Firefox
2.- Client de correu electrònic: Sylpheed
3.- Missatgeria Instantània: Pidgin també IRC i micro blogging
1.- Guia d’IRC per a Pidgin
4.- BitTorrent: Transmission

Oficina

1.- Processador de textos: Abiword
2.- Full de càlcul: Gnumeric
3.- Lector de PDF Evince Obrir arxius PDF i CBZ.

Accessoris

1.- Terminal: LXTerminal La interfície de línia d’ordres.
2.- Fitxers: El Gestor de Fitxers obre, extrau i descomprimeix fitxers Zip i Tar. No inclou el paquet de unrar.
3.- Mapa de Caràcters Veure glifos de fonts instal·lades i recollir caràcters.
4.- Discos: Utilitat de Discos Formatar i muntar discos
5.- Explorador de fitxers: Gestor de fitxers (PCManFM) Explorar els directoris i arxius.
6.- Calculadora: Galculator
7.- Bloc de notes: Editor de text Leafpad.
8.- Notes: xpad per a prendre notes senzilles.
9.- Visor d’imatges GPicView per a veure arxius d’imatge.
10.- Captura de pantalla: scrot és una aplicació senzilla i lleugera per prendre captura de pantalla de l’escriptori i l’arxiu es guarda en el directori d’inici per defecte.

Jocs

1.- As de pingüins

Temes (tòpics)

La fixació de les Aplicacions de Tercers

Alguns ajustos per a aplicacions de tercers (3a part) aquí.

Si veniu des de Windows

Què està menjant la meitat de la meva memòria RAM? és una pregunta comuna.

Executar programes de Windows

Lubuntu pot executar alguns programes de Microsoft Windows® amb Wine. Se suggereix reiniciar després d’instal·lar aquest paquet: PlayOnLinux

Per a obtenir ajuda sobre l’execució de programes en el wine, aneu aquí.

Desfragmentar

No hi ha desfragmentació en Lubuntu.

Antivirus

Realment es necessita un programa antivirus en Lubuntu?

Firewall

Lubuntu no s’està executant cap servei de xarxa per defecte (molt segur, no?), Però Uncomplicated Firewall (UFW) és un servidor de seguretat que es pot instal·lar en Lubuntu si es necessita.

Neteja del sistema

Podeu eliminar el programari instal·lat obrint el Gestor de paquets Synaptic i fent clic al botó “Estat” a la part inferior esquerra.

Manteniment
Obtenir Programari actualitzat

Comprovar el maquinari

Smartmontools#Testing_a_Drive i http://systester.sourceforge.net/ per provar la CPU. Arrencada en GRUB o el CD autònom, hi un provador de RAM. El programa gnome-discos també pot detectar gràficament dades de SMART per fer una prova automàtica en unitats d’estat dures i sòlides des del botó «Configuració» a la part superior dreta. Això fins i tot permet treballar en la sessió en viu.

Pèrdua de la Contrasenya

Quan s’instal·la Lubuntu, s’ha d’haver donat una contrasenya de supervisor per a l’usuari predeterminat. Aquí hi ha com recuperar la contrasenya si s’ha oblidat.

Compartir arxius i carpetes

Voleu compartir arxius a la xarxa? De Lubuntu Lubuntu/PCManFM es pot connectar fàcilment als arxius compartits de Microsoft Windows. Si hom necessita compartir arxius de Lubuntu, heu d’instal·lar i configurar Samba o NFS des de la línia d’ordres.

Si voleu compartir arxius Lubuntu amb Win7, si us plau, seguiu la Guia del servidor Samba

Personalització

Canvi de l’aspecte i l’aparença

Lubuntu/Tematització

Escàner Epson Perfection 3490 Photo amb l’Ubuntu 15.04 (revisió de l’actualització)

Al 2013 ja vaig fer una actualització del primer apunt sobre aquest escàner i l’Ubuntu, però resulta que l’altre dia vaig connectar-lo a una màquina amb l’última versió d’Ubuntu (la 15.04 hores d’ara) i em vaig trobar que l’actualització que vaig fer llavors ara no funciona 😦

Ja no em sorprèn que no aparega la gestió de grups d’usuaris perquè des de la versió 12.04 que l’Ubuntu no la incorpora per la qual cosa l’he hagut d’afegir (ho he fet totes les vegades que he canviat de versió des de llavors, també quan l’he connectat a màquines amb Debian i sempre ha anat bé) com pensava, però… no ha funcionat 😦

He seguit totes les passes d’aquell manual i m’he trobat que no funcionava, llavors se m’ha acudit afegir els usuaris al grup saned que he vist que també existeix quan he afegit els usuaris al grup scanner (hi ha un paquet d’escaneig anomenat sane i xsane, de fet el manual demana d’instal·lar el paquet sane-utils) i per si de cas ho he provat i m’ha funcionat! 🙂

Amb la qual cosa el manual d’instal·lació de l’escàner Epson Perfection 3490 Photo amb l’Ubuntu 15.04 quedaria de la següent manera:

cal instaŀlar el paquet «gnome-system-tools»:

sudo apt-get install gnome-system-tools

i seguir el manual que ja vaig fer al seu dia per a la versió 11.10 de l’Ubuntu, és a dir:

1) El primer que cal fer és instal·lar el paquet «sane-utils»:

sudo apt-get install sane-utils

2) Després cal anar a «Usuaris i grups» i afegir els usuaris que vulguem que facin servir l’escàner al grup «scanner»… i ja que hi som amb usuaris i grups afegir aquests usuaris també al grup «saned».

3) Sortir de la sessió i tornar a entrar (o reiniciar l’ordinador) per fer efectiu el pas anterior (2).

4) Crear el directori «snapscan» al directori compartit per tots els usuaris «sane»:

sudo mkdir /usr/share/sane/snapscan

5) Copiar-hi en aquest directori el controlador binari de l’escàner (si no l’han eliminat el podeu trobar ací):

sudo cp Esfw52.bin /usr/share/sane/snapscan

6) Donem els permisos necessaris al controlador:

sudo chmod 644 /usr/share/sane/snapscan/Esfw52.bin

i 7) Editem el fitxer de configuració per adaptar-lo al nostre controlador:

sudo gedit /etc/sane.d/snapscan.conf

Canviant-hi la línia «firmware» per:

firmware /usr/share/sane/snapscan/Esfw52.bin

Reiniciant la màquina ha de funcionar… al menys a mi m’ha funcionat. Com sempre automàgic ;)

Camí de muntanya 2014

Diumenge 16 de novembre el Centre Excursionista de Lleida va celebrar la 20a edició del camí de muntanya. Tradicionalment aquesta jornada servia per a recuperar algun camí (o un tros) de les comarques de Ponent que s’havia perdut; però enguany s’ha fet una variant d’aquest concepte. El que s’ha fet és una coŀlaboració amb Ipcena i s’ha fet un cap de setmana de germanor on els del CEL hem acompanyat als companys d’Ipcena a veure dos camins que han recuperat per la cara nord del Montsec en diferents camps de treball.

Vull agrair molt l’acollida que ens han ofert els companys i amics d’Ipcena, especialment el Joan Vàzquez que ens ha acollit al seu aixopluc del Montsec, oferint-nos un arròs amb camagrocs que havia collit el mateix dia… boníssim!

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d'hotelet ;)

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d’hotelet (la iŀluminació podria ser millor) 😉

Alguns ens vam trobar a l’hotelet dissabte al vespre per compartir un cap de setmana entranyable, on vam compartir l’estada amb riures i un bon àpat… acompanyat després amb moniatos, moscatell… i la música que ens va oferir el Roger amb la seua guitarra. Vam anar a dormir d’hora i l’endemà ens vam llevar ben d’hora… perquè havíem quedat de començar a caminar a les 8:00, i vam esperar que arribessin més companys que venien de Lleida. Vam acomiadar llavors al Roger perquè havia quedat amb companys per escalar.

Com a prèvia, crec que la banda sonora d’aquest apunt és Zoo, grup que vaig conèixer gràcies a l’Albert i la Raquel.

El camí el vam fer circular amb un desnivell d’una mica més de 1000 m arribant gairebé a Sant Alís i tornant a baixar pel camí recuperat aquest estiu… mentrestant vam haver d’inventar-nos un tros ja que entre el primer tram i el vell camí de la font de la Vesa no hi havia res; el Joan ens va guiar i vam arribar sense problemes a la nostra destinació. Aquesta primera part tenia els trams amb més pendent, després ja no era tan pronunciat.

El grup començant el tros amb més pendent.

El grup començant el tros amb més pendent.

El dia estava ennuvolat i hi ha moltes de les meues fotos que no han quedat gaire bé :(De tant en tant ens reagrupàvem i el Joan ens feia explicacions molt interessants del territori, tant des del punt de vista geològic com botànic… una gran diada ambiental, que ha donat un valor afegit al tradicional camí de muntanya.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

A mesura que guanyàvem alçada podíem veure la mar de núvols que cobria la conca de Tremp:

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

I en arribar a dalt de la carena vam poder veure la vall d’Àger més neta, amb una bona vista de l’ermita de Colobor.

Vall d'Àger amb l'ermita de Colobó a baix a l'esquerra.

Vall d’Àger amb l’ermita de Colobó a baix a l’esquerra.

Vam estar una bona estona per la pista que recorre la carena i a prop de Sant Alís vam començar la baixada per retornar al cap d’unes hores al punt de partida.

Vista de la carena del Montsec d'Ares.

Vista de la carena del Montsec d’Ares.

Quan ja havíem baixat molt vam passar per una zona on Ipcena ha aconseguit ajudes per fer una aclarida dels pins amb l’objectiu de regenerar el bosc i ajudar a què predominin les espècies autòctones.

Quan ja érem a prop del punt de partida el Joan Ramon va fer una foto de grup que m’ha deixat compartir ací.

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

També podeu veure les fotos de la Gemma Esteve, fetes com les del Joan Ramon amb càmera de fotos… millors que les meues.

Per si us interessa podeu veure i descarregar-vos el track ací; com podeu comprovar, amb una petita errada al començament… fins la propera 😉

Astazus, Gran (3071 m) i Petit (3012 m), per Pineta

L’altre dia vaig acabar el primer apunt de la temporada de muntanya esperant explicar com va anar l’Aneto el passat 21 de juliol i malauradament he de dir que la méteo ens va jugar una mala passada i vam haver de girar cua quan ens trobàvem a l’alçada del Portilló inferior (aproximadament)… és el que té la muntanya, que mai no pots triar les condicions meteorològiques i menys si tens reservat el refugi amb antelació 😦

De tota manera l’Aneto no es mourà de lloc, ja tindrem ocasió de tornar-hi i esperem que siga amb millors condicions 🙂

Després d’això em va trucar el Xavi Palau perquè l’acompanyara a intentar fer els Astazus (Gran i Petit), que són dels pocs que li quedaven per acabar tots els 3000 dels Pirineus (de la llista del Feliu Izard) i que vam frustrar per la méteo fa un any aproximadament… en canvi enguany tot ha anat rodat i hem pogut fer cim(s) i baixar per explicar-ho 😉

Vam eixir de Lleida dissabte 26 de juliol a les 18:00 i arribàvem a l’aparcament de Pineta cap a les 20:30… la vista del circ de Pineta sempre és espectacular, amb la cascada plena d’aigua pel desglaç:

Cascada del Cinca a contrallum

Cascada del Cinca a contrallum

De fet, vam veure poca cosa perquè només aparcar vam repassar el mapa una mica per fer-nos idea del que faríem l’endemà i vam sopar i tot seguit vam preparar el bivac, ja que havíem decidit alçar-nos a les 5:00 per aprofitar la fresca i evitar al màxim el sol durant la pujada al magnífic Balcó de Pineta. Només arribar al balcó de Pineta ja paga la pena… això sí, són 1200 m de desnivell que vam fer en 3h 15 minuts i que ens va obligar a descansar una estona en arribar-hi, fent una parada per menjar una mica.

Vista de la vall de Pineta des del balcó.

Vista de la vall de Pineta des del balcó.

L’arribada a aquest punt ja paga la pena per les vistes que hi ha tant sobre la vall de Pineta com sobre la vall de Marboré, on tenim al sud la cara Nord del Perdut, el Dit i el Cilindre de Marboré; i al nord diversos cims, entre dos dels quals hi ha el Pic de Tucarroia que dóna nom al refugi de la Bretxa de Tucarroia i al fons de la vall el nostre objectiu: els Astazus, que són dos cims que tanquen el circ de Gavarnia per l’est.

Grup de muntanyencs descansant a dalt del balcó amb la nord del Perdut, el Dit i el Cilindre al darrere.

Grup de muntanyencs descansant a dalt del balcó amb la nord del Perdut, el Dit i el Cilindre al darrere.

Després de menjar vam tornar a posar-nos en marxa travessant tota la vall de Marboré cap al fons de la mateixa, passant a prop del llac Gelat (de Marboré), i fent la travessa de la vall el més al nord possible, sota la paret sud del Gran Astazu, la qual cosa ens va portar directament al coll de Swan, just a l’eixida del corredor de Swan que puja des de la vall de Gavarnia. Arribats ací, només era qüestió de seguir les fites que ens portarien cap al cim, primer vam fer el Gran Astazu i després el Petit. La veritat és que el camí cap al cim està marcat i només cal anar pujant «terrasses» mentre flaquegem la muntanya fins al cim però hi ha moments de tensió sobre tot pels punts més aeris; en qualsevol cas cap a les 11:45 érem al cim i vam gaudir d’unes vistes espectaculars tant de la nord del Perdut (i companyia) com de la vall de Gavarnia, del Vinyamala al fons, així com també de la resta de cims que formen el circ de Gavarnia… una passada:

Jo al cim del Gran Astazu amb l'omnipresent nord del Perdut i el Cilindre al meu darrere.

Jo al cim del Gran Astazu amb l’omnipresent nord del Perdut i el Cilindre al meu darrere.

Panoràmica des del Gran Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins el Taillon i els Gabietus

Panoràmica des del Gran Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins el Taillon i els Gabietus

Vam estar una estona menjant i xerrant amb un grup de muntanyencs catalans i vam baixar cap al coll per atacar el segon objectiu del dia, el Petit Astazu. En aquest cas, des del coll de Swan es veu un camí molt clar i molt fitat que ens porta en principi per la cara nord del Petit Astazu fent-se al cap de no res una feixa ampla però molt aèria i al cap d’un moment es veu interrompuda per unes fites que ens indiquen que hem d’«escalar» una canaleta d’uns 3 m per arribar a la carena i resseguir-la cap al cim, passant una estona per la cara sud fins que al final fem cap a la carena cimera que ens porta a dalt del tot, on arribem aproximadament a les 13:00. Des d’aquest punt les vistes que hi ha són espectaculars; ja no és tan present la nord del Perdut però crida molt l’atenció la seqüència de cims que defineixen el circ de Gavarnia, on es evident també la Bretxa de Rotllan i es pot veure el refugi de Serradets. Una mica al nord-oest s’aprecia perfectament el massís del Vinyamala, amb la glacera carregada de neu.

Al cim del Petit Astazu amb els 3000 que conformen el circ de Gavarnie (jo tape el Taillon).

Al cim del Petit Astazu amb els 3000 que conformen el circ de Gavarnie (jo tape el Taillon).

Panoràmica des del cim del Petit Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins al Vinyamala.

Panoràmica des del cim del Petit Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins al Vinyamala.

Després de gaudir una estona de les vistes vam resseguir una estona la carena per baixar pel costat més occidental cap al coll d’Astazu que tanca la vall de Marboré, des d’on vam retornar cap al balcó de Pineta, aquesta vegada pel mig de la vall. La vista des del coll d’Astazu cap a Pineta també és espectacular:

Vista de la vall de Marboré en primer terme i de la de Pineta al fons des del coll d'Astazu.

Vista de la vall de Marboré en primer terme i de la de Pineta al fons des del coll d’Astazu.

La tornada la vam fer molt més ràpida (si arribar al cim del Petit Astazu ens va costar 8 hores i 15 minuts, la tornada la vam fer en unes 5 hores; això sí, parant molt menys) i a les 18:00 aprox. ja érem al cotxe. Podeu veure ací el trac de l’excursió. A veure quina serà la propera 🙂

Punta Alta de Comalesbienes (3014 m), primer tresmil de la temporada

Comença l’estiu (al menys en aquest blog) i comencen els apunts de muntanya… ho dic perquè acabe de mirar-me els últims apunts que he fet i en tot el que portem de 2014 no hi ha cap apunt que no siga relacionat amb el programari lliure, l’altre tema d’aquest blog després que els de caire més social, polític i així els tracte sobre tot a la xarxa social… com ja he comentat altres vegades «els microblogs estan matant els blogs».

Panoràmica cap a l'oest des del cim de la Punta Alta

Panoràmica cap a l’oest des del cim de la Punta Alta

Pel que fa a l’excursió en qüestió, ja fa dies que intente fer un tresmil perquè amb el meu germà i el Josep tenim pensat de fer l’Aneto el proper dilluns 21 de juliol, i jo volia entrenar-me una mica ja que no he fet res des del passat 1 de novembre quan vam fer el Bisaurín. El problema és que vaig «programar-me» algun altre, però després de l’intent frustrat al Robinhera en companyia de l’Albert, aquest ha estat el primer tresmil de la temporada… espere que no siga l’últim.

L’ascensió a la Punta Alta la vaig triar perquè tot i ser un tresmil justet té un desnivell important (uns 1300m), com es pot comprovar al track que vaig fer; i espere que em servisca d’entrenament de cara a l’Aneto, ja que a més del desnivell és un camí gens fàcil, tot de tarteres i caos de blocs de granit que dificulten molt la progressió (de fet em va costar unes 5 hores i mitja la pujada i 4 la baixada). Això sí, les vistes impressionants (com es pot veure a les fotos panoràmiques que acompanyen l’apunt): es veu, a més del Comaloformo, Punta de Passet i tots els Bessiberris en primer terme, tota la Maladeta, Posets, Perdiguero, etc. i per l’altre costat també és molt evident el massís de la Pica d’Estats… i moltíssims altres cims que desconec.

Panoràmica cap a l'est

Panoràmica cap a l’est

Com vaig fer a la carena de Lliterola, acompanye una foto que certifica que vaig fer cim (ara en diuen una selfie):

Al cim de la Punta Alta amb el massís de la Maladeta al darrere

Al cim de la Punta Alta amb el massís de la Maladeta al darrere

Espere fer un nou apunt explicant com va anar l’Aneto aviat.

Resum del 2013

Avui m’ha arribat un correu de WordPress on m’informava de com havia estat el meu any 2013 a nivell blocaire, i han preparat el següent resum:

Ací hi ha el resum complet.

El que em sembla més evident, com ja fa temps que vaig comentant és que cada vegada escric menys i, entre altres raons, els microblocs s’han menjat als blocs (al menys pel que a mi respecta). M’havia proposat de fer un apunt mensual i no ho estic complint, ni aquests dies que estic de vacances ho estic fent: ara mateix tenia pendent de fer un apunt amb les excursions que ens havia preparat el meu germà per les vacances i no ho he fet; només he penjat els tracks de les excursions… per cert, molt recomanables, ara explique:

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El meu germà ens va fer dues propostes, la primera pujar des de la Vall d’Uixó a la penya Migdia pel Mur, passant per Sumet i després baixant pel darrere de Penyalba fins a la font de l’Anogueret… una volta bastant completa que vam fer el 24 de desembre amb Àlex i Pau (teniu el track ací); i l’altra proposta era de pujar al pic Espadà (1099 m), el que jo pensava que era el més alt de la Serra d’Espadà però com bé m’ha fet observar veton en un comentari al track no ho és; això sí, l’excursió va ser molt bonica i és molt recomanable… si voleu aprofitar el track vigileu en baixar del Gurugú perquè hi ha un punt amb una bifurcació no senyalitzada i el camí va a l’esquerra (ja veureu que a la dreta baixa molt pendent… reculeu abans no us encigaleu!).

Res més, això és tot pel 2013, que tingueu un bon any 2014!

:-*

 

La gent vol viure en pau. Josep Fortuny in memoriam

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa
sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara!
si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
són uns fills de puta acabats
sempre foten la punyeta
estats-carronya! bèsties de guerra!
les seves festes són criminals
alceu els cossos! l´hora ha sonat!
és la rauxa dels condemnats!
ballarem amb energia damunt tota la porqueria
perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. totes, totes, totes.
les trompetes estan preparades!

Ubuntu Torre Vicens 12.04

Ja fa temps que volíem fer una distro adaptada a les necessitats del nostre centre i per fi ho hem aconseguit:

EscriptoriUbuntuTV

Com potser ja sabeu, fa uns anys que fem servir l’Ubuntu, i fa dos anys que el tenim instaŀlat a totes les màquines (algunes amb instaŀlacions duals), però la versió que hi tenim instaŀlada, la 10.04 LTS, ha deixat d’estar suportada des del passat 9 de maig. Això ens obligava a plantejar-nos quina nova distro fèiem servir al centre a partir del curs 2013-2014.

Teníem clar que continuaríem amb l’Ubuntu, tant pels bons resultats que ens ha donat com pel gran suport de maquinari que té; el que no teníem clar és quin sabor faríem servir. Com sempre que hem de prendre una decisió d’aquesta mena hem de valorar els requeriments de maquinari (d’entrada majors a la versió 12.04 que a la 10.04, la qual cosa podia suposar que algunes de les màquines que fem servir en l’actualitat deixessin de ser útils) i el suport que podia tenir la nova versió… en el nostre cas només ens plantejàvem fer servir versions LTS, d’aquí que l’alternativa només fos la versió 12.04.

A partir d’aquest moment vam estar remenant diferents possibilitats; d’entrada teníem l’opció «oficial» de Canonical (l’empresa que hi ha al darrere d’Ubuntu), amb l’entorn d’escriptori Unity, que serà la més suportada, però suposava un canvi d’aspecte molt dràstic respecte al que teníem fins ara (Gnome 2), i això no ens acabava de fer el pes. Tampoc no teníem gaire clar com afegir-hi l’opció del gnome-panel i fer que fos l’opció predeterminada:

L'Ubuntu-TV 12.04 amb l'rscriptori Unity... evidentment com qualesvol Ubuntu ;)

L’Ubuntu-TV 12.04 amb l’escriptori Unity… evidentment com qualsevol Ubuntu 😉

L’altra opció que vam manegar va ser la d’instaŀlar la Lubuntu 12.04; que pel fet d’emprar l’entorn d’escriptori LXDE és molt més lleugera i amb menys requeriments de maquinari; ara bé, no és una versió LTS, la qual cosa ens feia dessistir… fins que vam pensar de fer servir una Ubuntu Server amb escriptori LXDE, de manera que aconseguíem tenir l’avantatge de l’escriptori LXDE i el suport a llarg termini (fins a l’abril de 2017):

Escriptori Lubuntu (en aquest cas la versió anglesa de la 13.04)

Escriptori Lubuntu (en aquest cas la versió anglesa de la 13.04)

Estàvem plantejant-nos seriosament aquesta opció quan va saltar la notícia que la nova Linkat 12.04 es basaria en Ubuntu, en aquest moment vam mirar-nos la nova Linkat i vam  començar a fer-hi proves.

D’entrada ens vam trobar que l’havien modificada per tal que els usuaris de les anteriors versions de Linkat no hi trobessin gaires diferències (fent que els botons apareguessin a la dreta i que les barres tinguessin el color gris, és a dir, hi van posar el tema Radiance).

Imatge d'un escriptori Ubuntu amb el tema Radiance

Imatge d’un escriptori Ubuntu amb el tema Radiance

Per aquest mateix motiu (menor perquè es pot canviar fàcilment, tot i que no tant si ho volem de manera predeterminada) no era una bona opció per nosaltres, ja que feia 2 anys que teníem l’Ubuntu amb el tema Ambiance. De tota manera, el que ens suposava un problema més greu és el fet que la nova Linkat incorporava el paquet Wine (emulador de windows), i ja havíem tingut alguna experiència amb aquest paquet que ens havia resultat contraproduent; per la qual cosa el primer que havíem de fer en instaŀlar la  nova Linkat era desinstaŀlar aquest paquet… així com els jocs (no volem que els alumnes es passin l’estona jugat a fet i amagar amb el professorat). Aquest fet, unit a la feinada que podia suposar-nos canviar l’aspecte de manera predeterminada a la distro ens va fer repensar l’ús de la nova LinkatEdu 12.04 com a distro per fer servir a partir del curs vinent…

Pantalla d'entrada a la LinkatEdu 12.04

Pantalla d’entrada a la LinkatEdu 12.04

… el que vam descobrir amb la nova Linkat són algunes coses interessants, d’una banda hem après a fer que l’entorn d’escriptori Gnome2 sigui el predeterminat, és tan senzill com executar dues ordres des del terminal:

sudo /usr/lib/lightdm/lightdm-set-defaults -s gnome-classic
sudo /usr/bin/update-gconf-defaults

i sobretot la gran descoberta és l’eina remastersys, que potser molts ja coneixíeu però per nosaltres és nova. Aquesta eina permet fer una còpia de seguretat de la màquina tal com la tenim, i desar-la en format .iso; és a dir, desar una còpia arrencable i instaŀlable! Ja teníem el que tant havíem desitjat; és a dir, ja podíem configurar una màquina com volíem tenir-la i després fer una imatge que poguéssim instaŀlar a les diferents màquines de la casa; això sí, com que hi hem afegit molts paquets, és una imatge molt pesada (2.3 GB!), però ens permet tenir tot allò que ens interessa… i uns quants paquets més que hem agafat de la nova Linkat!

Com que també volem que la gent pugui tenir-la instaŀlada als seus ordinadors de casa hem creat una iso que hem fet pública (per ordinadors de 32 i també de 64 bits) i que podeu descarregar-vos d’ací; i unes imatges internes (sense jocs i amb els controladors de la impressora ja incorporats) que farem servir només a l’institut Torre Vicens. Això ens ha fet incorporar el paquet Multisystem, que ens permet crear claus USB amb diferents distros arrencables.

Si voleu la podeu fer servir, i si trobeu que hi ha alguna cosa que no rutlla ens ho podeu comunicar i mirarem de resoldre-ho. També pot ser un punt de partida per la vostra distro, ja que es manté el Remastersys. Recordeu, teniu les isos i els fitxers de comprovació de les mateixes (md5) a https://mega.co.nz/#F!ppR2zIrK!QVZYW1M-U087G1p3KQlkMg

A tot això, a l’hora de validar-vos podeu triar quin entorn d’escriptori voleu fer servir:

Desplegament de les opcions d'escriptori a l'hora d'entrar a l'ordinador.

Desplegament de les opcions d’escriptori a l’hora d’entrar a l’ordinador.

Com que tenim molts usuaris al centre, una altra modificació que hem fet és eliminar el llistat d’usuaris a la pantalla d’entrada (a l’hora de validar l’usuari); a la versió que hem publicat no hi és, perquè entenem que a nivell domèstic és més útil que apareguin els diferents usuaris. Si voleu afegir-ho és molt senzill afegint la línia «allow-guest=false» (sense «») al fitxer de configuració que es troba a /etc/lightdm/lightdm.conf

També tenim l’última versió de LibreOffice, molt senzill d’instaŀlar des del terminal amb 3 ordres:

sudo add-apt-repository ppa:libreoffice/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install -y libreoffice libreoffice-gnome libreoffice-l10n-ca libreoffice-help-ca libreoffice-emailmerge myspell-ca aspell aspell-ca aspell-es

Evidentment que hi hem incorporat molts paquets multimèdia per poder passar diferents formats de vídeo, i hi hem afegit el motor java oficial d’Oracle ja que el lliure ens donava problemes amb algunes màquines; també molt senzill de fer amb 3 ordres:

sudo add-apt-repository ppa:webupd8team/java
sudo apt-get update
sudo apt-get install oracle-java7-installer

Evidentment, tot això ho hem fet amb un escript però un cop feta la imatge .iso ja només és qüestió d’instaŀlar-la a les diferents màquines i gaudir de l’Ubuntu personalitzat per l’institut Torre Vicens… com sempre automàgic 😉

Panadons d’espinacs

Amb aquest apunt encete una nova categoria al bloc, la culinària. No sé si tindrà seguiment o què, però l’altre dia se’m va ocórrer de fer-ne. Tot va ser perquè el 25A celebràvem una tancada a l’escola Alba amb motiu del #25APrenElTeuCentre i quan ens vam trobar a l’escola dos dies abans per la festa de Sant Jordi, vam estar organitzant els últims detalls i a mi se’m va acudir de portar panadons d’espinacs per compartir per a sopar. En principi no m’havia plantejat fer-los jo, però això trencava l’esperit d’aportar cadascú alguna cosa «pròpia», així que em vaig posar a remenar per la xarxa a veure què hi trobava.

D’entre tota l’oferta que hi ha vaig estar remenant tres propostes, entre les quals la de la Rosa, que va ser la que més vaig seguir junt amb una altra. De les tres receptes vaig fer una barreja, la qual cosa va servir per fer la recepta una mica meua… i per fer alguna cosa malament fruit de les presses i el poc temps de què disposava, espere resoldre-ho en la següent ocasió que en faça. Per cert si us mireu l’apunt que fa la Rosa al seu bloc de cuina aprendreu una mica què són els panadons, de quins tipus se’n pot fer i també una mica d’història 🙂

Aproximadament la recepta que vaig fer va quedar de la següent manera:

Ingredients:

  • 1 kg d’espinacs frescos
  • Julivert fresc
  • 250 g de farina de força (aproximadament)
  • 1 dauet de llevat fresc (25 g)
  • Panses (250 g)
  • Pinyons (60 g)
  • 2 grans d’all grossos tallats el més petit possible
  • Aigua (200 ml)
  • Oli d’oliva verge extra de les Garrigues
  • Sal

Elaboració:

D’una banda treballarem la massa dels panadons i d’una altra el farcit (espinacs amb panses i pinyons):

Pel que fa a la massa vaig barrejar en un bol 200 g de farina de força amb 200 ml d’aigua, 25 g de llevat i una mica de sal. Ho vaig estar pastant durant 5-10 minuts i vaig anar afegint més farina mentre anava pastant fins que ja no se m’enganxava als dits. Arribat aquest punt es tracta de tapar el bol amb la pasta amb un drap i posar-lo a prop d’alguna font de calor, deixant-ho reposar al menys 1 hora fins que augmente bastant de volum (com més estona ho deixem reposar més augmentarà de volum i més fàcilment s’estirarà després).

Massa dels panadons preparada.

Massa dels panadons preparada.

Mentre esperem que puge la massa podem preparar el farcit:

En una cassola gran saltegem els espinacs poc a poc fins que reduïsquen el seu volum, amb una mica de sal i oli. Quan ja els tenim cuits els passem per un escorredor i traiem l’excés d’aigua; ho tornem a passar a la cassola (amb el foc apagat) i hi afegim la resta d’ingredients: les panses, els pinyons, el julivert tallat ben prim, així com l’all (que també tenim tallat ben prim); hi afegim un rajolí d’oli d’oliva i ho barregem bé. Sembla que hi haja moltes panses i pinyons… però és la clau (una) de l’èxit 😉

Farcit dels espinacs preparat.

Farcit dels espinacs preparat.

En aquest moment ens disposem a preparar els diferents panadons a partir de la massa que tenim en repòs. El primer que hem de fer, però, és encendre el forn i que vaja escalfant-se a 230º

Per tal de fer els panadons només cal enfarinar bé el marbre i el corró per a què no s’enganxe la pasta. Agafem una porció de massa i l’estirem amb el corró donant-li forma ovalada. Depenent de com vulguem tancar els panadons (per un costat o pel mig) hi posarem el farcit. Si volem tancar-los pel costat, en un dels costats hi posem una porció de la mescla que hem preparat pel farcit i un rajolí d’oli, tapem el farcit amb l’altra part i pessiguem les vores perquè no s’obrin al forn; si volem tancar-los pel mig, posem una porció del farcit pel mig i tanquem per dalt la massa, pessigant-la perquè no s’obri al forn. En qualsevol cas, hi posem un altre rajolí d’oli per sobre i ho posem al forn a 230º durant… dependrà de com ho vulguem, en el meu cas vaig esperar una  hora i mitja aproximadament perquè s’enrossís bé la superfície. Ah, me’n van eixir 5, però la massa no la vaig deixar reposar prou estona i no vaig poder estirar-la tot el que m’hagués agradat (tampoc no haguera tingut prou mescla per farcir-ne meś). 😦

Llàstima no haver fet fotos quan ja estaven acabats, la veritat és que van quedar bastant bé… potser és la sort del principiant!