Excursions del 2015

Després de molts dies per fi torne a escriure alguna cosa de muntanya… i ja era hora perquè tenia pendents totes les excursions des de fa dos anys; així és que recuperaré els apunts de wikiloc i els enganxaré directament (els títols estan enllaçats a la pàgina corresponent del wikiloc):

Excursió amb raquetes al Cuyalaret 2015-03-08 10:48

Sortida «matinal» amb raquetes i esquí de muntanya organitzada pel Centre Excursionista de Lleida que ha estat molt bé perquè el dia ha estat fantàstic.

La neu estava un pèl dura i de vegades ondulada, cosa que als dels esquís els ha molestat però a naltros no gaire, la veritat és que hem pogut gaudir d’un dia fantàstic en aquell racó tan emblemàtic del Béarn amb l’omnipresent Midi d’Ossau.

Molt agraït a la vocal i a la resta de companys que ens han acompanyat en aquesta jornada.

Com altres vegades em passa, al començament no ha sortit bé i no m’ha localitzat però després el camí és bo.

Excursió amb raquetes a Aransa-Estanys de la Pera-Port de Perafita 2015-03-14 10:40

Sortida de raquetes organitzada per la comissió Piolet del Torre Vicens (aka Albert Rodríguez) i que al final només va comptar amb el «vocal», el Josep Maria Sala i jo mateix.

Es tracta d’una excursió amb raquetes senzilleta molt apta per iniciació fins al refugi dels Estanys de la Pera, on vam arribar tranquiŀlament a hora de dinar. Després el Josep Maria va marxar i quan va deixar de nevar l’Albert i jo vam intentar arribar-nos al Pic de Perafita però la ventisca ens va fer desistir quan vam patir-la intensament des del collet de St Vicens fins el Port de Perafita… quan ja teníem a tocar el cim 🙁

L’he marcada com a fàcil però fins al refu és molt fàcil.

Excursió a les Agulles de Sta Àgueda 2015-04-04 09:02

Les agulles de Sta Àgueda són una formació rocallosa de rodeno que s’alça al costat del Bartolo, entre Benicàssim i Orpesa (a l’altre costat limita amb Cabanes). Són estrats inclinats que criden molt l’atenció quan passes pel costat i que amb el meu germà teníem pendent de fer des dels Nadals passats i que finalment hem fet a Setmana Santa.

Al final vam anar el meu germà i Àlex, MariaJo, Pau i jo. Vam triar fer la volta a les agulles en sentit antihorari perquè vam guiar-nos pel track de goterris però enlloc de seguir-lo fins el final (després de les Agulles pugen al Bartolo), quan vam baixar de les agulles i vam creuar-nos amb el PR el vam seguir cap als cotxes… en total vam estar unes 5 hores caminant!

No vam pujar als punts més característics perquè no ens vam aclarir a pujar al Trampolí i quan vam arribar a l’Agullot ja anàvem una miqueta cansats i vam decidir tirar cap a baix. En qualsevol cas l’excursió és molt divertida i és molt probable que un altre dia tornem a fer les agulles que tenim pendents.

Marque la dificultat tècnica de l’excursió com a moderada perquè tota l’estona s’ha d’anar grimpant i desgrimpant, amb algun passet un pèl complicat perquè t’has de deixar caure, però no és res que no es puga fer amb una miqueta de ganes 😉

Caminada Congost de Montrebei 2015-04-26 09:34

Caminada reivindicativa al congost de Mont-rebei contra la construcció d’una presa per part d’Endesa i per la declaració de Parc Natural tot el massís del Montsec.

És una caminada tranquiŀla i senzilleta que hem fet en 3 hores sense cap problema

2a Caminada dels Mocadors per la vall de la Terreta 2015-05-02 08:26

Dissabte 2 de maig de 2015 es va celebrar la segona edició de la Caminada dels Mocadors en un ambient molt festiu (com l’any passat) i amb una inscripció més que notable (es va passar de 100 persones de bon tros, sembla que en els moments de màxima participació vorejàvem els 150).

Per variar enguany l’organització ens va fer fer la volta en sentit horari, és a dir, a l’inrevés de la primera edició, i potser és millor… tot i que, és possible que només siga una sensació, ja que enguany no feia la solana de l’any passat.

En qualsevol cas és una caminada molt recomanable que té lloc en un ambient festiu de molta companyonia que convida a reincidir 😉

La caminada és fàcil però cal tenir en compte que són més de 30 km!

Ascensió al Mulleres 2015-05-31 06:30

Ascensió al Mulleres emmarcada en el «projecte» de cims comarcals que ha endegat el Centre Excursionista de Lleida aquest any i que aquest mes ens ha portat al cim de la Vall d’Aran.

Aquest cim té diversos accessos però vam triar l’accés des de la Besurta per la vall de l’Escaleta perquè en aquesta època de l’any es podria fer com a excursionisme fent servir grampons i piolet. De fet ens vam posar els grampons de pujada durant més de la meitat del trajecte i ens els vam traure poc abans del cim quan vam arribar als blocs de granit que hi ha a la zona més alta; de baixada no els vam emprar perquè la neu estava tova.

Va ser una excursió molt agradable amb molt bona companyia però que em va resultar especialment pesada per ser la primera de l’any.

La marco com a moderada per la distància però no presenta cap dificultat tècnica.

Ascensió a l’Aragüells 2015-06-20 06:41

Segon 3000 de la temporada, un de fàcil… teòricament; perquè hem acabat fins el monyo de les pedres que ens hem trobat pel camí, tant a la pujada com a la baixada.

El dia ha eixit fantàstic, i això que quan vam arribar al pla de Senarta hi havia uns núvols per la zona de l’Hospital de Benasc que ens feien pensar en el pitjor; a més, durant la nit va fer molt vent però per sort a partir de les 4:30 o així ha deixat de bufar i ens ha permès gaudir d’un dia magnífic de muntanya, amb unes vistes immillorables de totes les muntanyes dels voltants (Maladetes, Vallibierna, Posets, Perdiguero,…).

La idea inicial era fer l’Aragüells i l’Agulla Juncadella però com que hem fet un pèl tard i volíem baixar a dinar a Benasc hem «sacrificat» l’agulla Juncadella i l’hem deixada per un altre dia 😉

La part final des del coll fins al cim ha estat molt divertida ja que són gairebé 100 metres de desnivell amb grimpades contínues.

El qualifique com a fàcil (tot i que a la muntanya no regalen res) perquè no presenta cap dificultat tècnica.

Ascensió al Cilindre de Marboré 2015-07-02 09:48

El passat 2 de juliol vaig acompanyar al Xavi (i a la Magda) a fer uns quants 3000 per la zona del Perdut que li falten per acabar la llista del CEL (hores d’ara només li queden els Frondielles), i vaig fer amb ell el Cilindre i res més ja que em vaig sentir unes molèsties que em van impedir acompanyar-lo més. Ell sí que va fer els 5 que tenia pendents a la zona.

Pel que fa al Cilindre és bastant senzill però té una trepada amb un passet complicat una vegada s’arriba a la zona de dalt de la tartera que puja del llac Gelat. Més endavant n’hi ha una altra però no és tan complicada. Patíem per baixar-la però ens va resultar més senzilla del que pensàvem. Una vegada superat l’entrebanc s’arriba al cim amb unes vistes privilegiades del Perdut, i de la vall de Marboré amb el seu llac Gelat, la bretxa de Tucaroia, la vall de Pineta, la cara nord del Perdut (amb la glacera), el Vinhamala, la vall d’Ordesa… una passada!

La marque com a moderada, tot i que hi ha un pas complicat.

Excursió a l’Ibon d’Atxerito 2015-08-04 11:07

Pujada clàssica a l’ibon d’Atxerito des de Guarrinza que vam fer amb l’Ona i la família del meu germà, com a entrenament per fer l’endemà la pujada a l’Anie-Auñamendi.

La veritat és que és una pujada senzilla però vam començar a pujar a les 11:00 i vam agafar tota la calor. Érem al llac a les 13:00 però l’últim tros es va fer un pèl llarg… és clar que cal començar a caminar més aviat.

Paga la pena pujar-hi perquè el llac està envoltat de muntanyes escarpades que li afegeixen un encant meravellós.

Ascensió a l’Anie-Auñamendi 2015-08-05 07:23

Pujada clàssica a aquesta mítica muntanya basca des de la Pierre St Martin. Es passa per la falda de l’Arlas, que és un cim molt bonic que ja vam pujar fa anys amb el grup de famílies del Centre Excursionista de Lleida.

La primera part de l’excursió és molt agradable ja que transcorre per prats però passat un temps entrem de ple al karst de Larra que és aquesta zona divisòria entre Navarra i el Béarn occità; de fet el paratge s’anomena Larra-Belagoa. Aquesta segona part, tot i ser més abrupta té el seu encant ja que transcorre pel karst i sovint hem de colar-nos entre esquerdes de la roca, o bé caminar-hi per damunt saltant d’unes roques a unes altres, per arribar finalment a la falda de l’Anie on ens espera una pujada d’uns 45º que es fa per la part del darrere (segons ens hi atansem) fent ziga-zagues per assolir finalment el cim.

Les vistes des d’allà són impagables, distingint-se clarament el Midi d’Ossau.

L’he marcada de dificultat moderada perquè hi ha alguna grimpadeta i és un desnivell que comença a ser notable, tot i que si esteu avesats a fer muntanya no té cap complicació.

Irati gairebé no necessita cap presentació. De rutes se’n podem fer moltíssimes, nosaltres vam triar la volta a l’embassament d’Irabia des de l’ermita de la mare de Déu de les Neus… una volta enorme que vam acabar fent tot el grup, tot i que al final es fa pesadet per la distància. No té cap dificultat, només és llargueta.

Aquesta ruta m’atreviria a dir que s’ha de repetir cada estació de l’any perquè aquest estiu la fageda estava esplèndida, però segur que una visita a la tardor ens deixa bocabadats… cal anar-hi!

Ascensió a l’Aneto (pujada per Renclusa, baixada per Aigualluts) 2015-08-15 17:07

Ascensió clàssica a l’Aneto fent nit a la Renclusa per pujar pel Portilló Superior i baixar per Aigualluts passant pel llac del Salterillo. Com aquest track se’n poden trobar molts més, només volia contribuir-hi dient la meua.

A la pujada s’ha d’anar amb compte de no resseguir els punts rojos perquè porten per la carena dels Portillons i fan perdre temps i energies innecessàriament, cal anar a prop de la paret dels Portillons sense pujar-hi; a partir d’un moment es pot fer a prop de la paret fins al pluviòmetre o més al mig (com va aquest track) i trencant a l’esquerra.

La baixada la vam fer cap al llac del Salterillo i d’ací seguint el camí que porta cap al pla d’Aigualluts (la primera part és comuna al camí que va a la Renclusa fins que trobem les marques del GR que ve de la Vall d’Aran passant per Aigualluts)… el problema és que ens deixa a la part més baixa del pla d’Aigualluts i el pas és a la part final, per la qual cosa vam haver de creuar l’aigua, que també va ser un detall que van agrair els nostres peus.

Marque la ruta com a difícil per la durada; la veritat és que no hi ha cap dificultat tècnica remarcable, tret d’alguna grimpada i desgrimpada… i òbviament el temut Pas de Mahoma que té un passet un pèl complicadet però pel fet de ser exposat i amb molt de pati, probablement es podria passar d’una altra manera sense que fos tan difícil.

Ascensió al Posets 2015-08-29 15:25

Ascensió al Posets per la Ruta Real des del refugi Àngel Orús. Aproximació al refu dissabte 29 d’agost des de l’aparcament d’Espigantosa i atac al cim diumenge 30. És una de les vies clàssiques d’accés al Posets, diuen que la més fàcil i ràpida, no ho sé perquè només he pujat aquesta vegada però sí que va ser una ascensió ràpida… i fàcil. Això sí estàvem molt ben acompanyats i «guiats».

La ruta no presenta cap problema en aquesta època de l’any ja que a la Canal Fonda que és el pas compromès amb neu només quedava alguna congesta fàcilment evitable. Vam fer la pujada xino-xano i sense adonar-nos-en en 3 hores i 20 minuts vam fer cim des del refu. A la baixada les més agosarades van fer la Dent de Llardana que des del coll es presenta imponent.

Marque la ruta de dificultat moderada perquè encara que tècnicament no tinga cap problema cal tenir present que és una ruta d’alta muntanya.

Excursió per la Vall de Salenques 2015-10-25 10:51

Breu passejada per la vall de Salenques aprofitant els últims dies d’enguany per poder veure un paisatge de tardor.

Caminada feta amb companyes-amigues de feina en un bon dia de companyonia… per repetir 😉

Excursió pel Bosc de Gamueta (Zuriza-Linza) 2015-11-01 08:45

Excursió circular pel bosc de Gamueta seguint les marques verdes i grogues que ixen del refugi de Linza… es pot veure al track que el satèl·lit va tardar una estoneta a trobar-me, però no té pèrdua. L’eixida és des de l’extrem nord est de l’aparcament al davant del refugi, seguint les marques i el senyal que hi ha al pal indicador. La part més pesada és al començament, fins assolir l’imponent pas de cavall que hi ha al davant mateix del refu.

La llàstima és que no vam poder fer l’excursió 15 dies abans que ens hauríem trobat la fageda pletòrica… tot i això és un bosc tan bonic que fins i tot amb les fulles al terra és imponent.

Per repetir un altre any al moment adequat… malgrat les més de 3 hores de cotxe que tenim des de Lleida.

Pujada a Pipa 2015-12-26 09:01

Pujada a Pipa el segon dia de Nadal que ha anat molt bé per a eliminar unes quantes toxines d’aquests dies i per a retrobar-me amb uns quants amics i familiars que feia dies que no veia. És una excursioneta molt senzilla que es fa en unes 3 horetes i que permet unes vistes de part de la Plana i del Camp de Morvedre espectaculars. En aquesta ocasió hem baixat per les «cordes», uns passamans que hi ha instal·lats en una zona amb més pendent però que pot salvar-se sense cap problema.

Excursió a la Cova de St Vicent i a l’Arquet de Fondeguilla 2015-12-28 09:35

Excursió facileta que hem fet amb els meus germans i fills des de l’aparcament de St Josep en unes 3 hores, aproximadament.

El camí és facilíssim però molt bonic, ja que la pujada a l’Arquet voreja el barranc tota l’estona i passa per racons molt verds… totalment recomanable.

Configuració de Lubuntu

Configuració de Lubuntu
Traducció del manual oficial d’ubuntu que podeu trobar a https://help.ubuntu.com/community/Lubuntu/Setup
2000px-Lubuntu.svg

Solucions provisionals i Guies

Les pàgines d’edat estan en Lubuntu/Documentació/FAQ/Guies i Lubuntu/Documentació/FAQ/Solucions_provisionals

linkat-lleugera

Paquets

Lubuntu té diverses opcions per instal·lar el programari:

1.- Gestor de paquets Synaptic és un gestor de paquets més tècnic

2.- L’instal·lador de paquets GDebi per instal·lar paquets de programari .deb ja descarregats

3.-  apt-get
4.- El Centre de Programari Lubuntu (LSC) és una “App Center” fàcil d’usar .

5.- El Centre de Programari d’Ubuntu es pot instal·lar mitjançant la instal·lació d’aquest paquet: software-center

Si en l’eliminació d’un programa demana que elimineu Lubuntu-escriptori podeu fer-ho, només cal que llegiu això.

Fonts

Canvia la mida de la font a la interfície

Per canviar la font que apareix a la finestra de text, haureu de buscar en diferents llocs per diferents finestres.

1.- Utilitzeu el menú de preferències LXDE obrir “Administrador de configuració de Openbox” en 12.04 i més tard, feu clic a la pestanya “Aparença”.
2.- Feu clic dret al panell inferior i seleccioneu “Configuració del panell” per canviar la mida de font del panell
3.- Utilitzeu el menú de preferències de LXDE per obrir “Personalitzar look and feel”. Feu clic a la pestanya Widget.
4.- Canvieu la mida de la font de la barra de tasques aquí.


Instal·lar i veure fonts en Lubuntu

En aquesta pàgina s’indica que premeu Alt-F2 i teclegeu

gksu nautilus /usr/share/fonts/TrueType

Però, per Lubuntu que té un gestor de fitxers diferent, PCManFM, cal prémer Alt-F2 i teclejar

gksu PCManFM /usr/share/fonts/TrueType

La finestra que s’obre és un lloc perquè hi poseu els fitxers allà. Haureu de desempaquetar a col·locar cada .ttf o .otf arxiu aquí. Opcionalment després, cal fer aquesta comanda:

sudo fc-cache -f -v

També podeu instal·lar una eina per instal·lar o veure les fonts en Lubuntu, instal aquest paquet:

gnome-font-viewer

 


El Gestor de paquets Synaptic té una llista convenient de fonts que pot utilitzar a partir dels dipòsits (repositoris) de confiança en la secció a la barra lateral esquerra i llistes de fonts.


Arrancada, Instal·lació, inici de sessió, tancament de sessió

Aquí està Com fer particions al vostre PC.

Com gravar una imatge ISO descarregada de Lubuntu.

Com instal·lar i executar Lubuntu des d’una unitat flash USB.

Editar el Menú “Launcher” i Més temes aquí.

Afegir LXDE a Ubuntu

Heu instal·lat Ubuntu i voleu afegir LXDE i tots els paquets Lubuntu?


No es pot iniciar sessió, o la necessitat d’una nova forma de tancar la sessió? mireu aquí.

Problemes amb l’arrencada o la instal·lació?

Troba la versió de Lubuntu

Si us cal conèixer quina és la versió Lubuntu? Obriu “Perfil del sistema i de referència” al submenú “Eines del sistema”. Feu clic a “Sistema Operatiu” i tot i que dóna la versió d’Ubuntu, aquesta és la versió.

Finestres, escriptori, barra de tasques, LXDE

Utilitzeu el botó Print Screen (Impr Pant) en el teclat per guardar una captura de pantalla de l’escriptori actual a la carpeta d’inici. Premeu Alt-Impr Pant per prendre una instantània de només la finestra activa, i no tota la pantalla.

Llegiu Lubuntu/Windows per saber com canviar el panell de fons, menú d’inici, etc. Per configurar la finestra de l’escriptori més inferior, consulteu Lubuntu/PCManFM

Directoris

Teclat, ratolí, trackpad

Veure teclat i ratolí

Hora i idioma

Per tal de canviar el format de rellotge de la barra de tasques: Lubuntu/Documentació/PersonalitzantElRellotge (CustomizingTheClock)

Per tal d’afegir distribucions de teclat, interfície d’idioma localitzat, i formats de data i de divises: Lubuntu/Documentació/SuportIdioma

 Xarxes

Informació sobre Xarxes a Lubuntu

Per a configurar la connexió de xarxa automàtica, aneu al menú “Preferències” i obriu “Connexions de xarxa” o “connexions Edita ‘clic dret del nm-applet. Veure Network Manager (gestor de xarxes) i https://help.ubuntu.com/community/NetworkManager0.7/

Si voleu compartir arxius aneu a Lubuntu/Configuració#Compartir_Fitxers_i_Carpetes (Share_Files_and_Folders)

Si us cal un servidor VNC: Lubuntu/3rdparty

So

El so hauria de funcionar en Lubuntu automàticament. Tot i que no s’inclou en Lubuntu, PulseAudio es pot instal·lar si cal.

A menys que tingueu PulseAudio, haureu de seleccionar dispositius d’àudio amb asound, i controlar el volum amb la comanda alsamixer des de la línia de comandament “Control de Volum” o l’applet del panell.

Llegiu sobre alsamixer aquí o aquí. Si no es reprodueix cap so cal mirar aquí. La majoria de solucions als problemes de so de Lubuntu es resolen des de la línia d’ordres.

Preferències de So

No hi ha “Preferències de So” a Lubuntu, però n’hi ha en Ubuntu.

Reproducció de CD d’àudio

Inseriu el CD d’àudio. S’hauria de muntar automàticament. En aquest punt es pot reproduir el CD obrint amb PCManFM i les pistes d’àudio s’obren amb Mplayer, o es pot obrir audacious i triar l’opció “Reproduir CD” al menú d’Audacious.

Prova de sons amb la gravadora de sons

Si busqueu una aplicació de gravació de so amb interfície gràfica (GUI) per provar el micròfon o els auriculars? Instal·leu aquest paquet de programari:

gnome-media

o instal·laeu gnome-media sense pulseaudio amb:

sudo apt-get install gnome-media –no-install-recomends

Com canviar la Tarja de so predeterminada

Si voleu canviar la targeta de so per defecte: mireu aquí.

Comprovació de PulseAudio

Podeu trobar paquets amb ‘pols’ amb el seu nom en el sistema, per comprovar si pulseaudio s’està executant feu:

pgrep -l pulseaudio

que llistarà un procés anomenat ‘pulseaudio’ si s’està executant i si no el llista, no hi és.

Per a la instal·lació la capa pulseaudio en Lubuntu, consulteu PulseAudio PulseAudio pot ajudar si teniu dificultats per configurar els auriculars USB, Skype, o la necessitat d’augmentar el volum més enllà del 100%

Vídeo i gràfics
Aneu a Lubuntu/Vídeo per a reproduir vídeos. I a Lubuntu/Monitor_or_Screens per a solucionar problemes amb monitors i brillantor.
Eines instal·lades

Eines del sistema

1.- Instal·lador de paquets GDebi Si ha descarregat el programari en un arxiu .deb, això permet instal·lar-lo.
2.- GParted permet moure particions i comprovar el disc per si hi ha errors.
3.- IBus Inici iBus, el servei per a l’entrada de mètode d’entrada.
4.- Centre de Programari Lubuntu Una botiga d’aplicacions fàcil d’usar, una de les moltes formes d’instal·lar programari.
5.- Paràmetres d’impressió permet afegir noves impressores emprant CUPS.
6.- Gestor de paquets Synaptic
7.- Perfil del sistema i Benchmark Identifica el maquinari de l’equip
8.- Administrador de tasques permet tancar els programes que no responen.
9.- Hora i data Permet establir la zona horària, l’hora del dia.
10.- Gestor d’actualitzacions (Update Manager) per a tenir el Lubuntu actualitzat
11.- Actualitzador de Programari (Software Updater) permet mantenir Lubuntu Actualitzat. Seria la mateixa App, nou nom.
12.- Usuaris i grups per a administrar comptes d’usuari i canvi de contrasenyes
13.- Xterm és un altre emulador de terminal que funciona igual que altres.
14.- Controladors sense fils de Windows (Windows Wireless Drivers) instal·lador GUI per Ndiswrapper. Permet l’ús dels controladors de xarxa de Windows en Linux de 32 bits.

Preferències

1.- Controladors addicionals Permet demanar que Ubuntu busqui més controladors per al seu maquinari. En 12.10 aquesta aplicació ha estat traslladat al programa Orígens del Software. No obstant això, en 14.04 i més tard s’ha afegit un accés directe de nou al menú.
2.- Administrador Bluetooth Connexió a dispositius Bluetooth

3.- Look and Feel Personalitza la font predeterminada, el tema d’icones, la finestra, el ratolí i l’aparença del punter

4.- Ajustaments de la sessió d’Escriptori Selecciona els programes i serveis que s’executen automàticament en l’arrencada.
5.- Preferències de l’escriptori Aquest és idèntic a fer clic dret sobre les preferències d’escriptori i seleccionar. Es tracta de preferències d’escriptori Lubuntu/PCManFM.
6.- Utilitat de discos o discs Disk Utility per tal de formatar i muntar discos
7.- Intercanviador de mètodes d’entrada Perment seleccionar el mètode d’entrada de caràcters asiàtics
8.- Teclat i Ratolí Acceleració del ratolí, velocitat de repetició de les tecles
9.- Mètodes d’Entrada de Teclat iBus Entrada de caràcters asiàtics.
10.- Eines d’idiomes Per tal d’afegir nous idiomes per la interfície d’usuari Lubuntu, canviar, canviar el format de número.
11.- Lxkeymap: Canviar la distribució del teclat d’americà al francès, etc.
12.- Monitoritzar Ajustaments LXRandR Canviar resolució de pantalla
13.- Connexions de xarxa: Igual que clic dret del nm-applet el gestor de la Xarxa ‘Edita connexions’ https://help.ubuntu.com/community/NetworkManager0.7/

    14.- Administrador de configuració de Openbox obconf Estil Finestra, fonts títol de la finestra, Animacions de Finestra, En fer doble clic a barra de títol,…
15.- Gestor d’energia (Power Manager): gestor d’energia de Xfce Permet suspendre PC quan està inactiva la pantalla, bloquejar quan el botó inactiu, variar la brillantor de la pantalla de l’ordinador portàtil,…
16.- Aplicacions preferides: Permet establir el navegador web i el client de correu predeterminats
17.- Protector de pantalla (Screensaver): xscreensaver Configura l’estalvi de pantalla
18.- Fonts de Programari: Administra fonts de paquets de programari, o dipòsits (repositoris) del sistema.

 

Aplicacions

Pot passar, especialment quan hi ha problemes, que es necessita posar en marxa qualsevol de les aplicacions que s’enumeren a continuació de la línia d’ordres en lloc de seleccionant des del menú. Heus aquí una petita d’una sola línia per generar una llista dels noms de les aplicacions i els seus comandos associats. Aquesta sola línia cobrirà només els programes que tenen fitxers .desktop en aplicacions /usr/share/applications:

sed -nrs '/^\[Desktop Entry\]/d;/^(\[|Name=|Exec=)/p;${g;p}' /usr/share/applications/*.desktop > ~/Desktop/Names-n-Commands.txt

Quan s’executa la comanda anterior des d’un terminal es crea una llista de noms d’aplicacions aparellades amb els seus respectius comandaments en un arxiu de text anomenat Noms-n-Commands.txt i aquest arxiu es troba a l’escriptori per a una ràpida referència.

Gràfics

1.- Dibuix: MTPaint Dibuixar i editar gràfics, canviar la mida, etc.
2.- Simple Scan, per escanejar
3.- Lector de PDF (Visor de documents) Obrir arxius PDF i CBZ.

So i Video

1.- Reproductor de Mp3: Audacious
2.- Vídeos: GNOME MPlayer reproductor de fitxers de vídeo
3.- Webcam: guvcview
4.- Gravadora de CD: Xfburn També DVDs

Internet

1.- Navegador web: Firefox
2.- Client de correu electrònic: Sylpheed
3.- Missatgeria Instantània: Pidgin també IRC i micro blogging
1.- Guia d’IRC per a Pidgin
4.- BitTorrent: Transmission

Oficina

1.- Processador de textos: Abiword
2.- Full de càlcul: Gnumeric
3.- Lector de PDF Evince Obrir arxius PDF i CBZ.

Accessoris

1.- Terminal: LXTerminal La interfície de línia d’ordres.
2.- Fitxers: El Gestor de Fitxers obre, extrau i descomprimeix fitxers Zip i Tar. No inclou el paquet de unrar.
3.- Mapa de Caràcters Veure glifos de fonts instal·lades i recollir caràcters.
4.- Discos: Utilitat de Discos Formatar i muntar discos
5.- Explorador de fitxers: Gestor de fitxers (PCManFM) Explorar els directoris i arxius.
6.- Calculadora: Galculator
7.- Bloc de notes: Editor de text Leafpad.
8.- Notes: xpad per a prendre notes senzilles.
9.- Visor d’imatges GPicView per a veure arxius d’imatge.
10.- Captura de pantalla: scrot és una aplicació senzilla i lleugera per prendre captura de pantalla de l’escriptori i l’arxiu es guarda en el directori d’inici per defecte.

Jocs

1.- As de pingüins

Temes (tòpics)

La fixació de les Aplicacions de Tercers

Alguns ajustos per a aplicacions de tercers (3a part) aquí.

Si veniu des de Windows

Què està menjant la meitat de la meva memòria RAM? és una pregunta comuna.

Executar programes de Windows

Lubuntu pot executar alguns programes de Microsoft Windows® amb Wine. Se suggereix reiniciar després d’instal·lar aquest paquet: PlayOnLinux

Per a obtenir ajuda sobre l’execució de programes en el wine, aneu aquí.

Desfragmentar

No hi ha desfragmentació en Lubuntu.

Antivirus

Realment es necessita un programa antivirus en Lubuntu?

Firewall

Lubuntu no s’està executant cap servei de xarxa per defecte (molt segur, no?), Però Uncomplicated Firewall (UFW) és un servidor de seguretat que es pot instal·lar en Lubuntu si es necessita.

Neteja del sistema

Podeu eliminar el programari instal·lat obrint el Gestor de paquets Synaptic i fent clic al botó “Estat” a la part inferior esquerra.

Manteniment
Obtenir Programari actualitzat

Comprovar el maquinari

Smartmontools#Testing_a_Drive i http://systester.sourceforge.net/ per provar la CPU. Arrencada en GRUB o el CD autònom, hi un provador de RAM. El programa gnome-discos també pot detectar gràficament dades de SMART per fer una prova automàtica en unitats d’estat dures i sòlides des del botó «Configuració» a la part superior dreta. Això fins i tot permet treballar en la sessió en viu.

Pèrdua de la Contrasenya

Quan s’instal·la Lubuntu, s’ha d’haver donat una contrasenya de supervisor per a l’usuari predeterminat. Aquí hi ha com recuperar la contrasenya si s’ha oblidat.

Compartir arxius i carpetes

Voleu compartir arxius a la xarxa? De Lubuntu Lubuntu/PCManFM es pot connectar fàcilment als arxius compartits de Microsoft Windows. Si hom necessita compartir arxius de Lubuntu, heu d’instal·lar i configurar Samba o NFS des de la línia d’ordres.

Si voleu compartir arxius Lubuntu amb Win7, si us plau, seguiu la Guia del servidor Samba

Personalització

Canvi de l’aspecte i l’aparença

Lubuntu/Tematització

Escàner Epson Perfection 3490 Photo amb l’Ubuntu 15.04 (revisió de l’actualització)

Al 2013 ja vaig fer una actualització del primer apunt sobre aquest escàner i l’Ubuntu, però resulta que l’altre dia vaig connectar-lo a una màquina amb l’última versió d’Ubuntu (la 15.04 hores d’ara) i em vaig trobar que l’actualització que vaig fer llavors ara no funciona 😦

Ja no em sorprèn que no aparega la gestió de grups d’usuaris perquè des de la versió 12.04 que l’Ubuntu no la incorpora per la qual cosa l’he hagut d’afegir (ho he fet totes les vegades que he canviat de versió des de llavors, també quan l’he connectat a màquines amb Debian i sempre ha anat bé) com pensava, però… no ha funcionat 😦

He seguit totes les passes d’aquell manual i m’he trobat que no funcionava, llavors se m’ha acudit afegir els usuaris al grup saned que he vist que també existeix quan he afegit els usuaris al grup scanner (hi ha un paquet d’escaneig anomenat sane i xsane, de fet el manual demana d’instal·lar el paquet sane-utils) i per si de cas ho he provat i m’ha funcionat! 🙂

Amb la qual cosa el manual d’instal·lació de l’escàner Epson Perfection 3490 Photo amb l’Ubuntu 15.04 quedaria de la següent manera:

cal instaŀlar el paquet «gnome-system-tools»:

sudo apt-get install gnome-system-tools

i seguir el manual que ja vaig fer al seu dia per a la versió 11.10 de l’Ubuntu, és a dir:

1) El primer que cal fer és instal·lar el paquet «sane-utils»:

sudo apt-get install sane-utils

2) Després cal anar a «Usuaris i grups» i afegir els usuaris que vulguem que facin servir l’escàner al grup «scanner»… i ja que hi som amb usuaris i grups afegir aquests usuaris també al grup «saned».

3) Sortir de la sessió i tornar a entrar (o reiniciar l’ordinador) per fer efectiu el pas anterior (2).

4) Crear el directori «snapscan» al directori compartit per tots els usuaris «sane»:

sudo mkdir /usr/share/sane/snapscan

5) Copiar-hi en aquest directori el controlador binari de l’escàner (si no l’han eliminat el podeu trobar ací):

sudo cp Esfw52.bin /usr/share/sane/snapscan

6) Donem els permisos necessaris al controlador:

sudo chmod 644 /usr/share/sane/snapscan/Esfw52.bin

i 7) Editem el fitxer de configuració per adaptar-lo al nostre controlador:

sudo gedit /etc/sane.d/snapscan.conf

Canviant-hi la línia «firmware» per:

firmware /usr/share/sane/snapscan/Esfw52.bin

Reiniciant la màquina ha de funcionar… al menys a mi m’ha funcionat. Com sempre automàgic ;)

La meua (breu) experiència amb l’#Ubuntuphone

Ara que ha eixit a la venda el nou Meizu MX4 amb sistema operatiu Ubuntu, he recordat que tenia pendent de fer un apunt sobre la meua (breu) experiència amb l’#UbuntuPhone., evidentment em referisc al bq Aquaris E4.5 Ubuntu edition.
57cb83094f7d323122b08d026d97ee6acce6dab9.jpg
Vaig prendre algunes notes que volia aprofitar per redactar l’apunt i com que vaig molt malament de temps ara mateix crec que el millor és que us passi aquestes notes; són les següents:
Total, que hores d’ara no sé com haurà evolucionat el sistema operatiu però també s’hi han afegit a la festa dos nous dispositius més potents que el primer bq e4.5, com ara el bq Aquaris e5 i el meizu mx4, que promet bastant.
Com a conclusió he de dir que és un sistema operatiu que quan deixi d’estar en fase beta alfa serà bastant revolucionari però hores d’ara encara el veig com un «segon» mòbil, la qual cosa només està a l’abast de qui té diners per pagar-s’ho o no fa un ús exhaustiu del mòbil.

Java RE a Debian (i derivades)

Ja fa un temps que havia trobat a webupd8 com instaŀlar el motor java privatiu d’oracle a debian, però volia tenir instaŀlada una versió lliure (icedtea) i no me’n surtia. Amb la instaŀlació d’una nova distro al Thinkpad, la Semplice (una versió de debian molt lleugera, de fet volia instaŀlar-hi una crunchbang però no me n’he sortit) em vaig posar a trastejar a veure si me’n sortia.

Vaig estar remenant per diferents llocs oficials de debian relacionats amb l’icedtea ([1][2][3]) i vaig arribar a la conclusió que calia instaŀlar l’icedtea, l’openjdk i el complement per l’icedtea:

$ sudo dpkg -i icedtea-netx_1.5.2-1_amd64.deb
$ sudo apt-get install icedtea-netx-common
$ sudo apt-get install openjdk-7-jre

M’hi vaig posar a fer i em vaig trobar que apareixien unes quantes dependències no resoltes i no hi havia manera d’instaŀlar-ho si no era forçant-ho:

$ sudo apt-get -f install

Amb la qual cosa se’m va instaŀlar l’openjdk, però no la resta. Una vegada ho vaig tenir instaŀlat ja vaig poder instaŀlar l’icedtea i després d’això li va arribar el torn al complement:

$ sudo dpkg -i icedtea-7-plugin_1.4-3~deb7u2_amd64.deb

que també em va donar problemes i també vaig haver de forçar-lo:

$ sudo apt-get -f install

A partir d’aquest moment ja vaig poder fer servir l’entorn d’execució de Java (Java RE, també podeu trobar-lo com JRE).

Simplificant i ordenant, els passos a seguir serien:

sudo apt-get install openjdk-7-jre

sudo sudo apt-get install icedtea-netx-common

sudo dpkg -i icedtea-7-plugin_1.4-3~deb7u2_amd64.deb

sudo apt-get -f install

Repetint la instaŀlació en una màquina virtual m’ha tornat a passar que en aquest punt he hagut de forçar la instaŀlació… i no ho he provat però segurament també servirà per tots els derivats de debian (allò que anomenem distros debian-like), com ara ubuntu (i derivats)… per cert, podeu veure que la sintaxi és més pròpia d’Ubuntu que de Debian, i això és vàlid tant per Crunchbang com per Semplice.

Finalment només cal reiniciar el navegador i comprovar que funciona 😉

[1] https://packages.debian.org/wheezy/web/icedtea-7-plugin

[2] https://packages.debian.org/wheezy/amd64/icedtea-7-plugin/download

[3] https://packages.debian.org/sid/amd64/icedtea-netx/download

Si l’ordinador que feu servir té arquitectura de 32 bits, els 3 enllaços esmentats al començament i repetits just ací damunt heu de substituir-los pels següents:

[1] https://packages.debian.org/wheezy/web/icedtea-7-plugin

[2] https://packages.debian.org/wheezy/i386/icedtea-7-plugin/download

[3] https://packages.debian.org/sid/i386/icedtea-netx/download

Una altra vegada, és automàgic 😉

Camí de muntanya 2014

Diumenge 16 de novembre el Centre Excursionista de Lleida va celebrar la 20a edició del camí de muntanya. Tradicionalment aquesta jornada servia per a recuperar algun camí (o un tros) de les comarques de Ponent que s’havia perdut; però enguany s’ha fet una variant d’aquest concepte. El que s’ha fet és una coŀlaboració amb Ipcena i s’ha fet un cap de setmana de germanor on els del CEL hem acompanyat als companys d’Ipcena a veure dos camins que han recuperat per la cara nord del Montsec en diferents camps de treball.

Vull agrair molt l’acollida que ens han ofert els companys i amics d’Ipcena, especialment el Joan Vàzquez que ens ha acollit al seu aixopluc del Montsec, oferint-nos un arròs amb camagrocs que havia collit el mateix dia… boníssim!

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d'hotelet ;)

Aixopluc del Joan Vàzquez a prop de Moror que ens va servir d’hotelet (la iŀluminació podria ser millor) 😉

Alguns ens vam trobar a l’hotelet dissabte al vespre per compartir un cap de setmana entranyable, on vam compartir l’estada amb riures i un bon àpat… acompanyat després amb moniatos, moscatell… i la música que ens va oferir el Roger amb la seua guitarra. Vam anar a dormir d’hora i l’endemà ens vam llevar ben d’hora… perquè havíem quedat de començar a caminar a les 8:00, i vam esperar que arribessin més companys que venien de Lleida. Vam acomiadar llavors al Roger perquè havia quedat amb companys per escalar.

Com a prèvia, crec que la banda sonora d’aquest apunt és Zoo, grup que vaig conèixer gràcies a l’Albert i la Raquel.

El camí el vam fer circular amb un desnivell d’una mica més de 1000 m arribant gairebé a Sant Alís i tornant a baixar pel camí recuperat aquest estiu… mentrestant vam haver d’inventar-nos un tros ja que entre el primer tram i el vell camí de la font de la Vesa no hi havia res; el Joan ens va guiar i vam arribar sense problemes a la nostra destinació. Aquesta primera part tenia els trams amb més pendent, després ja no era tan pronunciat.

El grup començant el tros amb més pendent.

El grup començant el tros amb més pendent.

El dia estava ennuvolat i hi ha moltes de les meues fotos que no han quedat gaire bé :(De tant en tant ens reagrupàvem i el Joan ens feia explicacions molt interessants del territori, tant des del punt de vista geològic com botànic… una gran diada ambiental, que ha donat un valor afegit al tradicional camí de muntanya.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

El Joan Vàzquez espera el grup per fer una explicació.

A mesura que guanyàvem alçada podíem veure la mar de núvols que cobria la conca de Tremp:

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

Mar de núvols (boira) cobrint la conca de Tremp.

I en arribar a dalt de la carena vam poder veure la vall d’Àger més neta, amb una bona vista de l’ermita de Colobor.

Vall d'Àger amb l'ermita de Colobó a baix a l'esquerra.

Vall d’Àger amb l’ermita de Colobó a baix a l’esquerra.

Vam estar una bona estona per la pista que recorre la carena i a prop de Sant Alís vam començar la baixada per retornar al cap d’unes hores al punt de partida.

Vista de la carena del Montsec d'Ares.

Vista de la carena del Montsec d’Ares.

Quan ja havíem baixat molt vam passar per una zona on Ipcena ha aconseguit ajudes per fer una aclarida dels pins amb l’objectiu de regenerar el bosc i ajudar a què predominin les espècies autòctones.

Quan ja érem a prop del punt de partida el Joan Ramon va fer una foto de grup que m’ha deixat compartir ací.

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

Foto de grup feta pel Joan Ramon Segura (gràcies per deixar-me compartir-la).

També podeu veure les fotos de la Gemma Esteve, fetes com les del Joan Ramon amb càmera de fotos… millors que les meues.

Per si us interessa podeu veure i descarregar-vos el track ací; com podeu comprovar, amb una petita errada al començament… fins la propera 😉

Robinhera (3005 m)… a la tercera la vençuda

Com diu la dita: a la tercera va la vençuda, i pel que fa a la meua relació amb el Robinhera així ha estat: després de dos intents frustrats (el primer el 8 de juny després d’una nit sense dormir gaire i el segon el dia 8 de juliol, amb l’Albert que ja vaig comentar al blog) aquesta vegada hem aconseguit fer cim… i sembla que no he estat l’únic que ha necessitat tres intents per aconseguir-ho, la Gemma que és qui em va proposar d’anar-hi també ha necessitat tres intents.

La cosa va anar de la següent manera, dimarts em va trucar la Gemma Esteve per dir-me que el seu cosí Jordi Pons li havia proposat de fer el Robinhera abans de la festa per celebrar que ha fet tots els tresmils dels Pirineus (!!!!). Li vaig explicar que tenia pendent de tornar-hi amb l’Albert Rodríguez i vam quedar tots quatre per anar-hi.

Sortíem de Lleida dissabte 30 d’agost a les 18:00, amb la por que la méteo ens espatllés l’excursió perquè la previsió no era dolenta però empitjorava a mida que passava el temps. Vam quedar de fer un bivac al costat del cotxe a la Plana de Pietramula i que la Gemma agafava una tenda per si plovia. A Lleida feia bo però estava una mica ennuvolat, i vam estar així tot el camí fins que vam arribar gairebé a Bielsa que va començar a ploure, això ens va fer replantejar-nos què fèiem, però en arribar a Parzan ja no plovia i vam decidir pujar cap a la Plana de Pietramula. Pel camí a estones ens plovia i a estones no; i en arribar a l’aparcament que hi ha a l’esplanada de la Borda Brunet vam decidir parar i mirar a veure què tal estava la borda per passar-hi la nit. Vam baixar, es podia obrir i vam veure que estava bastant bé, així que vam decidir que passaríem la nit a la borda… en companyia d’alguns ratolins tal com va pronosticar la Gemma.

 

 

Aquest és l'hotelet on vam passar la nit... molt millor que arriscar-nos a que ens ploguera.

Aquest és l’hotelet on vam passar la nit… molt millor que arriscar-nos a que ens ploguera.

Vam quedar de llevar-nos a les 6:00 per poder començar a caminar a les 7:00, la qual cosa ha estat un gran encert ja que ens ha permés fer la pujada sense que ens toque el Sol fins que ja érem a uns 2700 m, al mig de la Pala Robinhera (un malson de pala pel desnivell que assoleix: 400 m).

 

 

Camí de pujda amb la pala Robinhera al fons.

Camí de pujda amb la pala Robinhera al fons.

Val a dir que és un tresmil senzill i ràpid de fer, però a costa de guanyar alçada ràpidament… és a dir, molt pendent 😦

A mesura que guanyem alçada apareix a l’oest primer els contraforts de la vall de Pineta, i poc després alguns dels cims emblemàtics del massís d’Ordesa, com ara les tres Sorors (Punta de las Olas, pic d’Anyisclo o Soum de Ramond i Mont Perdut), el Dit del Perdut i el Cilindre de Marboré… al davant dels quals s’hi veuen els Boudrimonts (Rabadà i Navarro) i Esparets (gràcies Jordi); i al cap d’una estona (quan ja hem guanyat molta alçada) el Gran Astazu.

Contraforts de la vall de Pineta (és la seua «paret» sud) al fons de la imatge, ja iŀluminats pel Sol.

Contraforts de la vall de Pineta (és la seua «paret» sud) al fons de la imatge, ja iŀluminats pel Sol.

Entre la imatge anterior i la següent hi ha el coll d’Anyisclo. La veritat és que venia molt de gust gaudir d’aquestes vistes… tot i que no eren res comparat amb el que ens esperava després de la pesada pala Robinhera…

Al fons es veuen les tres Sorors (amb els Baudrimonts i el Esparets), el Dit, el Cilindre i més a la dreta el Gran Astazu... quan ja érem a mitja pala Robinhera.

Al fons es veuen les tres Sorors (amb els Baudrimonts i el Esparets), el Dit, el Cilindre i més a la dreta el Gran Astazu… quan ja érem a mitja pala Robinhera.

… però havíem de continuar avançant i guanyant alçada per tal d’assolir la carena i poc a poc fer cim:

Prova fefaent que al tercer intent he fet cim al Robinhera.

Prova fefaent que al tercer intent he fet cim al Robinhera.

Les vistes des d’aquest cim són espectaculars (darrere meu es pot veure a l’esquerra de la foto el mateix que a la foto anterior, i a la dreta es veu clarament el Vinyamala amb la glacera i a l’esquerra d’aquest el Balaitús), només cal veure la mateixa foto d’abans però sense «espontanis»:

Vista del massís del Perdut a l'esquerra i el Vinyamala al fons a la dreta.

Vista del massís del Perdut a l’esquerra i el Vinyamala al fons a la dreta.

I no es pot obviar l’espectacular visió de la Múnia (3133 m) des del cim del Robinhera:

Espectacular visió de la cara sud de la Múnia des del cim del Robinhera.

Espectacular visió de la cara sud de la Múnia des del cim del Robinhera.

Per acabar una panoràmica que agafa des dels contraforts de Pineta fins a la Múnia:

Panoràmica que recull tots els cims esmentats al llarg de l'apunt.

Panoràmica que recull tots els cims esmentats al llarg de l’apunt.

… i no té les muntanyes de la pano anterior però també és molt digna la que recull des de la Múnia fins els contraforts de Pineta:

Panoràmica que abasta des de la Múnia fins els contraforts de Pineta.

Panoràmica que abasta des de la Múnia fins els contraforts de Pineta.

Res més, això ha estat el relat de l’ascensió (per fi) al Robinhera. El trac és ací, i si voleu veure més fotos, i millors, mireu les de la Gemma ací.

Astazus, Gran (3071 m) i Petit (3012 m), per Pineta

L’altre dia vaig acabar el primer apunt de la temporada de muntanya esperant explicar com va anar l’Aneto el passat 21 de juliol i malauradament he de dir que la méteo ens va jugar una mala passada i vam haver de girar cua quan ens trobàvem a l’alçada del Portilló inferior (aproximadament)… és el que té la muntanya, que mai no pots triar les condicions meteorològiques i menys si tens reservat el refugi amb antelació 😦

De tota manera l’Aneto no es mourà de lloc, ja tindrem ocasió de tornar-hi i esperem que siga amb millors condicions 🙂

Després d’això em va trucar el Xavi Palau perquè l’acompanyara a intentar fer els Astazus (Gran i Petit), que són dels pocs que li quedaven per acabar tots els 3000 dels Pirineus (de la llista del Feliu Izard) i que vam frustrar per la méteo fa un any aproximadament… en canvi enguany tot ha anat rodat i hem pogut fer cim(s) i baixar per explicar-ho 😉

Vam eixir de Lleida dissabte 26 de juliol a les 18:00 i arribàvem a l’aparcament de Pineta cap a les 20:30… la vista del circ de Pineta sempre és espectacular, amb la cascada plena d’aigua pel desglaç:

Cascada del Cinca a contrallum

Cascada del Cinca a contrallum

De fet, vam veure poca cosa perquè només aparcar vam repassar el mapa una mica per fer-nos idea del que faríem l’endemà i vam sopar i tot seguit vam preparar el bivac, ja que havíem decidit alçar-nos a les 5:00 per aprofitar la fresca i evitar al màxim el sol durant la pujada al magnífic Balcó de Pineta. Només arribar al balcó de Pineta ja paga la pena… això sí, són 1200 m de desnivell que vam fer en 3h 15 minuts i que ens va obligar a descansar una estona en arribar-hi, fent una parada per menjar una mica.

Vista de la vall de Pineta des del balcó.

Vista de la vall de Pineta des del balcó.

L’arribada a aquest punt ja paga la pena per les vistes que hi ha tant sobre la vall de Pineta com sobre la vall de Marboré, on tenim al sud la cara Nord del Perdut, el Dit i el Cilindre de Marboré; i al nord diversos cims, entre dos dels quals hi ha el Pic de Tucarroia que dóna nom al refugi de la Bretxa de Tucarroia i al fons de la vall el nostre objectiu: els Astazus, que són dos cims que tanquen el circ de Gavarnia per l’est.

Grup de muntanyencs descansant a dalt del balcó amb la nord del Perdut, el Dit i el Cilindre al darrere.

Grup de muntanyencs descansant a dalt del balcó amb la nord del Perdut, el Dit i el Cilindre al darrere.

Després de menjar vam tornar a posar-nos en marxa travessant tota la vall de Marboré cap al fons de la mateixa, passant a prop del llac Gelat (de Marboré), i fent la travessa de la vall el més al nord possible, sota la paret sud del Gran Astazu, la qual cosa ens va portar directament al coll de Swan, just a l’eixida del corredor de Swan que puja des de la vall de Gavarnia. Arribats ací, només era qüestió de seguir les fites que ens portarien cap al cim, primer vam fer el Gran Astazu i després el Petit. La veritat és que el camí cap al cim està marcat i només cal anar pujant «terrasses» mentre flaquegem la muntanya fins al cim però hi ha moments de tensió sobre tot pels punts més aeris; en qualsevol cas cap a les 11:45 érem al cim i vam gaudir d’unes vistes espectaculars tant de la nord del Perdut (i companyia) com de la vall de Gavarnia, del Vinyamala al fons, així com també de la resta de cims que formen el circ de Gavarnia… una passada:

Jo al cim del Gran Astazu amb l'omnipresent nord del Perdut i el Cilindre al meu darrere.

Jo al cim del Gran Astazu amb l’omnipresent nord del Perdut i el Cilindre al meu darrere.

Panoràmica des del Gran Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins el Taillon i els Gabietus

Panoràmica des del Gran Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins el Taillon i els Gabietus

Vam estar una estona menjant i xerrant amb un grup de muntanyencs catalans i vam baixar cap al coll per atacar el segon objectiu del dia, el Petit Astazu. En aquest cas, des del coll de Swan es veu un camí molt clar i molt fitat que ens porta en principi per la cara nord del Petit Astazu fent-se al cap de no res una feixa ampla però molt aèria i al cap d’un moment es veu interrompuda per unes fites que ens indiquen que hem d’«escalar» una canaleta d’uns 3 m per arribar a la carena i resseguir-la cap al cim, passant una estona per la cara sud fins que al final fem cap a la carena cimera que ens porta a dalt del tot, on arribem aproximadament a les 13:00. Des d’aquest punt les vistes que hi ha són espectaculars; ja no és tan present la nord del Perdut però crida molt l’atenció la seqüència de cims que defineixen el circ de Gavarnia, on es evident també la Bretxa de Rotllan i es pot veure el refugi de Serradets. Una mica al nord-oest s’aprecia perfectament el massís del Vinyamala, amb la glacera carregada de neu.

Al cim del Petit Astazu amb els 3000 que conformen el circ de Gavarnie (jo tape el Taillon).

Al cim del Petit Astazu amb els 3000 que conformen el circ de Gavarnie (jo tape el Taillon).

Panoràmica des del cim del Petit Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins al Vinyamala.

Panoràmica des del cim del Petit Astazu que aplega des de la vall de Pineta fins al Vinyamala.

Després de gaudir una estona de les vistes vam resseguir una estona la carena per baixar pel costat més occidental cap al coll d’Astazu que tanca la vall de Marboré, des d’on vam retornar cap al balcó de Pineta, aquesta vegada pel mig de la vall. La vista des del coll d’Astazu cap a Pineta també és espectacular:

Vista de la vall de Marboré en primer terme i de la de Pineta al fons des del coll d'Astazu.

Vista de la vall de Marboré en primer terme i de la de Pineta al fons des del coll d’Astazu.

La tornada la vam fer molt més ràpida (si arribar al cim del Petit Astazu ens va costar 8 hores i 15 minuts, la tornada la vam fer en unes 5 hores; això sí, parant molt menys) i a les 18:00 aprox. ja érem al cotxe. Podeu veure ací el trac de l’excursió. A veure quina serà la propera 🙂

Punta Alta de Comalesbienes (3014 m), primer tresmil de la temporada

Comença l’estiu (al menys en aquest blog) i comencen els apunts de muntanya… ho dic perquè acabe de mirar-me els últims apunts que he fet i en tot el que portem de 2014 no hi ha cap apunt que no siga relacionat amb el programari lliure, l’altre tema d’aquest blog després que els de caire més social, polític i així els tracte sobre tot a la xarxa social… com ja he comentat altres vegades «els microblogs estan matant els blogs».

Panoràmica cap a l'oest des del cim de la Punta Alta

Panoràmica cap a l’oest des del cim de la Punta Alta

Pel que fa a l’excursió en qüestió, ja fa dies que intente fer un tresmil perquè amb el meu germà i el Josep tenim pensat de fer l’Aneto el proper dilluns 21 de juliol, i jo volia entrenar-me una mica ja que no he fet res des del passat 1 de novembre quan vam fer el Bisaurín. El problema és que vaig «programar-me» algun altre, però després de l’intent frustrat al Robinhera en companyia de l’Albert, aquest ha estat el primer tresmil de la temporada… espere que no siga l’últim.

L’ascensió a la Punta Alta la vaig triar perquè tot i ser un tresmil justet té un desnivell important (uns 1300m), com es pot comprovar al track que vaig fer; i espere que em servisca d’entrenament de cara a l’Aneto, ja que a més del desnivell és un camí gens fàcil, tot de tarteres i caos de blocs de granit que dificulten molt la progressió (de fet em va costar unes 5 hores i mitja la pujada i 4 la baixada). Això sí, les vistes impressionants (com es pot veure a les fotos panoràmiques que acompanyen l’apunt): es veu, a més del Comaloformo, Punta de Passet i tots els Bessiberris en primer terme, tota la Maladeta, Posets, Perdiguero, etc. i per l’altre costat també és molt evident el massís de la Pica d’Estats… i moltíssims altres cims que desconec.

Panoràmica cap a l'est

Panoràmica cap a l’est

Com vaig fer a la carena de Lliterola, acompanye una foto que certifica que vaig fer cim (ara en diuen una selfie):

Al cim de la Punta Alta amb el massís de la Maladeta al darrere

Al cim de la Punta Alta amb el massís de la Maladeta al darrere

Espere fer un nou apunt explicant com va anar l’Aneto aviat.

Lubuntu 14.04 LTS: el teclat en català i la xarxa sense fils

Dissabte passat vam celebrar la publicació el mes passat de l’última versió d’Ubuntu, la 14.04 LTS. Va ser una festa més en família que fa quatre anys i mig (quan vam celebrar la Kastanyada Kàrmica), però la gent que s’hi va aplegar va quedar força contenta. D’instaŀlacions no n’hi va haver gaires però curiosament la majoria van ser Lubuntus… potser influenciades per l’exceŀlent xerrada del Josep Gallart; i també perquè la gent que va instaŀlar-se Lubuntu tenia màquines amb una certa edat, la qual cosa reforça l’argument que els sistemes GNU/Linux permeten allargar la vida de les màquines, alguna d’elles potser ja tenia 10 anys!

El cas és que vam tenir alguns problemes amb la configuració de l’idioma del teclat així com amb l’indicador de connexió. Com que a casa la Pau està fent servir el Dell mini 9 amb lubuntu instaŀlat, en arriba vaig voler experimentar què passa amb aquests detalls i vaig actualitzar la màquina… per a sorpresa meua es va desconfigurar el teclat i vaig perdre la gestió de les xarxes… amb fils i sense fils 😦

Vaig estar remenant i consultant la llista de correu dels ubuntaires; el problema del teclat es va resoldre amb relativa facilitat: es tracta d’anar al menú (icona de LXDE a baix a l’esquerra) i obrir l’apartat Preferències i després l’apartat «Mètodes d’entrada del teclat»:

Mètodes d'entrada del teclat, on podem gestionar el canvi d'anglès a català

Mètodes d’entrada del teclat, on podem gestionar el canvi d’anglès a català

Llavors hem d’obrir la pestanya «Mètode d’entrada» i allà activar l’apartat «Personalitza els mètodes d’entrada actius» i tot seguit desplegar el menú «Seleccioneu un mètode d’entrada», triar el mètode «català; valencia» i prémer on diu «+ Afegeix»:

Tria del mètode d'entrada de text en català

Tria del mètode d’entrada de text en català

A partir d’aquest moment ja tenim configurat el teclat del nostre Lubuntu per funcionar en català en el nostre usuari (s’ha de repetir l’operació per a cada usuari)… com sempre, és automàgic 😉

Més complicat ha estat la configuració de la gestió de xarxes, sobretot les xarxes sense fils. De fet, al wiki d’Ubuntu ja tenen documentat l’error, i proposen com a solució llençar «nm-applet» des d’un terminal, el que passa és que aquesta solució no és persistent… allà mateix s’explica la solució: es tracta d’afegir a les aplicacions d’inici l’indicador del network-manager (nm-applet). Això podem fer-ho anant al menú, apartat Preferències, i subapartat «Aplicacions predeterminades per a LXSession»:

Aplicacions predeterminades per la sessió LX

Aplicacions predeterminades per la sessió LX

Un cop fet això, se’ns obre (al cap d’una estoneta) la configuració de la sessió LX. Hem d’anar a l’apartat «Autostart» i crear una aplicació d’engegada automàtica de forma manual: posant a la caixa de text  «nm-applet» i prement «+Afegeix»:

Gestor de la configuració LXSession

Gestor de la configuració LXSession

Ja podem tancar el gestor de la configuració de LXSession i, si tenim connexió amb fils se’ns obrirà a baix a la dreta el gestor de xarxes (les dues fletxes oposades); amb la qual cosa ja podrem navegar… amb fils. Ara bé, si hem instaŀlat el Lubuntu a un portàtil és molt probable que vulguem fer servir xarxes sense fils, per la qual cosa ens interessa molt poder gestionar-les, i això ja no ha estat trivial… al menys en el meu cas. I no sóc l’únic perquè al wiki d’Ubuntu se’n parla, tot i que la solució donada és força complicada. D’altra gent també comenta aquest fet; i després de remenar molt i de preguntar a la llista d’ubuntu-cat, amb el Walter (gràcies) hem trobat la solució. De fet ja la podria haver trobat sol, però m’ha fet veure-ho la conversa que hem tingut. El que el Walter em proposava és veure quina era la sortida de les comandes:

lspci -vnn | grep Network
iwconfig

amb la qual cosa podia saber el model de tarja de xarxa que fa servir el portàtil, i quines xarxes està «veient» l’ordinador. La sortida d’ambdues comandes és, respectivament:

03:00.0 Network controller [0280]: Broadcom Corporation BCM4312 802.11b/g LP-PHY [14e4:4315] (rev 01)

i

lo        no wireless extensions.

eth0      no wireless extensions.

que diuen quin model de tarja tinc i… que no tinc xarxes sense fils disponibles. Mentre donava aquestes ordres he recordat el que vaig haver de fer quan vaig instaŀlar-hi debian al mini9; i he mirat de fer-ho:

sisco@mini9:~$ apt-get install firmware-b43-lpphy-installer
E: No es pot resoldre el fitxer de blocat /var/lib/dpkg/lock – open (13: S’ha denegat el permís)
E: No es pot blocar el directori d’administració (/var/lib/dpkg/), sou root?
sisco@mini9:~$ sudo apt-get install firmware-b43-lpphy-installer
[sudo] password for sisco:
S’està llegint la llista de paquets… Fet
S’està construint l’arbre de dependències
S’està llegint la informació de l’estat… Fet
El paquet firmware-b43-lpphy-installer no té versió disponible, però un altre paquet
en fa referència. Això normalment vol dir que el paquet falta,
s’ha tornat obsolet o només és disponible des d’una altra font.
Tot i que els següents paquets el reemplacen:
firmware-b43-installer

E: El paquet «firmware-b43-lpphy-installer» no té candidat d’instaŀlació

Però no ha estat possible… tot i que m’indicava la solució: «firmware-b43-installer» reemplaça el paquet que intentava instaŀlar… què passaria si instaŀlava aquest paquet?

sisco@mini9:~$ apt-get install firmware-b43-installer

Doncs que finalment tenia la tarja de xarxa sense fils a ple rendiment i ja podia gestionar totes les xarxes 🙂

Escriptori de Lubuntu amb el gestor de xarxes sense fils plenament funcional

Escriptori de Lubuntu amb el gestor de xarxes sense fils plenament funcional

Com es pot veure a la part de baix a la dreta el Network Manager ja està gestionant les xarxes sense fils… ni que aquest cop hagi costat un pèl més, com sempre és automàgic 😉