Pujada a la penya Gratal (1565 m)

Diumenge 8 d’octubre de 2017 vam pujar amb la Lluïsa i la Gemma a la penya Gratal; penyal de 1565 m molt evident quan anem cap al port de Monrepòs des d’Osca.

Comencem a caminar des de l’aparcament que hi ha a la vora de la presa de l’embassament d’Arguis. Creuem la presa i agafem una pista que va pujant molt suaument en direcció oest fins que trobem un pal indicador que ens senyala un corriol en direcció sudoest. Agafem aquest corriol i anem pujant al costat d’uns pals senyaladors d’un gasoducte. El camí agafa cada vegada amb més inclinació i arriba un punt on ens desviem a la dreta (cap a l’oest) per evitar una pujada molt pendent amb una mena de tallafocs que es va fer per a fer passar el gasoducte.

Al cap d’una estoneta de seguir el corriol pel mig del bosc sortim a uns prats que queden en una esplanada, anem a buscar la pista i la resseguim cap a l’esquerra. Al cap d’una estoneta ja veiem la penya Gratal al davant nostre; continuem caminant fins trobar un trencall que ens porta molt dret (tornem a trobar-nos el gasoducte) cap a la penya Gratal. Tornem a trobar-nos la pista i la seguim fins que trobem un trencall que ens fa pujar drets per un trosset molt bonic amb una petita grimpada que ja ens deixa a una esplanada d’on només ens falta la pujada final.

Al cap de 2 hores i mitja, més o menys, assolim el cim de la penya Gratal des d’on tenim unes vistes espectaculars de la part més occidental del Pirineu axial, amb una visió privilegiada del massís d’Ordesa.

La tornada la vam fer baixant directament pel «tallafocs» del gasoducte. Una baixada molt directa però que permet fer una tornada molt ràpida i divertida.

Si voleu podeu descarregar el track d’ací, i teniu més fotos ací.

Pujada al Castell de Castro

Matinal feta en família, amb germans i el nebot més xicotet a un dels pics típics de la Serra d’Espadà. Molt tranquil·la i ràpida, de fet pensàvem que ens costaria més pujar (una hora i mitja)… el problema és la calor que feia, i que hi havia molta calitja i la visibilitat no era gran.

Com pot veure’s a la foto anterior, és una zona de pedra de «rodeno» (com l’anomenem per la zona), pedra típica d’Espadà que s’emprava molt per a fer lloses per a empedrar les cases i després també els jardins, i com a pedra per a esmolar ganivets, tisores i altres estris tallants. També va ser xulo veure que hi ha moltes sureres i que encara es treballen.

A part d’això va ser molt agradable trobar aigua corrent a la zona del bosquet (de sureres, òbviament), amb una quantitat important de falgueres:

… i algun margalló:

En fi, una excursió molt xula per un racó ben bonic del terme de Fondeguilla, al mig de la Serra d’Espadà… només em va saber greu veure que la surera mare, tan imponent fa uns anys, era morta:

El track es pot descarregar des d’ací 😉

Volta al Posets

L’últim cap de setmana de juliol vam fer la volta al Posets, que era una travessa que teníem parlada fa moooooooolts anys i per diferents motius encara no havíem fet. Hem fet la volta en sentit invers a com ho fa la majoria de la gent i no sé si és més pesada o què però és molt bonica. Tal com l’hem feta, començant de Biadós i anant en sentit horaria (Biadós > Estós > Ángel Orús) la segona etapa és la més pesada i l’última té la baixada amb més desnivell (uns 1000 metres des del coll de Grist fins a Biadós).

Dijous a la nit vam dormir a Biadós, on hi ha unes vistes magnífiques de la zona… entre altres de la «cresta d’Espades» (vista diürna i nocturna):

Tot i que la nit era tan neta que qualsevol foto quedava bé:

Al matí de divendres vam començar la caminada. La primera etapa comença amb unes vistes impressionants dels Eristes i les Forquetes… i s’intueix el coll de Grist per on passarem l’últim dia de tornada (a l’esquerra de la foto de baix):

Al cap d’una estona s’arriba a la zona d’Anyes Cruzes, amb la seua «aigüeta» característica, on hi havia unes clavellines ben xules:

A partir d’aquest punt comença la pujada al coll de Biadós (o d’Estós), des d’on es poden atacar els Gemelos, i on hi ha una vista espectacular del Perdiguero; el Cap, la Sella, etc. de la Vaca; tota la cresta dels Gourgs Blancs; junt amb el Gias i els Clarabides (al cap d’una estona podrem veure també totes les Maladetes):

Aquesta vista ens acompanyarà tota la baixada, fins que ens endinsem en el bosquet que hi ha poc abans d’arribar al refugi d’Estós, on arribem per dinar (aquesta és l’etapa més curta).

L’endemà ens alcem ben matí perquè tenim l’etapa més dura (i la més llarga), d’Estós a Ángel Orús. Una etapa molt lacustre, començant per l’ibonet de Batisielles (on hem perdut 200 m de desnivell que després haurem de recuperar):

Seguit de l’ibon de Batisielles, el més gran del dia… majestuós:

Després segueix una zona més rocallosa, amb molts llacs xicotets, alguns d’ells colmatats o colmatant-se, fins que arribem al coll de la Plana…

on per fi veurem per primera vegada el Posets, que dóna nom a la ruta i que només és visible des d’aquesta zona:

A partir d’aquest punt fem una baixada sostinguda pràcticament fins el refugi Ángel Orús (que veurem durant gran part del camí)… però fent uns quants flanqueigs que acaben «cansant»… sort que a l’arribada ens espera una bona dutxa i una bona cervesa (no sabria dir quina és millor). Durant l’estona que ens queda fins l’hora de sopar podrem fer trucades i connectar-nos a internet, ja que és l’únic punt del recorregut amb cobertura… 4G!

El tercer i últim dia de la ruta comencem desfent una mica el camí del dia abans fins la cruïlla que va cap a Estós, i seguim el munt de gent que vol pujar el Posets fins el desviament cap a la Canal Fonda… que enguany encara conserva alguna congesta de neu a finals de juliol (a l’esquerra de la foto es veu la Dent de Llardana, tot i que la imatge de «dent» es veu pel camí al Posets, després del coll que hi ha al fons de la imatge):

Seguim el GR i al cap d’una estona arribem a l’ibon de Llardana, probablement el més bonic de tot el recorregut, envoltat de bivacs on la gent que vol fer tota la cresta d’Espades pot fer nit:

Passat el llac hem de continuar una mica més i després girar a la dreta per encarar la pujada (dreta) al coll de Grist des d’on només queda la baixada final fins al refugi de Biadós. Arribats al coll de Grist es pot atacar les Forquetes (dos 3000s que hi ha just al costat), jo ho vaig intentar però vaig desistir (per això trobareu que el track puja cap allà i després fa un xicotet bucle que torna al coll)… això sí, vaig poder gaudir d’una espectacular vista de tota la cresta d’Espades amb el Posets al fons:

Després només ens cal fer la llarga (1000 m de desnivell) baixada (i pendent) fins a creuar el rierol per fer una xicoteta pujada i tornar al camí del primer dia, per desfer-lo una mica i tornar al refugi de Biadós:

La sensació d’alegria quan veiem el refugi… i sobretot quan hi arribem és indescriptible. Paga molt la pena haver fet aquesta ruta per aquest racó dels Pirineus 🙂

Més fotos de la volta a https://www.flickr.com/photos/siscogarcia/sets/72157687041568275

Track de la volta a https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18931152

 

Llacs de la Múnia o de la Larri

Pujada als llacs de la Múnia un diumenge de juliol (aquest estiu ha estat molt aquàtic) eixint del pla de Pietramula molt aviat perquè la intenció era fer cim a la Múnia però la meua fascitis plantar va decidir boicotar-nos-ho.

L’excursió als llacs paga molt la pena perquè realment són preciosos, a més les aigües són cristal·lines i reflecteixen les muntanyes del voltant donant lloc a imatges molt plàstiques… el que ha de ser una passada és pujar a fer nit a algun dels molts bivacs que hi ha al segon llac (hi ha qui diu que el primer llac és de la Larri i el segon de la Múnia).

A la tornada, a l’alçada del coll de «las Puertas» vam poder veure un ramat molt gran d’ovelles que estaven menjant herba dels (pocs) prats que hi ha per aquestes contrades:

I una mica més endavant podíem gaudir davant nostre del coll d’Anyiscle… un coll amplíssim i superevident:

En fi, que ens hem quedat amb moltes ganes de tornar i de pujar a la Múnia… a veure si aviat podem fer aquest cim. El track es pot descarregar d’ací 😉

Pujada a l’ibon de Cregüenya

Feia molt temps que tenia ganes de pujar a l’ibon de Cregüenya i finalment ho vam poder fer… ara veig que he fet dues eixides seguides a llacs de muntanya, la veritat és que és una experiència molt gratificant, sobretot a l’estiu 😉

És una pujada molt empinada, en uns 4 km lineals pugem 1200 m, però paga molt la pena perquè l’indret és impressionant i les vistes immillorables, ja que l’ambient és molt alpí, i molt variat, començant per una fageda que poc a poc va passant a pineda; al cap d’uns 600 m de pujada s’obre a una esplanada on podem descansar una estona i gaudir d’un rierol tranquil… i agafar forces pel tram final on comencem amb un bosquet de pins per a passar després a un caos de blocs que no deixarem fins arribar a l’ibon.

Comencem trobant-nos el barranc de Cregüenya, amb una cascada espectacular:

que prové del riu que trobem més amunt, a una primera plana on les aigües són tranquil·les, just després d’haver baixat la muralla que ens separa del llac de Cregüenya. La veritat és que aquest racó convida a descansar una estona, i fins i tot a banyar-nos en aquestes aigües:

que recorren tranquil·les tota la plana al·luvial d’aquests prats alpins:

i que ens serveixen de relax abans d’afrontar la pujada de la paret que ens separa del llac:

Quan per fi arribem al llac la vista és impressionant, tant si mirem al propi llac (panoràmica del llac i les muntanyes que l’envolten):

com si ens girem i mirem cap on hem vingut:

Ací podem veure a la part de baix (amagada a la foto) la carretera on ens hem desviat (gairebé pot veure’s el cotxe)… i a la part de dalt la vista és magnífica ja que podem veure des del Posets (i tota la cresta d’Espades) a l’esquerra, fins el Perdiguero i companyia a la dreta… impressionant!

El track és ací 😉

Matinal a les agulles de Labasar i a l’ibon de Plan (o Bassa de la Mora)

Excursió matinal que vam fer eixint del Refugi de Labasar a les agulles de Labasar (unes 2 hores), on vam fer una mossada i vam desfer el camí per a acabar a l’idílic paratge de la Bassa de la Mora (o ibon de Plan), que està molt més bonic a començament de juny que més endavant.

La pujada fins a les agulles de Labasar per la vall de Labasar és molt entretinguda i arribem a un collet des d’on es veu l’Ibonciecho, que és un ibonet relíctic que queda just darrere de les agulles.

Després d’arribar a les agulles vam desfer el camí i vam arribar a la bassa de la Mora o Ibon de Plan… un racó paradisíac al Pirineu.

No em canse mai de tornar a aquest lloc, un dels meus racons preferits del Pirineu.

El track és ací 😉

Ibon de Gorgutes i port de la Glera

Després de la temporada d’esquí de fons, que ha estat llarga però la vaig acabar a començament de març, feia dies que tenia ganes de fer alguna cosa i finalment em vaig decidir per una «matinal» al llac de Gorgutes i al port de la Glera… el que passa és que la vaig fer l’últim dissabte de maig de 2017 i ja feia molta calor.

L’excursió comença al final de la carretera de Benasc a França (sic.), on es pot deixar el cotxe i tot just començar a caminar. Hem començat a caminar i de seguida fa pujada, de manera que hem començat patint; però el paisatge és molt xulo i fa que la pujada siga menys pesada 🙂

A poc de començar trobem una cascada a mà esquerra espectacular, potser a l’estiu no n’és tant però ara era magnífica. A l’alçada dels llaguets de la Solana hem començat a trobar alguna congesta de neu; i a l’alçada del llac de Gorgutes ja n’hi havia bona quantitat, tot i que després marxava. Ens hem posat grampons per precaució, tot i que la gent que venia després ha fet el flanqueig sense (aprofitant les nostres petjades). Al port de la Glera només quedava alguna congesta però a la cara nord sí que en quedava. Hem trobat el que en castellà anomenen la «muga» (pedra que marca el límit fronterer entre els estats espanyol i francès.

És una excursió matinal molt entretinguda que permet veure un racó magnífic del Pirineu aragonès, amb unes bones vistes de la Maladeta; i que està just a dalt de l’Hospital de Benasc:

Esperem tornar-hi alguna altra vegada a l’estiu, a veure quin aspecte té.

Ah, i el track es pot descarregar des d’ací 😉

Excursions del 2016

Per acabar d’enllestir el que tenia pendent de publicar d’excursions, falten les de l’any 2016; faré com amb les del 2015, agafar-les dels apunts del wikiloc (també enllaçaré al títol el track):

Excursió al Congost de Montrebei des de Corçà i visita a les passeres de Montfalcó 2016-01-01 09:57

Per tal de començar l’any fent una mica d’exercici hem anat l’1 de gener de 2016 a fer el congost de Montrebei des de Corçà (és la versió llarga del congost) i just abans d’arribar al propi congost ens hem desviat cap a les passeres que han posat per anar a Montfalcó (encara no hi havíem estat mai). L’excursió al congost és molt bonica però al tema de les passeres no li acabem de veure el què, això sí la perspectiva que dóna del congost és diferent a la que estem acostumats i el pas pel pont tibetà que creua la Noguera Ribagorçana és divertit… si no es té vertigen 😉

Marque la ruta amb dificultat moderada no per cap qüestió tècnica (no té cap dificultat ni molt menys) sinó per la durada (que tampoc és res de l’altre món).

Excursió amb raquetes de l’Hospital de Benasc al Forau d’Aigualluts 2016-02-14 10:45

Excursió amb raquetes amb gent de l’insti… contentíssim de la companyia i de les noves coneixences :-*

Un dia fantàstic, tot i que pintava bastant malament per la méteo. L’excursió feia molt temps que tenia ganes de fer-la ja que és un lloc on he anat unes quantes vegades a l’estiu i volia anar-hi amb neu… i és una passada.

La propera podria ser als Uelhs deth Joèu, a veure eixir l’aigua que desapareix pel Forau d’Aigualluts 😉

Excursió al Congost de Montrebei 2016-03-26 11:01

Clàssica caminada pel congost de Montrebei des de Pont de Montanyana… és la 7a o 8a vegada que la faig, però ara tenia l’interès de portar al meu germà i família (i la meua) que volien veure-ho i arribar a les passeres; el problema és que aquest dissabte de setmana santa havíem tingut aquesta idea moltíssima gent, tanta que només vam creuar el pont penjat sense intentar anar a les passeres; a més, feia molta calor, va ser el dia que va canviar el temps (1r cap de setmana de primavera).

Per cert, si no hi heu estat no us ho podeu perdre, l’excursió paga molt la pena.

Ascensió al Cotiella 2016-07-03 07:19

Ascensió al Cotiella des del refugi de Labasar, al costat de la Bassa la Mora, acompanyat d’amigues del CEL… una excursió imprescindible a un pic mític dels Pirineus però que s’ha de guanyar amb molt de suor.

Vam fer la pujada per les agulles de Labasar, molt boniques, i després vam passar per l’Era de les Brúixes saltant el coll del Port. Una zona kàrstica molt àrida amb un sol de «justícia» que ens va portar finalment al coll anomenat «la Colladeta», on fa cap la ruta que puja des del refugi d’Armenya, ja molt a prop del cim (només ens queda la pala final).

El dia era fantàstic i ens va regalar unes vistes espectaculars, a més de tot el Pirineu, podíem veure el Moncayo i també el Pedraforca… una passada!

La baixada va ser llarga, de fet ens va costar tant pujar com baixar, perquè després d’arribar, baixant, a l’era de les Brúixes havíem de pujar el coll de Port; i a les 14:00 amb el sol que feia es va fer especialment pesat. Després ens quedava el flanqueig per baixar a la zona on coincideixen la ruta de pujada amb la de baixada, que vam fer per la vall de Ribereta… un pedregam impressionant que no ens va deixar en tot el camí i que ens tenia preparada una sorpresa d’última hora: la baixada final a la Bassa la Mora (Ibon de Plan) és per una canal després de la qual hi ha una tartera interminable de pedra molt desigual que es fa molt pesada de baixar…. l’única esperança és la visió de la Bassa la Mora i el bany que ens hi esperava… una delícia!

En resum, cim impressionant, i imprescindible, que s’ha de guanyar (a muntanya no regalen res) i que, si el dia acompanya com en el nostre cas, permet unes vistes inigualables… això sí, s’ha de fer una bona provisió d’aigua perquè no n’hi ha en tot el recorregut.

Marque la ruta com a difícil per la duresa del pedregam… ens va costar tant la pujada com la baixada, però no té absolutament cap dificultat tècnica.

Ascensió a la Tuca de la Collada (Pic Inferior de la Paül), des d’Estós. 2016-08-03 06:39

Primer tresmil de la temporada (esperem que no siga l’últim), fet en companyia del meu germà. Per a fer-lo cal eixir del refugi d’Estós seguint les indicacions que van al Posets, que és el que volíem fer però ja ens van dir al refugi que la via que volíem fer (sense grampons i evitant l’aresta) era molt llarga. De fet en arribar al coll de la Paül ja vam veure que se’ns faria tard i per això vam decidir pujar aquest tresmil com a compensació. Si us veieu amb cor, podeu intentar des d’ací fer la carena de Bardamina, nosaltres només vam fer aquest pic i vam tornar perquè estàvem els dos mig lesionats.

El marque com a moderat pel temps necessari, però no té absolutament cap dificultat tècnica.

No heu de fer cas del primer tram del track perquè el satèl·lit va tardar a localitzar-me (només cal seguir les indicacions de Posets que hi ha només eixir del refu en direcció a Viadós seguint el GR11).

Excursió als Estanys de Gerber i més enllà 2016-09-03 10:16

Dins de les activitats de la 3a acampada social del Centre Excursionista de Lleida aquest cap de setmana hem gaudit d’una excursió clàssica pels Pirineus pallaresos… fent frontera ja amb l’Aran: l’excursió a l’estany de Gerber; una excursió que el grup de famílies del CEL ja ha fet en alguna ocasió però on no havíem pogut anar encara.

L’excursió és curteta però molt agraïda, i en família resulta un gran encert ja que la canalla pot gaudir molt amb els llacs. Nosaltres vam arribar a l’estany Gerber i vam anar una mica més enllà, passant la cascada (que no portava aigua) i arribant a un altre estany.

Vam intentar arribar-nos al refugi Mataró (lliure) però estava més lluny del que pensàvem.

100% recomanable.

Pujada al Port de Salau 2016-09-04 09:26

Dins de les activitats de la 3a acampada social del Centre Excursionista de Lleida hi havia la trobada transfronterera de camins (de fet vam canviar la ubicació de l’acampada per a fer-la coincidir amb la trobada.

La Pujada al Port de Salau la teníem pendent i pensava fer-la en alguna trobada catalano-occitana, però ha resultat que l’he feta abans, com a activitat excursionista.

Val a dir que la pujada s’ha fet pesada (feia molta calor) però les vistes a dalt del port són fantàstiques.

Molt recomanable.

Ascensió col·lectiva del Centre Excursionista de Lleida a l’Aragüells (3037 m) per a celebrar l’últim 3000 de l’Aleix Barberà. Vam fer nit a la Cabana de Pescadors on ens vam trobar una vintena de persones i ja vam fer una primera celebració sopant i compartint un rom cremat. L’endemà ben d’hora vam començar a pujar i vam fer aquest clàssic cim amb unes fantàstiques vistes de la Maladeta, especialment de l’Aneto.

És un dels 3000 considerats fàcil, de fet hi va haver 3 persones que van fer el seu primer 3000, tot i que s’ha de ser sempre prudent quan es fa muntanya.

Marque la ruta com a moderada perquè tot i ser “fàcil” és un 3000 i sempre s’ha de vigilar.

Escàner Epson Perfection 3490 Photo amb Debian 8 (jessie)

Amb el canvi a #Debian que estic experimentant darrerament a totes les màquines em faltava posar-me al dia amb l’ús de l’escàner, i ha estat ara que he tingut una estona que m’he pogut «barallar»… tot i que la veritat és que aquesta vegada ha estat molt fàcil. De fet, només he hagut d’adaptar l’última actualització que vaig fer per l’Ubuntu 15.04 i posar-ho amb la sintaxi de Debian… automàgic 😉

Així, el manual d’instal·lació de l’escàner Epson Perfection 3490 Photo amb Debian 8 (jessie) quedaria de la següent manera:

Obrim un terminal i ens validem com a root:

$ su

ens demanarà la contrasenya i ja podrem treballar com a superusuaris:

#

ara cal instaŀlar el paquet «gnome-system-tools»:

apt-get install gnome-system-tools

i seguir el manual que ja vaig fer al seu dia per a la versió 11.10 de l’Ubuntu, és a dir:

1) El primer que cal fer és instal·lar el paquet «sane-utils»:

sudo apt-get install sane-utils

2) Després cal anar a «Usuaris i grups» i afegir els usuaris que vulguem que facin servir l’escàner al grup «scanner»… i ja que hi som amb usuaris i grups afegir aquests usuaris també al grup «saned».

3) Sortir de la sessió i tornar a entrar (o reiniciar l’ordinador) per fer efectiu el pas anterior (2).

4) Crear el directori «snapscan» al directori compartit per tots els usuaris «sane»:

sudo mkdir /usr/share/sane/snapscan

5) Copiar-hi en aquest directori el controlador binari de l’escàner (si no l’han eliminat el podeu trobar ací):

sudo cp Esfw52.bin /usr/share/sane/snapscan

6) Donem els permisos necessaris al controlador:

sudo chmod 644 /usr/share/sane/snapscan/Esfw52.bin

i 7) Editem el fitxer de configuració per adaptar-lo al nostre controlador:

sudo gedit /etc/sane.d/snapscan.conf

Canviant-hi la línia «firmware» per:

firmware /usr/share/sane/snapscan/Esfw52.bin

Reiniciant la màquina ha de funcionar… al menys a mi m’ha funcionat. Això sí, si volem fer servir l’escàner hem de tenir algun programa per fer-lo anar, i en el cas de l’escriptori MATE s’ha d’instal·lar a mà. Com que jo m’estime més fer servir l’escaneig senzill que xsane he instal·lat el paquet «simple-scan»:

# apt-get install simple-scan

i ha funcionat perfectament.

Actualització-bis (actualització de l’actualització) del Multisystem

Ja fa dies (més de 4 anys) vaig fer una actualització del primer apunt sobre el Multisystem (llavors s’anomenava Multiboot) i hores d’ara ja està superada… però clarament a millor, si més no en Debian i derivades. Si mireu l’apunt original veureu que només cal obrir un terminal i:

1.- Afegir el dipòsit a les nostres fonts:

sudo apt-add-repository ‘deb http://liveusb.info/multisystem/depot all main’

2.- Afegir la clau pública:

wget -q -O – http://liveusb.info/multisystem/depot/multisystem.asc | sudo apt-key add –

3.- Refrescar les fonts:

sudo apt-get update

4.- Instal·lar el MultiSystem:

sudo apt-get install multisystem

En el cas de Debian, com diu a l’original, potser que calgui afegir l’usuari al grup d’administradors:

sudo usermod -a -G adm “$SUDO_USER”

canviant USER pel nom de l’usuari que vulguem.

i ja està, com sempre automàgic 😉

De fet, és tan automàgic que hores d’ara que estic provant-ho amb una Linkat-lleugera, no m’ha calgut ni seguir les recomanacions que dóna pels usuaris de Xubuntu/Lubuntu…

Finestra del MultiSystem amb Linkat-lleugera

Finestra del MultiSystem amb Linkat-lleugera

Seguim 😉