Pujada a la penya Gratal (1565 m)

Diumenge 8 d’octubre de 2017 vam pujar amb la Lluïsa i la Gemma a la penya Gratal; penyal de 1565 m molt evident quan anem cap al port de Monrepòs des d’Osca.

Comencem a caminar des de l’aparcament que hi ha a la vora de la presa de l’embassament d’Arguis. Creuem la presa i agafem una pista que va pujant molt suaument en direcció oest fins que trobem un pal indicador que ens senyala un corriol en direcció sudoest. Agafem aquest corriol i anem pujant al costat d’uns pals senyaladors d’un gasoducte. El camí agafa cada vegada amb més inclinació i arriba un punt on ens desviem a la dreta (cap a l’oest) per evitar una pujada molt pendent amb una mena de tallafocs que es va fer per a fer passar el gasoducte.

Al cap d’una estoneta de seguir el corriol pel mig del bosc sortim a uns prats que queden en una esplanada, anem a buscar la pista i la resseguim cap a l’esquerra. Al cap d’una estoneta ja veiem la penya Gratal al davant nostre; continuem caminant fins trobar un trencall que ens porta molt dret (tornem a trobar-nos el gasoducte) cap a la penya Gratal. Tornem a trobar-nos la pista i la seguim fins que trobem un trencall que ens fa pujar drets per un trosset molt bonic amb una petita grimpada que ja ens deixa a una esplanada d’on només ens falta la pujada final.

Al cap de 2 hores i mitja, més o menys, assolim el cim de la penya Gratal des d’on tenim unes vistes espectaculars de la part més occidental del Pirineu axial, amb una visió privilegiada del massís d’Ordesa.

La tornada la vam fer baixant directament pel «tallafocs» del gasoducte. Una baixada molt directa però que permet fer una tornada molt ràpida i divertida.

Si voleu podeu descarregar el track d’ací, i teniu més fotos ací.

Pujada al Castell de Castro

Matinal feta en família, amb germans i el nebot més xicotet a un dels pics típics de la Serra d’Espadà. Molt tranquil·la i ràpida, de fet pensàvem que ens costaria més pujar (una hora i mitja)… el problema és la calor que feia, i que hi havia molta calitja i la visibilitat no era gran.

Com pot veure’s a la foto anterior, és una zona de pedra de «rodeno» (com l’anomenem per la zona), pedra típica d’Espadà que s’emprava molt per a fer lloses per a empedrar les cases i després també els jardins, i com a pedra per a esmolar ganivets, tisores i altres estris tallants. També va ser xulo veure que hi ha moltes sureres i que encara es treballen.

A part d’això va ser molt agradable trobar aigua corrent a la zona del bosquet (de sureres, òbviament), amb una quantitat important de falgueres:

… i algun margalló:

En fi, una excursió molt xula per un racó ben bonic del terme de Fondeguilla, al mig de la Serra d’Espadà… només em va saber greu veure que la surera mare, tan imponent fa uns anys, era morta:

El track es pot descarregar des d’ací 😉

Volta al Posets

L’últim cap de setmana de juliol vam fer la volta al Posets, que era una travessa que teníem parlada fa moooooooolts anys i per diferents motius encara no havíem fet. Hem fet la volta en sentit invers a com ho fa la majoria de la gent i no sé si és més pesada o què però és molt bonica. Tal com l’hem feta, començant de Biadós i anant en sentit horaria (Biadós > Estós > Ángel Orús) la segona etapa és la més pesada i l’última té la baixada amb més desnivell (uns 1000 metres des del coll de Grist fins a Biadós).

Dijous a la nit vam dormir a Biadós, on hi ha unes vistes magnífiques de la zona… entre altres de la «cresta d’Espades» (vista diürna i nocturna):

Tot i que la nit era tan neta que qualsevol foto quedava bé:

Al matí de divendres vam començar la caminada. La primera etapa comença amb unes vistes impressionants dels Eristes i les Forquetes… i s’intueix el coll de Grist per on passarem l’últim dia de tornada (a l’esquerra de la foto de baix):

Al cap d’una estona s’arriba a la zona d’Anyes Cruzes, amb la seua «aigüeta» característica, on hi havia unes clavellines ben xules:

A partir d’aquest punt comença la pujada al coll de Biadós (o d’Estós), des d’on es poden atacar els Gemelos, i on hi ha una vista espectacular del Perdiguero; el Cap, la Sella, etc. de la Vaca; tota la cresta dels Gourgs Blancs; junt amb el Gias i els Clarabides (al cap d’una estona podrem veure també totes les Maladetes):

Aquesta vista ens acompanyarà tota la baixada, fins que ens endinsem en el bosquet que hi ha poc abans d’arribar al refugi d’Estós, on arribem per dinar (aquesta és l’etapa més curta).

L’endemà ens alcem ben matí perquè tenim l’etapa més dura (i la més llarga), d’Estós a Ángel Orús. Una etapa molt lacustre, començant per l’ibonet de Batisielles (on hem perdut 200 m de desnivell que després haurem de recuperar):

Seguit de l’ibon de Batisielles, el més gran del dia… majestuós:

Després segueix una zona més rocallosa, amb molts llacs xicotets, alguns d’ells colmatats o colmatant-se, fins que arribem al coll de la Plana…

on per fi veurem per primera vegada el Posets, que dóna nom a la ruta i que només és visible des d’aquesta zona:

A partir d’aquest punt fem una baixada sostinguda pràcticament fins el refugi Ángel Orús (que veurem durant gran part del camí)… però fent uns quants flanqueigs que acaben «cansant»… sort que a l’arribada ens espera una bona dutxa i una bona cervesa (no sabria dir quina és millor). Durant l’estona que ens queda fins l’hora de sopar podrem fer trucades i connectar-nos a internet, ja que és l’únic punt del recorregut amb cobertura… 4G!

El tercer i últim dia de la ruta comencem desfent una mica el camí del dia abans fins la cruïlla que va cap a Estós, i seguim el munt de gent que vol pujar el Posets fins el desviament cap a la Canal Fonda… que enguany encara conserva alguna congesta de neu a finals de juliol (a l’esquerra de la foto es veu la Dent de Llardana, tot i que la imatge de «dent» es veu pel camí al Posets, després del coll que hi ha al fons de la imatge):

Seguim el GR i al cap d’una estona arribem a l’ibon de Llardana, probablement el més bonic de tot el recorregut, envoltat de bivacs on la gent que vol fer tota la cresta d’Espades pot fer nit:

Passat el llac hem de continuar una mica més i després girar a la dreta per encarar la pujada (dreta) al coll de Grist des d’on només queda la baixada final fins al refugi de Biadós. Arribats al coll de Grist es pot atacar les Forquetes (dos 3000s que hi ha just al costat), jo ho vaig intentar però vaig desistir (per això trobareu que el track puja cap allà i després fa un xicotet bucle que torna al coll)… això sí, vaig poder gaudir d’una espectacular vista de tota la cresta d’Espades amb el Posets al fons:

Després només ens cal fer la llarga (1000 m de desnivell) baixada (i pendent) fins a creuar el rierol per fer una xicoteta pujada i tornar al camí del primer dia, per desfer-lo una mica i tornar al refugi de Biadós:

La sensació d’alegria quan veiem el refugi… i sobretot quan hi arribem és indescriptible. Paga molt la pena haver fet aquesta ruta per aquest racó dels Pirineus 🙂

Més fotos de la volta a https://www.flickr.com/photos/siscogarcia/sets/72157687041568275

Track de la volta a https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18931152

 

Llacs de la Múnia o de la Larri

Pujada als llacs de la Múnia un diumenge de juliol (aquest estiu ha estat molt aquàtic) eixint del pla de Pietramula molt aviat perquè la intenció era fer cim a la Múnia però la meua fascitis plantar va decidir boicotar-nos-ho.

L’excursió als llacs paga molt la pena perquè realment són preciosos, a més les aigües són cristal·lines i reflecteixen les muntanyes del voltant donant lloc a imatges molt plàstiques… el que ha de ser una passada és pujar a fer nit a algun dels molts bivacs que hi ha al segon llac (hi ha qui diu que el primer llac és de la Larri i el segon de la Múnia).

A la tornada, a l’alçada del coll de «las Puertas» vam poder veure un ramat molt gran d’ovelles que estaven menjant herba dels (pocs) prats que hi ha per aquestes contrades:

I una mica més endavant podíem gaudir davant nostre del coll d’Anyiscle… un coll amplíssim i superevident:

En fi, que ens hem quedat amb moltes ganes de tornar i de pujar a la Múnia… a veure si aviat podem fer aquest cim. El track es pot descarregar d’ací 😉

Pujada a l’ibon de Cregüenya

Feia molt temps que tenia ganes de pujar a l’ibon de Cregüenya i finalment ho vam poder fer… ara veig que he fet dues eixides seguides a llacs de muntanya, la veritat és que és una experiència molt gratificant, sobretot a l’estiu 😉

És una pujada molt empinada, en uns 4 km lineals pugem 1200 m, però paga molt la pena perquè l’indret és impressionant i les vistes immillorables, ja que l’ambient és molt alpí, i molt variat, començant per una fageda que poc a poc va passant a pineda; al cap d’uns 600 m de pujada s’obre a una esplanada on podem descansar una estona i gaudir d’un rierol tranquil… i agafar forces pel tram final on comencem amb un bosquet de pins per a passar després a un caos de blocs que no deixarem fins arribar a l’ibon.

Comencem trobant-nos el barranc de Cregüenya, amb una cascada espectacular:

que prové del riu que trobem més amunt, a una primera plana on les aigües són tranquil·les, just després d’haver baixat la muralla que ens separa del llac de Cregüenya. La veritat és que aquest racó convida a descansar una estona, i fins i tot a banyar-nos en aquestes aigües:

que recorren tranquil·les tota la plana al·luvial d’aquests prats alpins:

i que ens serveixen de relax abans d’afrontar la pujada de la paret que ens separa del llac:

Quan per fi arribem al llac la vista és impressionant, tant si mirem al propi llac (panoràmica del llac i les muntanyes que l’envolten):

com si ens girem i mirem cap on hem vingut:

Ací podem veure a la part de baix (amagada a la foto) la carretera on ens hem desviat (gairebé pot veure’s el cotxe)… i a la part de dalt la vista és magnífica ja que podem veure des del Posets (i tota la cresta d’Espades) a l’esquerra, fins el Perdiguero i companyia a la dreta… impressionant!

El track és ací 😉

Matinal a les agulles de Labasar i a l’ibon de Plan (o Bassa de la Mora)

Excursió matinal que vam fer eixint del Refugi de Labasar a les agulles de Labasar (unes 2 hores), on vam fer una mossada i vam desfer el camí per a acabar a l’idílic paratge de la Bassa de la Mora (o ibon de Plan), que està molt més bonic a començament de juny que més endavant.

La pujada fins a les agulles de Labasar per la vall de Labasar és molt entretinguda i arribem a un collet des d’on es veu l’Ibonciecho, que és un ibonet relíctic que queda just darrere de les agulles.

Després d’arribar a les agulles vam desfer el camí i vam arribar a la bassa de la Mora o Ibon de Plan… un racó paradisíac al Pirineu.

No em canse mai de tornar a aquest lloc, un dels meus racons preferits del Pirineu.

El track és ací 😉

Ibon de Gorgutes i port de la Glera

Després de la temporada d’esquí de fons, que ha estat llarga però la vaig acabar a començament de març, feia dies que tenia ganes de fer alguna cosa i finalment em vaig decidir per una «matinal» al llac de Gorgutes i al port de la Glera… el que passa és que la vaig fer l’últim dissabte de maig de 2017 i ja feia molta calor.

L’excursió comença al final de la carretera de Benasc a França (sic.), on es pot deixar el cotxe i tot just començar a caminar. Hem començat a caminar i de seguida fa pujada, de manera que hem començat patint; però el paisatge és molt xulo i fa que la pujada siga menys pesada 🙂

A poc de començar trobem una cascada a mà esquerra espectacular, potser a l’estiu no n’és tant però ara era magnífica. A l’alçada dels llaguets de la Solana hem començat a trobar alguna congesta de neu; i a l’alçada del llac de Gorgutes ja n’hi havia bona quantitat, tot i que després marxava. Ens hem posat grampons per precaució, tot i que la gent que venia després ha fet el flanqueig sense (aprofitant les nostres petjades). Al port de la Glera només quedava alguna congesta però a la cara nord sí que en quedava. Hem trobat el que en castellà anomenen la «muga» (pedra que marca el límit fronterer entre els estats espanyol i francès.

És una excursió matinal molt entretinguda que permet veure un racó magnífic del Pirineu aragonès, amb unes bones vistes de la Maladeta; i que està just a dalt de l’Hospital de Benasc:

Esperem tornar-hi alguna altra vegada a l’estiu, a veure quin aspecte té.

Ah, i el track es pot descarregar des d’ací 😉

Excursions del 2016

Per acabar d’enllestir el que tenia pendent de publicar d’excursions, falten les de l’any 2016; faré com amb les del 2015, agafar-les dels apunts del wikiloc (també enllaçaré al títol el track):

Excursió al Congost de Montrebei des de Corçà i visita a les passeres de Montfalcó 2016-01-01 09:57

Per tal de començar l’any fent una mica d’exercici hem anat l’1 de gener de 2016 a fer el congost de Montrebei des de Corçà (és la versió llarga del congost) i just abans d’arribar al propi congost ens hem desviat cap a les passeres que han posat per anar a Montfalcó (encara no hi havíem estat mai). L’excursió al congost és molt bonica però al tema de les passeres no li acabem de veure el què, això sí la perspectiva que dóna del congost és diferent a la que estem acostumats i el pas pel pont tibetà que creua la Noguera Ribagorçana és divertit… si no es té vertigen 😉

Marque la ruta amb dificultat moderada no per cap qüestió tècnica (no té cap dificultat ni molt menys) sinó per la durada (que tampoc és res de l’altre món).

Excursió amb raquetes de l’Hospital de Benasc al Forau d’Aigualluts 2016-02-14 10:45

Excursió amb raquetes amb gent de l’insti… contentíssim de la companyia i de les noves coneixences :-*

Un dia fantàstic, tot i que pintava bastant malament per la méteo. L’excursió feia molt temps que tenia ganes de fer-la ja que és un lloc on he anat unes quantes vegades a l’estiu i volia anar-hi amb neu… i és una passada.

La propera podria ser als Uelhs deth Joèu, a veure eixir l’aigua que desapareix pel Forau d’Aigualluts 😉

Excursió al Congost de Montrebei 2016-03-26 11:01

Clàssica caminada pel congost de Montrebei des de Pont de Montanyana… és la 7a o 8a vegada que la faig, però ara tenia l’interès de portar al meu germà i família (i la meua) que volien veure-ho i arribar a les passeres; el problema és que aquest dissabte de setmana santa havíem tingut aquesta idea moltíssima gent, tanta que només vam creuar el pont penjat sense intentar anar a les passeres; a més, feia molta calor, va ser el dia que va canviar el temps (1r cap de setmana de primavera).

Per cert, si no hi heu estat no us ho podeu perdre, l’excursió paga molt la pena.

Ascensió al Cotiella 2016-07-03 07:19

Ascensió al Cotiella des del refugi de Labasar, al costat de la Bassa la Mora, acompanyat d’amigues del CEL… una excursió imprescindible a un pic mític dels Pirineus però que s’ha de guanyar amb molt de suor.

Vam fer la pujada per les agulles de Labasar, molt boniques, i després vam passar per l’Era de les Brúixes saltant el coll del Port. Una zona kàrstica molt àrida amb un sol de «justícia» que ens va portar finalment al coll anomenat «la Colladeta», on fa cap la ruta que puja des del refugi d’Armenya, ja molt a prop del cim (només ens queda la pala final).

El dia era fantàstic i ens va regalar unes vistes espectaculars, a més de tot el Pirineu, podíem veure el Moncayo i també el Pedraforca… una passada!

La baixada va ser llarga, de fet ens va costar tant pujar com baixar, perquè després d’arribar, baixant, a l’era de les Brúixes havíem de pujar el coll de Port; i a les 14:00 amb el sol que feia es va fer especialment pesat. Després ens quedava el flanqueig per baixar a la zona on coincideixen la ruta de pujada amb la de baixada, que vam fer per la vall de Ribereta… un pedregam impressionant que no ens va deixar en tot el camí i que ens tenia preparada una sorpresa d’última hora: la baixada final a la Bassa la Mora (Ibon de Plan) és per una canal després de la qual hi ha una tartera interminable de pedra molt desigual que es fa molt pesada de baixar…. l’única esperança és la visió de la Bassa la Mora i el bany que ens hi esperava… una delícia!

En resum, cim impressionant, i imprescindible, que s’ha de guanyar (a muntanya no regalen res) i que, si el dia acompanya com en el nostre cas, permet unes vistes inigualables… això sí, s’ha de fer una bona provisió d’aigua perquè no n’hi ha en tot el recorregut.

Marque la ruta com a difícil per la duresa del pedregam… ens va costar tant la pujada com la baixada, però no té absolutament cap dificultat tècnica.

Ascensió a la Tuca de la Collada (Pic Inferior de la Paül), des d’Estós. 2016-08-03 06:39

Primer tresmil de la temporada (esperem que no siga l’últim), fet en companyia del meu germà. Per a fer-lo cal eixir del refugi d’Estós seguint les indicacions que van al Posets, que és el que volíem fer però ja ens van dir al refugi que la via que volíem fer (sense grampons i evitant l’aresta) era molt llarga. De fet en arribar al coll de la Paül ja vam veure que se’ns faria tard i per això vam decidir pujar aquest tresmil com a compensació. Si us veieu amb cor, podeu intentar des d’ací fer la carena de Bardamina, nosaltres només vam fer aquest pic i vam tornar perquè estàvem els dos mig lesionats.

El marque com a moderat pel temps necessari, però no té absolutament cap dificultat tècnica.

No heu de fer cas del primer tram del track perquè el satèl·lit va tardar a localitzar-me (només cal seguir les indicacions de Posets que hi ha només eixir del refu en direcció a Viadós seguint el GR11).

Excursió als Estanys de Gerber i més enllà 2016-09-03 10:16

Dins de les activitats de la 3a acampada social del Centre Excursionista de Lleida aquest cap de setmana hem gaudit d’una excursió clàssica pels Pirineus pallaresos… fent frontera ja amb l’Aran: l’excursió a l’estany de Gerber; una excursió que el grup de famílies del CEL ja ha fet en alguna ocasió però on no havíem pogut anar encara.

L’excursió és curteta però molt agraïda, i en família resulta un gran encert ja que la canalla pot gaudir molt amb els llacs. Nosaltres vam arribar a l’estany Gerber i vam anar una mica més enllà, passant la cascada (que no portava aigua) i arribant a un altre estany.

Vam intentar arribar-nos al refugi Mataró (lliure) però estava més lluny del que pensàvem.

100% recomanable.

Pujada al Port de Salau 2016-09-04 09:26

Dins de les activitats de la 3a acampada social del Centre Excursionista de Lleida hi havia la trobada transfronterera de camins (de fet vam canviar la ubicació de l’acampada per a fer-la coincidir amb la trobada.

La Pujada al Port de Salau la teníem pendent i pensava fer-la en alguna trobada catalano-occitana, però ha resultat que l’he feta abans, com a activitat excursionista.

Val a dir que la pujada s’ha fet pesada (feia molta calor) però les vistes a dalt del port són fantàstiques.

Molt recomanable.

Ascensió col·lectiva del Centre Excursionista de Lleida a l’Aragüells (3037 m) per a celebrar l’últim 3000 de l’Aleix Barberà. Vam fer nit a la Cabana de Pescadors on ens vam trobar una vintena de persones i ja vam fer una primera celebració sopant i compartint un rom cremat. L’endemà ben d’hora vam començar a pujar i vam fer aquest clàssic cim amb unes fantàstiques vistes de la Maladeta, especialment de l’Aneto.

És un dels 3000 considerats fàcil, de fet hi va haver 3 persones que van fer el seu primer 3000, tot i que s’ha de ser sempre prudent quan es fa muntanya.

Marque la ruta com a moderada perquè tot i ser “fàcil” és un 3000 i sempre s’ha de vigilar.

Excursions del 2015

Després de molts dies per fi torne a escriure alguna cosa de muntanya… i ja era hora perquè tenia pendents totes les excursions des de fa dos anys; així és que recuperaré els apunts de wikiloc i els enganxaré directament (els títols estan enllaçats a la pàgina corresponent del wikiloc):

Excursió amb raquetes al Cuyalaret 2015-03-08 10:48

Sortida «matinal» amb raquetes i esquí de muntanya organitzada pel Centre Excursionista de Lleida que ha estat molt bé perquè el dia ha estat fantàstic.

La neu estava un pèl dura i de vegades ondulada, cosa que als dels esquís els ha molestat però a naltros no gaire, la veritat és que hem pogut gaudir d’un dia fantàstic en aquell racó tan emblemàtic del Béarn amb l’omnipresent Midi d’Ossau.

Molt agraït a la vocal i a la resta de companys que ens han acompanyat en aquesta jornada.

Com altres vegades em passa, al començament no ha sortit bé i no m’ha localitzat però després el camí és bo.

Excursió amb raquetes a Aransa-Estanys de la Pera-Port de Perafita 2015-03-14 10:40

Sortida de raquetes organitzada per la comissió Piolet del Torre Vicens (aka Albert Rodríguez) i que al final només va comptar amb el «vocal», el Josep Maria Sala i jo mateix.

Es tracta d’una excursió amb raquetes senzilleta molt apta per iniciació fins al refugi dels Estanys de la Pera, on vam arribar tranquiŀlament a hora de dinar. Després el Josep Maria va marxar i quan va deixar de nevar l’Albert i jo vam intentar arribar-nos al Pic de Perafita però la ventisca ens va fer desistir quan vam patir-la intensament des del collet de St Vicens fins el Port de Perafita… quan ja teníem a tocar el cim 🙁

L’he marcada com a fàcil però fins al refu és molt fàcil.

Excursió a les Agulles de Sta Àgueda 2015-04-04 09:02

Les agulles de Sta Àgueda són una formació rocallosa de rodeno que s’alça al costat del Bartolo, entre Benicàssim i Orpesa (a l’altre costat limita amb Cabanes). Són estrats inclinats que criden molt l’atenció quan passes pel costat i que amb el meu germà teníem pendent de fer des dels Nadals passats i que finalment hem fet a Setmana Santa.

Al final vam anar el meu germà i Àlex, MariaJo, Pau i jo. Vam triar fer la volta a les agulles en sentit antihorari perquè vam guiar-nos pel track de goterris però enlloc de seguir-lo fins el final (després de les Agulles pugen al Bartolo), quan vam baixar de les agulles i vam creuar-nos amb el PR el vam seguir cap als cotxes… en total vam estar unes 5 hores caminant!

No vam pujar als punts més característics perquè no ens vam aclarir a pujar al Trampolí i quan vam arribar a l’Agullot ja anàvem una miqueta cansats i vam decidir tirar cap a baix. En qualsevol cas l’excursió és molt divertida i és molt probable que un altre dia tornem a fer les agulles que tenim pendents.

Marque la dificultat tècnica de l’excursió com a moderada perquè tota l’estona s’ha d’anar grimpant i desgrimpant, amb algun passet un pèl complicat perquè t’has de deixar caure, però no és res que no es puga fer amb una miqueta de ganes 😉

Caminada Congost de Montrebei 2015-04-26 09:34

Caminada reivindicativa al congost de Mont-rebei contra la construcció d’una presa per part d’Endesa i per la declaració de Parc Natural tot el massís del Montsec.

És una caminada tranquiŀla i senzilleta que hem fet en 3 hores sense cap problema

2a Caminada dels Mocadors per la vall de la Terreta 2015-05-02 08:26

Dissabte 2 de maig de 2015 es va celebrar la segona edició de la Caminada dels Mocadors en un ambient molt festiu (com l’any passat) i amb una inscripció més que notable (es va passar de 100 persones de bon tros, sembla que en els moments de màxima participació vorejàvem els 150).

Per variar enguany l’organització ens va fer fer la volta en sentit horari, és a dir, a l’inrevés de la primera edició, i potser és millor… tot i que, és possible que només siga una sensació, ja que enguany no feia la solana de l’any passat.

En qualsevol cas és una caminada molt recomanable que té lloc en un ambient festiu de molta companyonia que convida a reincidir 😉

La caminada és fàcil però cal tenir en compte que són més de 30 km!

Ascensió al Mulleres 2015-05-31 06:30

Ascensió al Mulleres emmarcada en el «projecte» de cims comarcals que ha endegat el Centre Excursionista de Lleida aquest any i que aquest mes ens ha portat al cim de la Vall d’Aran.

Aquest cim té diversos accessos però vam triar l’accés des de la Besurta per la vall de l’Escaleta perquè en aquesta època de l’any es podria fer com a excursionisme fent servir grampons i piolet. De fet ens vam posar els grampons de pujada durant més de la meitat del trajecte i ens els vam traure poc abans del cim quan vam arribar als blocs de granit que hi ha a la zona més alta; de baixada no els vam emprar perquè la neu estava tova.

Va ser una excursió molt agradable amb molt bona companyia però que em va resultar especialment pesada per ser la primera de l’any.

La marco com a moderada per la distància però no presenta cap dificultat tècnica.

Ascensió a l’Aragüells 2015-06-20 06:41

Segon 3000 de la temporada, un de fàcil… teòricament; perquè hem acabat fins el monyo de les pedres que ens hem trobat pel camí, tant a la pujada com a la baixada.

El dia ha eixit fantàstic, i això que quan vam arribar al pla de Senarta hi havia uns núvols per la zona de l’Hospital de Benasc que ens feien pensar en el pitjor; a més, durant la nit va fer molt vent però per sort a partir de les 4:30 o així ha deixat de bufar i ens ha permès gaudir d’un dia magnífic de muntanya, amb unes vistes immillorables de totes les muntanyes dels voltants (Maladetes, Vallibierna, Posets, Perdiguero,…).

La idea inicial era fer l’Aragüells i l’Agulla Juncadella però com que hem fet un pèl tard i volíem baixar a dinar a Benasc hem «sacrificat» l’agulla Juncadella i l’hem deixada per un altre dia 😉

La part final des del coll fins al cim ha estat molt divertida ja que són gairebé 100 metres de desnivell amb grimpades contínues.

El qualifique com a fàcil (tot i que a la muntanya no regalen res) perquè no presenta cap dificultat tècnica.

Ascensió al Cilindre de Marboré 2015-07-02 09:48

El passat 2 de juliol vaig acompanyar al Xavi (i a la Magda) a fer uns quants 3000 per la zona del Perdut que li falten per acabar la llista del CEL (hores d’ara només li queden els Frondielles), i vaig fer amb ell el Cilindre i res més ja que em vaig sentir unes molèsties que em van impedir acompanyar-lo més. Ell sí que va fer els 5 que tenia pendents a la zona.

Pel que fa al Cilindre és bastant senzill però té una trepada amb un passet complicat una vegada s’arriba a la zona de dalt de la tartera que puja del llac Gelat. Més endavant n’hi ha una altra però no és tan complicada. Patíem per baixar-la però ens va resultar més senzilla del que pensàvem. Una vegada superat l’entrebanc s’arriba al cim amb unes vistes privilegiades del Perdut, i de la vall de Marboré amb el seu llac Gelat, la bretxa de Tucaroia, la vall de Pineta, la cara nord del Perdut (amb la glacera), el Vinhamala, la vall d’Ordesa… una passada!

La marque com a moderada, tot i que hi ha un pas complicat.

Excursió a l’Ibon d’Atxerito 2015-08-04 11:07

Pujada clàssica a l’ibon d’Atxerito des de Guarrinza que vam fer amb l’Ona i la família del meu germà, com a entrenament per fer l’endemà la pujada a l’Anie-Auñamendi.

La veritat és que és una pujada senzilla però vam començar a pujar a les 11:00 i vam agafar tota la calor. Érem al llac a les 13:00 però l’últim tros es va fer un pèl llarg… és clar que cal començar a caminar més aviat.

Paga la pena pujar-hi perquè el llac està envoltat de muntanyes escarpades que li afegeixen un encant meravellós.

Ascensió a l’Anie-Auñamendi 2015-08-05 07:23

Pujada clàssica a aquesta mítica muntanya basca des de la Pierre St Martin. Es passa per la falda de l’Arlas, que és un cim molt bonic que ja vam pujar fa anys amb el grup de famílies del Centre Excursionista de Lleida.

La primera part de l’excursió és molt agradable ja que transcorre per prats però passat un temps entrem de ple al karst de Larra que és aquesta zona divisòria entre Navarra i el Béarn occità; de fet el paratge s’anomena Larra-Belagoa. Aquesta segona part, tot i ser més abrupta té el seu encant ja que transcorre pel karst i sovint hem de colar-nos entre esquerdes de la roca, o bé caminar-hi per damunt saltant d’unes roques a unes altres, per arribar finalment a la falda de l’Anie on ens espera una pujada d’uns 45º que es fa per la part del darrere (segons ens hi atansem) fent ziga-zagues per assolir finalment el cim.

Les vistes des d’allà són impagables, distingint-se clarament el Midi d’Ossau.

L’he marcada de dificultat moderada perquè hi ha alguna grimpadeta i és un desnivell que comença a ser notable, tot i que si esteu avesats a fer muntanya no té cap complicació.

Irati gairebé no necessita cap presentació. De rutes se’n podem fer moltíssimes, nosaltres vam triar la volta a l’embassament d’Irabia des de l’ermita de la mare de Déu de les Neus… una volta enorme que vam acabar fent tot el grup, tot i que al final es fa pesadet per la distància. No té cap dificultat, només és llargueta.

Aquesta ruta m’atreviria a dir que s’ha de repetir cada estació de l’any perquè aquest estiu la fageda estava esplèndida, però segur que una visita a la tardor ens deixa bocabadats… cal anar-hi!

Ascensió a l’Aneto (pujada per Renclusa, baixada per Aigualluts) 2015-08-15 17:07

Ascensió clàssica a l’Aneto fent nit a la Renclusa per pujar pel Portilló Superior i baixar per Aigualluts passant pel llac del Salterillo. Com aquest track se’n poden trobar molts més, només volia contribuir-hi dient la meua.

A la pujada s’ha d’anar amb compte de no resseguir els punts rojos perquè porten per la carena dels Portillons i fan perdre temps i energies innecessàriament, cal anar a prop de la paret dels Portillons sense pujar-hi; a partir d’un moment es pot fer a prop de la paret fins al pluviòmetre o més al mig (com va aquest track) i trencant a l’esquerra.

La baixada la vam fer cap al llac del Salterillo i d’ací seguint el camí que porta cap al pla d’Aigualluts (la primera part és comuna al camí que va a la Renclusa fins que trobem les marques del GR que ve de la Vall d’Aran passant per Aigualluts)… el problema és que ens deixa a la part més baixa del pla d’Aigualluts i el pas és a la part final, per la qual cosa vam haver de creuar l’aigua, que també va ser un detall que van agrair els nostres peus.

Marque la ruta com a difícil per la durada; la veritat és que no hi ha cap dificultat tècnica remarcable, tret d’alguna grimpada i desgrimpada… i òbviament el temut Pas de Mahoma que té un passet un pèl complicadet però pel fet de ser exposat i amb molt de pati, probablement es podria passar d’una altra manera sense que fos tan difícil.

Ascensió al Posets 2015-08-29 15:25

Ascensió al Posets per la Ruta Real des del refugi Àngel Orús. Aproximació al refu dissabte 29 d’agost des de l’aparcament d’Espigantosa i atac al cim diumenge 30. És una de les vies clàssiques d’accés al Posets, diuen que la més fàcil i ràpida, no ho sé perquè només he pujat aquesta vegada però sí que va ser una ascensió ràpida… i fàcil. Això sí estàvem molt ben acompanyats i «guiats».

La ruta no presenta cap problema en aquesta època de l’any ja que a la Canal Fonda que és el pas compromès amb neu només quedava alguna congesta fàcilment evitable. Vam fer la pujada xino-xano i sense adonar-nos-en en 3 hores i 20 minuts vam fer cim des del refu. A la baixada les més agosarades van fer la Dent de Llardana que des del coll es presenta imponent.

Marque la ruta de dificultat moderada perquè encara que tècnicament no tinga cap problema cal tenir present que és una ruta d’alta muntanya.

Excursió per la Vall de Salenques 2015-10-25 10:51

Breu passejada per la vall de Salenques aprofitant els últims dies d’enguany per poder veure un paisatge de tardor.

Caminada feta amb companyes-amigues de feina en un bon dia de companyonia… per repetir 😉

Excursió pel Bosc de Gamueta (Zuriza-Linza) 2015-11-01 08:45

Excursió circular pel bosc de Gamueta seguint les marques verdes i grogues que ixen del refugi de Linza… es pot veure al track que el satèl·lit va tardar una estoneta a trobar-me, però no té pèrdua. L’eixida és des de l’extrem nord est de l’aparcament al davant del refugi, seguint les marques i el senyal que hi ha al pal indicador. La part més pesada és al començament, fins assolir l’imponent pas de cavall que hi ha al davant mateix del refu.

La llàstima és que no vam poder fer l’excursió 15 dies abans que ens hauríem trobat la fageda pletòrica… tot i això és un bosc tan bonic que fins i tot amb les fulles al terra és imponent.

Per repetir un altre any al moment adequat… malgrat les més de 3 hores de cotxe que tenim des de Lleida.

Pujada a Pipa 2015-12-26 09:01

Pujada a Pipa el segon dia de Nadal que ha anat molt bé per a eliminar unes quantes toxines d’aquests dies i per a retrobar-me amb uns quants amics i familiars que feia dies que no veia. És una excursioneta molt senzilla que es fa en unes 3 horetes i que permet unes vistes de part de la Plana i del Camp de Morvedre espectaculars. En aquesta ocasió hem baixat per les «cordes», uns passamans que hi ha instal·lats en una zona amb més pendent però que pot salvar-se sense cap problema.

Excursió a la Cova de St Vicent i a l’Arquet de Fondeguilla 2015-12-28 09:35

Excursió facileta que hem fet amb els meus germans i fills des de l’aparcament de St Josep en unes 3 hores, aproximadament.

El camí és facilíssim però molt bonic, ja que la pujada a l’Arquet voreja el barranc tota l’estona i passa per racons molt verds… totalment recomanable.

Camí de muntanya 2014

Diumenge 16 de novembre el Centre Excursionista de Lleida va celebrar la 20a edició del camí de muntanya. Tradicionalment aquesta jornada servia per a recuperar algun camí (o un tros) de les comarques de Ponent que s’havia perdut; però enguany s’ha fet una variant d’aquest concepte. El que s’ha fet és una coŀlaboració amb Ipcena i s’ha fet un cap de setmana de germanor on els del CEL hem acompanyat als companys d’Ipcena a veure dos camins que han recuperat per la cara nord del Montsec en diferents camps de treball.

Vull agrair molt l’acollida que ens han ofert els companys i amics d’Ipcena, especialment el Joan Vàzquez que ens ha acollit al seu aixopluc del Montsec, oferint-nos un arròs amb camagrocs que havia collit el mateix dia… boníssim!

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d'hotelet ;)

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d’hotelet (la iŀluminació podria ser millor) 😉

Alguns ens vam trobar a l’hotelet dissabte al vespre per compartir un cap de setmana entranyable, on vam compartir l’estada amb riures i un bon àpat… acompanyat després amb moniatos, moscatell… i la música que ens va oferir el Roger amb la seua guitarra. Vam anar a dormir d’hora i l’endemà ens vam llevar ben d’hora… perquè havíem quedat de començar a caminar a les 8:00, i vam esperar que arribessin més companys que venien de Lleida. Vam acomiadar llavors al Roger perquè havia quedat amb companys per escalar.

Com a prèvia, crec que la banda sonora d’aquest apunt és Zoo, grup que vaig conèixer gràcies a l’Albert i la Raquel.

El camí el vam fer circular amb un desnivell d’una mica més de 1000 m arribant gairebé a Sant Alís i tornant a baixar pel camí recuperat aquest estiu… mentrestant vam haver d’inventar-nos un tros ja que entre el primer tram i el vell camí de la font de la Vesa no hi havia res; el Joan ens va guiar i vam arribar sense problemes a la nostra destinació. Aquesta primera part tenia els trams amb més pendent, després ja no era tan pronunciat.

El grup començant el tros amb més pendent.

El grup començant el tros amb més pendent.

El dia estava ennuvolat i hi ha moltes de les meues fotos que no han quedat gaire bé :(De tant en tant ens reagrupàvem i el Joan ens feia explicacions molt interessants del territori, tant des del punt de vista geològic com botànic… una gran diada ambiental, que ha donat un valor afegit al tradicional camí de muntanya.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

A mesura que guanyàvem alçada podíem veure la mar de núvols que cobria la conca de Tremp:

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

I en arribar a dalt de la carena vam poder veure la vall d’Àger més neta, amb una bona vista de l’ermita de Colobor.

Vall d'Àger amb l'ermita de Colobó a baix a l'esquerra.

Vall d’Àger amb l’ermita de Colobó a baix a l’esquerra.

Vam estar una bona estona per la pista que recorre la carena i a prop de Sant Alís vam començar la baixada per retornar al cap d’unes hores al punt de partida.

Vista de la carena del Montsec d'Ares.

Vista de la carena del Montsec d’Ares.

Quan ja havíem baixat molt vam passar per una zona on Ipcena ha aconseguit ajudes per fer una aclarida dels pins amb l’objectiu de regenerar el bosc i ajudar a què predominin les espècies autòctones.

Quan ja érem a prop del punt de partida el Joan Ramon va fer una foto de grup que m’ha deixat compartir ací.

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

També podeu veure les fotos de la Gemma Esteve, fetes com les del Joan Ramon amb càmera de fotos… millors que les meues.

Per si us interessa podeu veure i descarregar-vos el track ací; com podeu comprovar, amb una petita errada al començament… fins la propera 😉